En el moment de l'espionatge, Pere Aragonès era vicepresident de la Generalitat (David Zorrakino/Europa Press)

El CNI va investigar Pere Aragonès perquè creia que dirigia els CDR

Segons els documents que ha desclassificat el govern espanyol, l'agència deia que l'aleshores vicepresident dirigia clandestinament els comitès

RedaccióActualitzat

El CNI va justificar l'espionatge a Pere Aragonès perquè era, asseguraven, el coordinador dels Comitès de Defensa de la República, els CDR. Per això, i prèvia autorització d'un jutge del Suprem, va instal·lar el programari espia Pegasus al telèfon mòbil de l'aleshores vicepresident.

Així es desprèn dels documents que ha desclassificat el govern espanyol abans que l'exdirectora de l'agència declari, aquest divendres, com a investigada per la querella presentada pel president de la Generalitat.

Fonts de la defensa del president expliquen que tot just estan estudiant els documents, que consideren del tot "insuficients" perquè hi ha moltes parts eliminades, i fins i tot se n'han eliminat pàgines senceres, cosa que fa impossible entendre el sentit de moltes de les frases.

La mateixa defensa considera que les justificacions del CNI per intervenir el telèfon estan "fora de tota realitat" i són "invencions totalment inversemblants".

Segons ha pogut saber TV3, el document que ara s'ha desclassificat assegura que Aragonès dirigia els comitès "al marge del seu paper institucional i en clandestinitat".

Els documents també remarquen que la sol·licitud per espiar-lo no era per la seva condició de vicepresident de la Generalitat --el càrrec que tenia en aquell moment--, sinó per la seva feina "de direcció i coordinació de les activitats" d'aquests comitès.
 

La Moncloa assegura que l'espionatge va ser abans de Sánchez

El govern espanyol ha reaccionat a aquestes informacions assegurant que les escoltes del CNI a Aragonès van començar abans que Pedro Sánchez arribés a La Moncloa i que sempre van tenir autorització judicial. Fonts de l'executiu han sostingut que ni el CNI ni el Tribunal Suprem han d'informar el govern espanyol d'aquestes operacions.

L'executiu remarca que ha estat precisament el govern de Pedro Sánchez qui ha decidit desclassificar aquesta informació a petició d'un jutge.

Fonts del Tribunal Suprem apunten que el magistrat Pablo Lucas, encarregat del control judicial del CNI, no dirigeix les investigacions dels serveis secrets, no és un jutge instructor i tampoc és qui en rep la informació, sinó que el destinatari és el govern espanyol.


Més de 60 independentistes espiats

L'escàndol del Catalangate va esclatar l'abril del 2022, quan l'organització Citizen Lab i The New Yorker van fer públic que una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista català havien estat espiades amb el programari d'origen israelià Pegasus.

La llavors directora del CNI, Paz Esteban, va admetre haver espiat amb aval de la justícia 18 independentistes, enmig d'una forta polèmica que va acabar amb la seva destitució.

La directora del CNI, Paz Esteban
Paz Esteban va dirigir el CNI entre el 2019 i el 2022 (Europa Press/R.Rubio)

El cas, batejat com a Catalangate, també ha arribat a instàncies europees. El Parlament Europeu va aprovar l'informe Pegasus, que recomanava a Espanya investigar a fons els casos d'espionatge amb aquest mètode, i reformar el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).

L'informe, elaborat per un comitè d'eurodiputats després de més d'un any d'investigacions, assenyalava directament Espanya per espiar polítics i líders independentistes.

En el cas d'Aragonès, va ser espiat quan era vicepresident i conseller d'Economia en el govern de Quim Torra. L'aval judicial per espiar-lo és de l'any 2019.

El programari s'hauria instal·lat al seu telèfon el gener del 2020, quan va clicar l'enllaç d'un missatge amb la paraula "vanguardia" a l'encapçalament i el text en minúscules i sense accents "cronica y claves negociacion ERC-PSOE".

Esteban compareix davant del jutge

Aragonès va presentar una querella per aquest espionatge i, aquest divendres, la que aleshores era la màxima responsable del CNI ha de comparèixer davant del jutge en qualitat d'imputada. Paz Esteban ja va admetre en comissió parlamentària aquest espionatge polític.

 

 

 

 

ARXIVAT A:
Procés catalàCDRPere AragonèsPegasus
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut