El cas de la misteriosa desaparició d'una gegantina escultura del museu Reina Sofia

El misteri de la gegantina escultura desapareguda. Pot semblar el títol d'una novel·la d'intriga o d'una pel·lícula de suspens, però són fets reals, inversemblants, però reals.

Els protagonistes: una escultura de 38 tones de pes, un museu --el Reina Sofía-- i una empresa d'emmagatzematge d'obres d'art amb nom digne de les vinyetes del tebeo: "Macarrón S.A."

Els fets: als anys 90 l'escultura va desaparèixer sense deixar rastre. Ningú n'ha tornat a saber res. Ara, l'escriptor Juan Tallón relata tot el que va envoltar aquella increïble història a "Obra maestra", un llibre on es barregen realitat i ficció salpebrat amb un humor molt fi.

L'escultura es deia "Equal-Parallel/Guernica-Bengassi" i es va encarregar a l'artista nord-americà Richard Serra per a una de les mostres amb què, l'any 1986, es va inaugurar l'aleshores Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Eren quatre blocs massissos d'acer que jugaven amb l'espai i el buit de la sala on es van instal·lar. Formaven part de l'exposició "Referencias", on hi havia artistes com Tàpies, Saura o Chillida, i altres grans artistes de la segona part del segle XX com Georg Baselitz, Cy Twombly o el mateix Richard Serra.

Està considerada una obra mestra del minimalisme, però això no va evitar que, acabada la mostra, l'escultura s'enviés als magatzems, d'on només va sortir l'any 1990 per tornar-se a exposar durant uns mesos.

El novembre d'aquell any, l'escultura de Richard Serra surt del museu cap a Arganda del Rey, on hi ha les naus de "Macarrón S.A", una de les grans empreses especialitzades en el muntatge i emmagatzematge d'obres d'art. Les peces es deixen en uns terrenys dins el recinte vigilat de l'empresa.

I aquí comença la rocambolesca història de la seva desaparició. Se sap que va ser-hi fins al 1996, quan l'empresa fa fallida i tanca. I l'escultura s'evapora, mai ningú l'ha tornat a veure.

Deu anys més tard, el diari ABC destapa la notícia amb un gran titular que dona la volta al mon: "El Museo Reina Sofía pierde una escultura de Richard Sierra de 38 toneladas de peso". És el 18 de gener del 2006. Al museu només feia uns mesos que n'havien descobert la desaparició, però havien aconseguit amagar-ho mentre es posava en coneixement del jutge i la policia.

Ningú la va trobar a faltar, en tot aquest temps? Ningú es va interessar per l'estat en què estava? En tota una dècada, ningú va fer mai cap revisió dels fons i dipòsits? La resposta és no.

En aquells anys havien passat pel museu tres directors que no van ser mai conscients de la pèrdua d'aquella obra. El cas evidencia, sens dubte, una gran falta de zel en la cura del patrimoni del museu.

Per la peça s'havien pagat 36 milions de les antigues pessetes, uns 216.000 euros. Però ara en valdria molts més, perquè la cotització de Richard Serra s'ha disparat. Se'l considera un dels escultors vius més importants.

Després de llegir la notícia, l'escriptor Juan Tallón no se la podia treure del cap. I va estar 10 anys perseguint el fantasma d'aquella escultura. Va indagar sobre les investigacions que van fer la policia i el mateix museu. Va parlar amb desenes de testimonis, i d'altres se'ls va inventar, per mirar de donar veu a tothom que hi va tenir algun paper i poder, així, fer encaixar totes les peces. Però no les va poder encaixar mai. Es van investigar totes les hipòtesis i totes es van descartar. Per això, el llibre es converteix, en definitiva, en un retrat de tota una època, d'"un país amb ínfules de grandesa, les seves misèries i els seus nyaps".

Ara, al Museu Reina Sofía hi ha una rèplica d'aquella escultura feta pel mateix artista. Un fet que obre el debat sobre el que és art i el que no ho és, sobre el valor que li donem. De fet, el mateix Richard Serra diu "mentre va estar guardada tant de temps en aquelles naus, d'alguna manera ja era una escultura desapareguda, morta. Crec que per a alguns gestors del museu, i per als qui havien de vetllar per la seva integritat, la meva escultura només eren quatre ferros, peces que no significaven res, de les quals se'n podien oblidar".

I l'escultura va caure en l'oblit. I va desaparèixer.