El Consell d'Europa reclama a Espanya que garanteixi l'ús del català a la justícia

El Consell d'Europa torna a reclamar a Espanya "accions legislatives immediates" per garantir l'ús del català a la justícia. L'informe de seguiment de l'informe de l'any 2019 sobre la situació de les llengües minoritàries lamenta que l'estat no ha fet "cap progrés" per resoldre l'"escàs" ús de les llengües cooficials en processos judicials.

El consell d'experts de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries fa la "recomanació immediata" d'esmenar la Llei Orgànica del Poder Judicial perquè "quedi clar" que les autoritats judicials, civils i administratives poden fer ús de la llengua cooficial si ho demana una de les parts.

En aquest sentit, apunta que, "quan una part persisteix a usar la llengua cooficial, se sol recórrer a la utilització d'un intèrpret, en comptes de dur a terme tot el procés en aquesta llengua".

El comitè d'experts "lamenta que les autoritats espanyoles no hagin canviat la seva postura". Demanen que l'esmena legal s'apliqui al català a Catalunya i les Balears; a l'euskera al País Basc i Navarra; al gallec a Galícia i al valencià al País Valencià. També recomana promoure fer servir les llengües cooficials en el si de l'administració de l'estat en les respectives comunitats autònomes.

El text assenyala que els jutges utilitzen majoritàriament el castellà, la qual cosa "provoca un ús molt menor de les llengües minoritàries en els tribunals". També constata que el nombre de funcionaris judicials que parlen llengües cooficials "no ha augmentat" els últims anys, de manera que l'ús d'una llengua cooficial en un procediment judicial "segueix sent limitat".

Potenciar el gallec i el valencià a l'educació

L'informe no es limita a l'àmbit judicial i demana "eliminar les limitacions de l'ensenyament en gallec" en constatar que gairebé una quarta part dels nens menors de 15 anys de la regió no el parla. En aquest sentit, conclou que "el marc legal vigent és contrari als compromisos d'Espanya".

Pel que fa al País Valencià, l'informe defensa la necessitat d'un model d'immersió lingüística que incrementi "la proporció d'ensenyament en català". D'aquesta manera, asseguren, es garantirà que la llengua estigui "disponible en tots els nivells de l'educació".

En el cas de l'Aragó, els experts del Consell d'Europa demanen incloure la llengua catalana a l'Estatut d'Autonomia. L'estudi apunta que el govern aragonès els ha argumentat que la pandèmia els ha "impedit prendre mesures per a la promoció i el reconeixement de la llengua catalana", i constaten una "millora" de la situació de la llengua al territori.

A banda d'incloure l'aragonès i el català a l'Estatut, també aposta perquè "el gallec-asturià" figuri en el d'Astúries. Demana iniciar un diàleg amb els parlants sobre aquesta qüestió i s'informi dels progressos assolits.

En canvi, el Consell aplaudeix els esforços en el terreny de l'administració digital, "especialment en la traducció a llengües regionals". Indica que, durant la pandèmia, la comunicació de la crisi sanitària s'ha fet sobretot en castellà i, de vegades, en anglès i francès. I destaca que la informació digital ha estat disponible en català a Catalunya i en euskera al País Basc i Navarra.