El cas Maristes posa sobre la taula la justícia restaurativa en delictes d'abusos
L'acord entre els Maristes i les víctimes de casos d'abusos sexuals prescrits per part de professors de la institució, assolit cinc anys després de destapar-se el primer cas de pederàstia en aquest orde religiós, és un dels primers casos de justícia restaurativa al nostre país.
Els Maristes pagaran, per un pacte extrajudicial, 400.000 euros en total a les 25 víctimes d'abusos sexuals. Després d'una mediació, els Maristes han acceptat la culpa i indemnitzaran les víctimes.
Pagar diners a les víctimes d'abusos sexuals a qui ha prescrit el delicte no és una mesura reglada. Es coneix com a justícia restaurativa i és un acte voluntari de l'entitat acusada d'abusos, que, després d'una mediació, accepta reconèixer la culpa i indemnitzar les víctimes.
Però pagar eximeix de culpa l'entitat o els abusadors? Cobrar diners repara el trauma de les víctimes? Són preguntes difícils que es plantegen just ara al nostre país. Psicòlegs, víctimes i penalistes en treuen conclusions.
Però això compensa del trauma que han patit? Eximeix de culpa els abusadors? Són preguntes difícils que hem traslladat als experts.
Per Pilar Polo, psicòloga experta en abusos sexuals a menors, el que és important és que algú et cregui:
"És important la credibilitat, són importants tots els passos que es facin per apropar. Però compensar? No ho tinc gaire clar com es pot compensar. Jo no puc posar diners a una experiència traumàtica, però, sobretot, el que és reparador és que t'hagin cregut."
Josep Maria Tamarit Sumalla, catedràtic de Dret Penal de la UOC, destaca que no es pot considerar una forma de "pagar el silenci" de les víctimes:
"El reconeixement i la reparació com a forma de justícia. No com a forma de pagar un silenci o una cosa d'aquestes."
"Els processos de justícia restaurativa poden aportar beneficis importants per a les víctimes, pel fet que se sentin escoltades."
Per Vicki Bernadet, presidenta de la fundació que porta el seu nom i que treballa en l'atenció, prevenció i sensibilització davant dels abusos sexuals en la infància, sempre s'ha de respectar la voluntat de la víctima d'abusos:
"Això depèn de com ho senti la víctima. Hi ha víctimes que potser no volen aquesta compensació econòmica perquè pensen que és un diner brut, d'altres diran que és poc. Per tant, jo crec que aquí el més important com a societat és que entenguem que aquesta justícia reparativa és legítima passi el que passi i demani el que demani la víctima."
Però no totes les víctimes d'abusos sexuals tindran aquesta justícia restaurativa, perquè potser l'acusat no és una institució que pagui pressionada per no perdre el prestigi. Quan l'assetjador és un familiar, difícilment hi ha compensació econòmica i, diu Vicki Bernadet, això pot portar a "una situació injusta entre víctimes".
I per això torna el debat de la prescripció del delicte, que, segons els experts, hauria de ser molt més ampli, i així totes les víctimes podrien portar els abusadors davant dels tribunals penals.
Pilar Polo considera que, en el cas dels abusos sexuals, "totes les respostes que es donin a un trauma sempre arriben tard... i és poc."
