El coronavirus amenaça l'Amazònia: poblacions indígenes en risc i més desforestació

Un informe de l'Organització Panamericana de la Salut alerta que "enfronten un impacte desproporcionat"
El coronavirus amenaça l'Amazònia: poblacions indígenes en risc i més desforestació

El coronavirus amenaça l'Amazònia: poblacions indígenes en risc i més desforestació

Un informe de l'Organització Panamericana de la Salut alerta que "enfronten un impacte desproporcionat"
Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
La població indígena de l'Amazònia és de les més afectades per la Covid-19 (REUTERS/Bruno Kelly)

La selva amazònica, que té un paper vital en l'equilibri del clima mundial i l'ajuda a combatre l'escalfament global, víctima de la desforestació pels incendis, la tala d'arbres i l'explotació petrolera, es veu ara també amenaçada per la pandèmia del coronavirus.

Un informe de l'Organització Panamericana de la Salut, OPS, publicat aquest dimarts, alerta que la població indígena de la conca de l'Amazones està sent una de les més afectades per la Covid-19. La directora de l'OPS, Carissa Etienne, ha dit que "la repercussió és el doble d'alta" en aquesta zona, on els casos ja superen els 20.000.

"Sense una acció immediata, aquestes comunitats s'enfrontaran a un impacte desproporcionat."

A l'Amazònia, la selva tropical més gran i diversa del món, hi viuen 33 milions de persones, la majoria pobles indígenes, en un territori dividit entre 8 països. Un espai remot sovint descuidat pels diferents governs pel seu difícil accés, que no n'impedeix l'explotació però sí l'atenció sanitària.

"Aquests grups viuen tant en poblets aïllats, amb un accés mínim als serveis sanitaris, com en ciutats molt poblades com Manaus al Brasil, Iquitos al Perú, o Leticia a Colòmbia."

Les xifres oficials diuen que entre els indis hi ha hagut 23 morts per coronavirus, però l'Associació de Pobles Indígenes diu que han estat prop de 150.

Les zones de l'Amazones són les que tenen un sistema sanitari més precari (REUTERS/Bruno Kelly)

A l'Amazones només hi ha UCI a Manaus. Un dels líders indígenes del poble de Kokama, a 4 dies de navegació de Manaus, es lamenta de les deficiències hospitalàries a la regió.

"Estem vivint aquesta guerra amb molta dificultat i dolor. Estem perdent molts guerrers i guerreres."

Amb el sistema nacional de salut saturat, els indígenes tracten els símptomes de la Covid-19 amb els remeis que normalment preparen ells mateixos per combatre la tos o la malària, però no sempre són prou efectius.

La desforestació a l'Amazònia creix pel descontrol de l'explotació forestal (Reuters/Ueslei Marcelino)

L'alcalde de Manaus, Arthur Virgilio, és contundent quan n'atribueix la responsabilitat al govern de Jair Bolsonaro. I considera la desatenció de l'estat respecte a aquestes poblacions un crim contra la humanitat

"Tinc por que hi hagi un genocidi i ho vull denunciar davant de tot el món. Tenim un govern al qual li és igual la vida dels indis, tant li fan les seves vides. Tenim un govern que no valora la seva cultura, que pensa en altres coses, que pensa en l'autoritarisme, pensa en altres coses però no pensa en els indis."

Acusa Bolsonaro de connivència amb les empreses que es beneficien de les extraccions de fusta i de mineria, així com amb els ramaders que obtenen més prats per alimentar el bestiar.

Planta d'extracció de petroli a l'Amazones degrada l'ecosistema (Reuters)

 

Creix l'explotació forestal i minera

L'any passat el món veia amb preocupació com els incendis desforestaven l'Amazònia assolint unes xifres rècord que s'afegien a les de la tala d'arbres descontrolada.

 

 

El mes passat al Brasil es va perdre un 64% més de bosc que en les mateixes dates del 2019, i en els primers mesos del 2020 va pujar un 55% més que l'any passat la desforestació total, xifra que s'atribueix al fet que s'ha aprofitat la crisi per fer autoritzacions il·legals.

El vessament de petroli extret a l'Amazones contamina el riu (Reuters)

Per Carlos Souza, de l'Institut Home i Medi Ambient de l'Amazònia, l'explotació forestal i minera de la selva amazònica és una amenaça.

"Per desforestar cal gent, hi ha una invasió de les terres indígenes de gent que pot portar la Covid-19 a la regió, i posar en risc les poblacions locals i indígenes."

La desforestació, la mineria il·legal, les autoritzacions terrestres i els incendis forestals són una amenaça greu en un màxim d'11 anys i els científics asseguren que s'està acostant ràpidament a un punt de no retorn; després d'això, l'Amazones ja no funcionarà com caldria.

 

La tala descontrolada posa en perill la selva de l'Amazones (Reuters/Bruno Kelly)

 

Mentrestant, el Brasil ja és el tercer país del món amb més contagis. L'Organització Mundial de la Salut, OMS, situa Amèrica del Sud com el nou epicentre de la pandèmia de coronavirus, i el seu director d'Emergències Sanitàries, Mike Ryan, s'ha mostrat preocupat per l'expansió que està tenint no només al Brasil, sinó també en altres països sud-americans com el Perú, Bolívia, Xile i l'Equador.

L'amenaça del coronavirus per als indígenes s'estén per totes les ètnies de Sud-amèrica, on està fent estralls en aquesta població, que sol ser de les més desafavorides, fins als indis de l'Amèrica del Nord, com els navajos, nadius de Nova York, un dels epicentres de la pandèmia al continent americà.

 

ARXIVAT A:
Coronavirus Amazònia Medi ambient
Anar al contingut