El cinema d'Isaki Lacuesta viatja al Pompidou de París
El cineasta català Isaki Lacuesta triomfa a París, on el Centre Pompidou d'art modern i contemporani li dedica una àmplia retrospectiva. S'hi projecten la trentena de pel·lícules del realitzador gironí i, a més, s'hi exhibeixen dues instal·lacions inèdites creades per Lacuesta que l'any que ve es podran veure a Girona i Barcelona.
Lacuesta està il·lusionat per la retrospectiva i confessa que de jovenet ja hi anava a "robar idees" i aprendre dels mestres per a les seves obres, i que fins i tot la seva primera pel·lícula la va voler rodar aquí, però era massa car. Ara pensa que es tanca un cercle.
A més de projectar-se totes les seves pel·lícules, s'hi poden veure dues instal·lacions, les pel·lícules dobles, i les imatges eco, imponent muntatge amb què intenta respondre a la pregunta "on ets?".
"M'he de fer la pregunta com si fos literal i contesto que sempre soc a dos llocs alhora. És una cosa que el cinema permet."
I ens comenta el moment que travessa ara mateix:
"Madur no però sí que noto que hi ha com un canvi, que no sé si és que estic passant de la infància cinematogràfica a l'adolescència o de l'adolescència a fer-me un senyor pelut. Sí que noto que canvien coses i que hi ha com una etapa d'aprenentatge llarga que no s'acaba mai perquè en realitat el cinema es pot fer de tantes maneres que és infinit i no acabarem mai d'aprendre."
El cineasta gironí comparteix la mostra amb la japonesa Naomi Kawase, que recopila les cartes audiovisuals que tots dos s'han anat creuant... Tot i coneixe's poc personalment, comparteixen la llibertat per treballar.
"Tinc la impressió de conèixer-la molt bé per les pel·lícules. Amb les correspondències que vam fer ens coneixem una miqueta, però menys, i en persona encara ens coneixem menys. És com que som millors explicant-nos a través del cinema."
Amb la segona Concha d'Or a les mans, una de les coses que més l'ha satisfet d'aquest pas per París ha estat l'edició d'un llibre, "Le cinéma d'Isaki Lacuesta", sobre la seva trajectòria.
"Em fa il·lusió perquè he fet com tantes coses disperses que me n'adono que ni els meus amics coneixen, que és com el primer cop que tot s'explica junt i es posa en comú i s'intenten trobar les relacions."
La mostra, amb alguns retocs, anirà al gener al centre d'art contemporani Bòlit de Girona i, després, a l'Arts Santa Mònica de Barcelona.
