El suplement

"El dol té moments molt durs": Manel Lucas parla un any després de la mort de la seva dona

L'actor i periodista parla de la mort i del dol, i de com ha afrontat la pèrdua de la seva companya, la periodista Mària Sánchez, que va morir fa un any de càncer

RedaccióActualitzat

Assegut a la biblioteca de Ciutat Meridiana que aviat portarà el nom de la seva parella, Manel Lucas conversa amb "El suplement de Catalunya Ràdio": "Estic bé, sigui el que sigui el que signifiqui ara, que la meva vida ha canviat per a pitjor. M'agrada més dir que vaig fent, em sembla més realista".

El Manel reconeix que quan li vam proposar l'entrevista s'ho va rumiar una mica: "Necessitava saber com estaria jo parlant-ne en públic. Una cosa és parlar d'ella i de la seva mort amb els amics, que sempre n'he parlat i mai n'he volgut fer un tabú, i una altra és fer una entrevista".

"També volia saber, abans de fer-la, què n'opinaven els meus fills, que hi tenen tant de dret com jo, i com que els va semblar bé, aquí estic."

 

La Mària va morir fa un any, tres mesos després del diagnòstic. El càncer va avançar molt de pressa perquè no se li podien aplicar tractaments convencionals, com la quimioteràpia, però li aplicaven un tractament d'immunoteràpia que semblava que funcionava.

"Va ser un càncer molt agressiu, molt complicat, però nosaltres, ingenus, sempre vam confiar que es curaria, estàvem convençuts que anava bé, nosaltres i crec que els oncòlegs també", recorda Lucas.

La difícil normalitat

Amb el xoc de la pèrdua, el Manel va tenir clar que ella no hauria volgut que s'enfonsés i que havia d'intentar fer una vida tan normal com li fos possible, amb els seus fills:

"Vam tenir la sort que gràcies a la manera de ser de la Mària, va deixar una família súper estructurada i amb molts vincles, ella era una persona molt familiar, i ens ha deixat aquest llegat"

"Els meus fills han viscut aquest any igual que l'he viscut jo. No ens hem aturat. Ell s'ha doctorat, ella s'ha graduat. I sempre tenim present com és de dur saber que la seva mare no ho pot veure", diu a l'entrevista.

Quan parla del seu dol, el periodista reflexiona sobre els moments més difícils i diu que, sens dubte, són els del dia a dia.

 

Sobre la millor manera de fer front a la mort i el dol, Manel Lucas pensa que no hi ha receptes. Diu que ell ha procurat afrontar-ho amb normalitat, però que no pot donar lliçons de res a ningú i que cadascú el passa com pot.

"La mort és un pal, com l'hem de tenir ben entesa? És molt difícil d'assumir"

 

L'humorista no ha deixat de treballar en aquest temps: "És veritat que tens la ment ocupada i que a la gent li pot semblar que has passat pàgina. Si es fa una broma en una reunió, faig broma, però no has passat pàgina".

El que li va costar més, però, va ser sortir al "Polònia": "Sí que em veia fent guions, anant a tertúlies o fent cròniques al Parlament, però disfressar-me em va costar. No ho vaig recuperar fins després de l'estiu".

"Sempre penso que ella no voldria que fes una altra cosa. Em diria: 'Idiota! si vols fer el Polònia fes-lo, i ja està'"


Els reconeixements pòstums

Lucas recorda com la mort inesperada de Mària Sánchez, un referent del periodisme municipal de caire social, va generar una inusual unanimitat a l'Ajuntament de Barcelona, que li va concedir la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a títol pòstum.

"Va ser immediat. Una persona que treballa a l'Ajuntament em va dir que la medalla se li ha donat a molta gent, però amb aquesta rapidesa i unanimitat, mai".

També creu que a la Mària li hauria agradat que la biblioteca de Ciutat Meridiana portés el seu nom. Al barri se la coneixia molt perquè havia treballat en molts temes socials: "Ella era molt poc protagonista, era l'antiprotagonista total, però això és un reconeixement dels veïns a la teva feina, que tu no has buscat, i crec que sí, que li agradaria".

 

compartir a Whatsapp
Següent
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut