El dilema de Rafah davant l'anunci d'ofensiva israeliana: quedar-se o fugir, però on?

Rafah era, fins ara, un dels pocs llocs a Gaza relativament segurs pels palestins. No del tot, perquè l'exèrcit israelià mai ha aturat els bombardejos ni els atacs en aquesta zona. Ara bé, aquest divendres Israel ha anunciat un pas més, una "operació massiva" per atacar Rafah més intensament. 

Israel assegura que a la zona hi ha quatre batallons de Hamas i que per això ha d'atacar Rafah. Per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu és "impossible aconseguir l'objectiu de la guerra d'eliminar Hamas" sense aquesta ofensiva.

Netanyahu ha demanat un "pla dual, tant per a l'evacuació de la població com per a la dissolució dels batallons" de Hamas que diu que hi ha en aquesta zona. 

Desplaçats cap al sud

Des que la guerra va començar, ja fa quatre mesos, Israel ha dit, i a la pràctica ha ordenat, als palestins que es dirigeixin al sud de la Franja de Gaza. Rafah sempre ha estat l'objectiu final. Per això, en aquests 4 mesos, els habitants d'aquest municipi fronterer amb Egipte s'han multiplicat per 5 i viuen en condicions insalubres.

Ara que hi ha més 1,3 milions de persones a Rafah, el dubte que plana és on aniran després de l'anunci d'evacuació que ha ordenat Netanyahu. De fet, aquesta és una de les preguntes que es fan des d'Amnistia Internacional davant del "greu risc de genocidi" que pot suposar l'atac a aquesta zona. Per això la secretaria general d'Amnistia denuncia que "no hi ha cap lloc on anar". 

Evacuation?? BUT WHERE? There is nowhere to go to. @amnesty is reiterating that Palestinians in Gaza are at grave risk of genocide. The international community has an obligation to act to prevent genocide. https://t.co/O550OkdBNT

— Agnes Callamard (@AgnesCallamard) February 9, 2024

Des de Metges Sense Fronteres (MSF) també qüestionen aquestes ordres. "L'ofensiva terrestre declarada per Israel sobre Rafah serà catastròfica i no ha de continuar", denuncia Meinie Nicolai, directora general de MSF Bèlgica.

"Mentre continuen els bombardejos aeris sobre la zona, més d'un milió de persones, moltes de les quals viuen a tendes de campanya i refugis improvisats, ara s'enfronten a una dramàtica escalada d'aquesta matança en curs", lamenta.

Nicolai recorda que "cap lloc de Gaza és segur, i els repetits desplaçaments forçosos han empès la població a Rafah, on estan atrapats en un minúscul tros de terra i sense opcions". 

Sense opcions de marxar

La situació a Rafah és catastròfica, milers de persones no tenen res per menjar i el desplaçament que demana Israel només faria que empitjorar, encara més, les condicions de vida que tenen els palestins. Cal tenir en compte, per exemple, que, segons dades de les Nacions Unides, un de cada deu menors de cinc anys a Gaza pateix desnutrició aguda.

Però ara, aquests 1,3 milions de persones s'enfronten amb un dilema gairebé impossible: quedar-se a Rafah i esperar l'atac anunciat per Israel o intentar fugir, però cap a on?

Rafah fa frontera amb Egipte i no la poden creuar. De fet, segons l'agència Reuters, Egipte estaria reforçant la seguretat prop de la frontera amb Gaza. Per això hauria estat desplegant una quarantena de tancs i vehicles blindats de transport de personal al nord-est del Sinaí durant les últimes dues setmanes.

Cap al nord tampoc és una opció massa viable. És d'on venien molts d'ells i des d'on van haver de fugir pels constants bombardejos i atacs. L'exèrcit israelià ha arrasat el centre i el nord de la Franja i la majoria d'habitatges i infraestructures han estat destruïdes.

Quedar-se és arriscat. Fa setmanes que hi ha bombardejos a Rafah i una àmplia zona està massificada per tendes de campanya que han envaït, fins i tot, algunes de les zones dels cementiris.

Desenes de persones acampen entre les tombes perquè consideren que allà és menys probable que Israel els bombardegi. S'ha convertit, doncs, en una olla de pressió entre l'escassetat d'aliments, les malalties i l'amenaça de l'ofensiva. 

Pamflets amb missatges d'evacuació

Un dels primers anuncis d'ordres d'evacuació arribava el 13 d'octubre, només una setmana després de l'atac de Hamas. L'exèrcit israelià va donar 24 hores als habitants del nord de la Franja perquè es desplacin cap al sud. La mesura afectava 1,1 milions de palestins, inclosos els veïns de la ciutat de Gaza. Israel va dir que era "per la seva seguretat". 

Des d'aleshores aquest mètode s'ha anat repetint. També en forma de missatges a les xarxes socials, tot i els nombrosos i repetitius talls a internet que impedien les comunicacions. 

Aquestes evacuacions s'han hagut de fer moltes vegades per les carreteres principals que creuen la Franja de nord a sud. Tot i això, Israel ha atacat en diverses ocasions aquests passatges i camins suposadament segurs.

La sentència de la Haia, en paper mullat

L'anunci d'aquesta "ofensiva massiva" arriba menys d'un mes després que la Cort Internacional de Justícia de l'ONU (CIJ), el màxim tribunal internacional, ordenés a Israel que "prengui totes les mesures necessàries" per evitar un genocidi contra la població palestina a Gaza i que permeti l'accés immediat a l'ajuda humanitària. 

Així doncs, el dictamen del tribunal de la Haia, que va aixecar molta polseguera diplomàtica, finalment, sobre el terreny, no ha fet que canviï res.