El CGPJ continua bloquejat, cinc anys després del WhatsApp que ho va tòrcer tot

Aquest dilluns, el màxim òrgan de govern de jutges i magistrats compleix cinc anys amb el mandat caducat. El temps de l'actual Consell va expirar el 4 de desembre del 2018. I lluny del que pugui semblar, la manca de renovació del Consell General del Poder Judicial no és només cosa de les altes instàncies judicials i polítiques.

Afecta el dia a dia de tots els ciutadans, perquè incideix en el seu dret a la tutela judicial efectiva i a trobar resolució als seus conflictes en un temps adequat.

El WhatsApp que ho va tòrcer tot

Un mes abans de la data de finalització del mandat, el 2018, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular, llavors liderat per Pablo Casado, havien arribat a un acord sobre els noms dels qui havien de ser els nou vocals del CGPJ. També hi havia acord sobre qui havia de ser el nou president del CGPJ i del Tribunal Suprem: el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena.

Va ser en aquest context que el llavors senador del PP i exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, va publicar un WhatsApp en un xat d'un grup de senadors populars. Allà explicava les bonances de l'acord.

Deia que, tot i que la proporció seria d'11 vocals de tendència progressista i 9 de conservadora, havien aconseguit un president excepcional, que se sumaria als vocals conservadors i que els permetria controlar "des del darrere" la sala segona del Suprem.

L'acord se'n va anar en orris, Marchena va renunciar a presidir el CGPJ i va seguir com a president de la sala que, uns mesos després, va jutjar el procés.

En el comunicat en què va anunciar la seva voluntat de no ser inclòs entre els candidats, Marchena va subratllar que mai havia concebut "l'exercici de la funció jurisdiccional com un instrument al servei d'una o altra opció política per controlar el desenllaç d'un procés penal".

Comunicado del presidente de la Sala Segunda del Tribunal Supremo, Manuel Marchena pic.twitter.com/ayvKGO5yAn

— Poder Judicial (@PoderJudicialEs) November 20, 2018

Altres intents frustrats

Des del 2018, hi ha hagut diverses temptatives d'arribar a acords, que han anat més o menys lluny, però que s'han frustrat abans d'arribar a bon port.

Un dels motius va ser el veto del PP a candidats de Podem, com és el cas de la magistrada Victoria Rosell, que en l'última legislatura va ser delegada del govern contra la violència de gènere al ministeri d'Igualtat d'Irene Montero.

Un altre dels motius del fracàs de les temptatives va ser la reforma del delicte de sedició.

PSOE i Sumar lliguen curt el CGPJ

El març del 2021, quan el Consell ja feia més de dos anys que estava caducat, el Congrés va aprovar la proposta del PSOE i Sumar per impedir que el CGPJ pugui fer nomenaments quan està en funcions.

El govern i els seus socis van aconseguir superar àmpliament la majoria absoluta, amb 196 vots, mentre que, en contra, la iniciativa va tenir 150 vots del PP, Vox i Ciutadans. El bloc progressista va considerar que la reforma era totalment necessària davant del bloqueig del PP, i va destacar que servia per cobrir una llacuna jurídica.

El PP, per la seva banda, va qualificar la reforma de xantatge. La Llei Orgànica 4/2021 impedeix al CGPJ proposar, entre d'altres, els nomenaments del president del Tribunal Suprem, Audiències provincials, Tribunals Superiors de Justícia i magistrats del Tribunal Suprem o del Tribunal Constitucional.

La dimissió de Carlos Lesmes

Després de reiterades advertències, el llavors president del CGPJ i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va presentar la seva renúncia al càrrec el 10 d'octubre del 2022.

Des que va expirar el mandat del CGPJ, Lesmes va dedicar tots els seus discursos en l'acte solemne d'obertura de l'Any Judicial a reclamar als partits polítics que arribessin a un acord. De fet, ja ho va fer el setembre del 2018, quan el mandat del CGPJ estava a punt d'acabar.

En el comunicat de renúncia del càrrec, Lesmes va argumentar que ho feia tant pel bloqueig en la renovació del CGPJ com per la limitació de les seves competències que havia comportat la reforma del PSOE i Podem. Va parlar de situació "insostenible" i va proclamar que no volia ser còmplice d'un deteriorament inacceptable.

Lesmes es va reincorporar a la seva plaça al Tribunal Suprem amb l'objectiu, va explicar, que la seva presència permetés que la sala del contenciós administratiu pogués continuar funcionant tot i la jubilació imminent d'un dels seus membres.

Amb la renúncia de Lesmes, el Suprem i el CGPJ van deixar d'estar presidits per la mateixa persona i es va entrar en una anòmala situació de bicefàlia. La presidència del Suprem va ser ocupada pel vicepresident d'aquest tribunal, Francisco Marín Castán.

