Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, al Parlament Europeu el febrer del 2020
Toni Comín, Carles Puigdemont i Clara Ponsatí, en una imatge d'arxiu al Parlament Europeu el 2020r del 2020 (ACN / Natàlia Segura)

Entra en vigor el nou Codi Penal sense la sedició: 43 encausats de l'1-O, afectats

Amb la supressió de la sedició i la reforma de la malversació, 43 persones amb causes judicials relacionades amb el referèndum podrien veure reduïdes les possibles condemnes

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto47

Carles Costa Osés

Periodista de Política de TV3 i expert en tribunals

@carlescosta_
Actualitzat

Amb l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, fins a 43 persones amb causes judicials per l'1-O se'n podrien beneficiar.

La supressió del delicte de sedició i la rebaixa de les penes per malversació si no hi ha ànim de lucre, permetria reduir les condemnes que ja hi ha o les que hi pugui haver en el futur.

Entre els 43 s'hi inclourien exiliats, indultats i persones pendents de judici al TSJC, al jutjat 13 i al 18.


Els exiliats

La justícia espanyola reclamava per sedició l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Fins avui. El jutge Pablo Llarena ha mogut fitxa aquest mateix dijous, deixant sense efecte les euroordres actuals on consta el delicte de sedició. El magistrat ordena, això sí, la recerca i captura de l'expresident per malversació i desobediència. I farà el mateix amb Toni Comín i Lluís Puig.

Llarena no els reclamarà pel delicte de desordres públics perquè el considera de difícil encaix. I deixa per més endavant la decisió d'emetre una nova euroordre, a l'espera que la justícia europea es pronunciï sobre la immunitat parlamentària.

Pel que fa a Marta Rovira i Clara Ponsatí, només se les processarà per desobediència, que no comporta presó.

El delicte de desordres públics ja existia, però s'ha reescrit. I preveu penes de fins a 5 anys de presó, molt inferiors a les màximes de 15 que tenia la sedició.

 

A l'expresident Puigdemont, a Toni Comín i a l'exconseller Lluís Puig també els volen extradir per un altre delicte que es reforma, la malversació. Aquest passa dels 12 anys de presó com a màxim als 4, si no hi ha ànim de lucre.

Els nou presos polítics, ara indultats

Els 9 presos independentistes indultats
Els nou presos independentistes indultats

Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser condemnats a penes de presó i d'inhabilitació d'entre 9 i 13 anys.

Amb la desaparició de la sedició, cau el delicte principal. De fet, a quatre d'ells també els van condemnar per malversació, però medial. És a dir, que aquesta malversació només s'entenia com una eina per poder fer la sedició.

Ara tots nou estan indultats. Però segueixen inhabilitats. Amb el nou Codi Penal, sense sedició i amb una malversació amb penes més baixes si no hi ha ànim de lucre, el Suprem haurà de tornar a calcular el temps que han de seguir sense poder ocupar un càrrec públic.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, és qui va tenir la condemna més alta: 13 anys de presó i d'inhabilitació. Ara mateix, està inhabilitat fins a l'octubre del 2030.

El Tribunal Suprem ha donat 8 dies als condemnats pel procés i a la resta de les parts perquè es pronunciïn sobre la reforma penal. Un termini en què podran fer les al·legacions que considerin sobre com afecta la reforma del Codi Penal a les seves condemnes. 
 

Jové i Salvadó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)

La sortida del TSJC del president del Consell Nacional d'ERC, Josep Maria Jové, i del diputat d'ERC Lluís Salvadó. Imatge de l'11 de març de 2020. (Horitzontal)
Josep Maria Jové i Lluís Salvadó sortint del TSJC (ACN)

El TSJC ha enviat a judici els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pel paper que haurien tingut en l'1-O i en la preparació d'unes hipotètiques estructures d'un futur estat independent. Se'ls acusa de malversació, i també de desobediència, prevaricació i revelació de secrets.

Tots dos podrien beneficiar-se del nou Codi Penal. Com? Sense ànim de lucre, les penes serien més baixes: un màxim de 4 anys de presó en comptes de 12. A més, només hi podria haver presó si es justifiqués que, amb el desviament de diners públics, van causar un dany o entorpiment greu. Si això no queda demostrat, no hi haurà presó, només inhabilitació i multa.

 

Els 27 encausats als jutjats 13 i 18

En total, hi ha 27 persones acusades de malversació per l'1 d'Octubre als jutjats d'instrucció 13 i 18 de Barcelona. Són persones que van tenir càrrecs de responsabilitat en el govern del referèndum, com l'exsecretari de Difusió Antoni Molons, l'exsecretari general de Treball Josep Ginesta, l'exdirector del Diplocat Albert Royo o l'exdirector de l'Oficina de la Generalitat a la Unió Europea Amadeu Altafaj.

Tots ells podrien beneficiar-se també del nou Codi Penal. Com? Sense ànim de lucre, les penes serien més baixes: un màxim de 4 anys de presó en comptes de 12. A més, només hi podria haver presó si es justifiqués que, amb el desviament de diners públics van causar un dany o entorpiment greu. Si això no queda demostrat, no hi haurà presó, només inhabilitació i multa.

En aquest cas, però, primer cal resoldre el conflicte de competències que han denunciat les defenses d'alguns acusats. Al·leguen que hi ha persones investigades a dos jutjats diferents, el 13 i el 18, pels mateixos fets.

Un cop es resolgui aquesta qüestió de competència, el cas es desencallarà i se sabrà quines penes demana la Fiscalia.

Com queda el nou Codi Penal?

Hi ha dos grans canvis.

Primer. Ja no inclou la sedició. Aquesta figura, que pràcticament no s'havia tocat des del segle XIX, desapareix. És el delicte més greu pel qual es van condemnar nou líders del procés a penes de presó i d'inhabilitació d'entre 9 i 13 anys.

Ara, els jutges hauran de veure si els fets de l'1 d'Octubre encaixen en un altre delicte que ja existia, però que s'ha reescrit: els desordres públics. Aquí, les condemnes més altes són de 5 anys de presó, molt inferiors, per tant, als 15 anys que, com a màxim, es podien reclamar per sedició.

Segon. La malversació. La gravetat del delicte la marca si hi ha hagut o no ànim de lucre, és a dir, voluntat d'enriquiment personal, ja sigui d'un mateix o d'una tercera persona.

Amb ànim de lucre, les penes es mantenen igual: entre els 2 i els 12 anys de presó. Aquí quedarien els casos relacionats directament amb la corrupció: aquells en què algú s'embutxaca diners públics.

Sense ànim de lucre, les penes es rebaixen. Com a màxim, 4 anys de presó. I només si, amb el desviament de diners públics, s'ha causat un dany o un entorpiment greu. Si això no es pot demostrar, no hi haurà presó, només inhabilitació i multa.

 

ARXIVAT A:
MalversacióProcés catalàSedició
Anar al contingut