Com que el CGPJ en funcions no pot elegir un nou president del Suprem, la majoria dels seus membres van preferir tenir com a president el vocal de més edat, Rafael Mozo, que no va trigar a complir l'edat de jubilació, per la qual cosa va ser rellevat pel següent de més edat, Vicente Guilarte.

Les advertències d'Europa

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, no ha deixat de reclamar la renovació del CGPJ, de moment amb tan poc èxit com van tenir les amenaces i advertències de Lesmes. Alguns dels avisos de Reynders han arribat des de les seus de les institucions europees. Altres les ha fet "in situ", en les seves visites a Espanya.

Així, el setembre de l'any passat Reynders va deixar Madrid amb el convenciment que hi havia un compromís real per renovar el CGPJ. Un any després, el setembre passat, quan va tornar de visita a Espanya, la situació no només no havia millorat sinó que el CGPJ continua caducat, amb menys vocals, i ja ha tingut dos presidents.

La presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans, Siofra O'Leary, va advertir en una visita al Tribunal Constitucional espanyol fa poc que, quan un bloqueig polític impedeix el nomenament de jutges, la justícia europea hi pot intervenir.

Dijous 30 de novembre, després de reunir-se amb Reynders, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va afirmar que per la Comissió Europea la no renovació "és una preocupació màxima".

Les conseqüències

La impossibilitat de fer nomenaments fa que s'acumulin les vacants. Al Tribunal Suprem, a la sala del social, hi ha 6 vacants sobre una plantilla de 13; a la sala del contenciós, 11 en una plantilla de 33, i a la sala del civil falten 3 magistrats.

També està pendent el nomenament de diversos presidents de tribunals de justícia, així com d'audiències provincials. Però, sobretot, i tal com va assenyalar Bolaños en la seva recent visita a Brussel·les, la no renovació no només afecta la normalitat institucional en l'òrgan de govern de jutges i magistrats, "sinó que ja està afectant els ciutadans en el dret que tenen a la tutela judicial efectiva".

La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea estableix en el seu article 47 que les demandes dels ciutadans s'han de resoldre en un termini raonable. I en aquest sentit, la Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia ha assenyalat que el nombre de jutges i fiscals a Espanya està per sota de la mitjana europea.

En dades del 2020, a Espanya hi ha 11,24 jutges i 5,37 fiscals per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 17,60 jutges i 11,10 fiscals per cada 100.000 habitants.

Els afectats: "les persones reals amb problemes reals"

"Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals", segons estableix la Constitució en l'article 24. Si ho veiéssim en cercles concèntrics, en el primer cercle, el més gran, hi hauria tota la ciutadania com a afectada per la caducitat del CGPJ. I dins de la ciutadania en general, un segon cercle seria el de tot el col·lectiu de jutges i magistrats, des de la cúpula del palau del Tribunal Suprem als jutges que exerceixen a peu de carrer.

Com explica el magistrat del contenciós de Madrid, Francisco Pleite Guadamillas, aquesta situació ocasiona una paràlisi en general, perquè mentre es parla de renovació del CGPJ no es parla de la necessària reforma de la justícia, per fer més àgils el procediments, reduir els litigis, o augmentar el nombre de jutges, molt per sota de la mitjana europea:

"I tot això repercuteix en el ciutadà, que vol que allò que l'interessa, ja sigui el seu procediment de família, la seva reclamació, haver estat acomiadat de la feina, es resolgui en un termini raonable, i no dins de dos o tres anys. Aquest és el dia a dia que realment interessa als jutges que, amb càrrec a la seva responsabilitat i moltes vegades a la seva salut, estan tenint una càrrega de feina molt superior al que seria l'ideal per a un funcionament normal de la justícia".

I en un tercer cercle, doblement afectats o afectats per doble partida es veuen els 50 jutges i magistrats que opten a les dotze places de vocal de procedència judicial en el pròxim mandat del Consell General del Poder Judicial. Fa cinc anys que estan en una llista paralitzada que ha representat el mateix que estar als llimbs.

És al cas de la magistrada del jutjat del penal número dos de Mataró, Lucía Avilés. Assegura que com a candidata segueix mantenint la il·lusió i els motius que la van portar a presentar-se al càrrec, i expressa la seva preocupació per la imatge que s'està donant de la justícia.

"Sembla que la justícia només ens interessa als jutges i magistrats, però nosaltres estem cada dia als jutjats, a tribunals, resolent problemes reals de persones reals".

I sobre una possible solució per acabar amb la situació actual, diu que potser caldria plantejar-ho en termes absoluts: "Assumint una dimissió en bloc del Consell General del Poder Judicial per forçar que s'asseguin a negociar".