Dinamarca vol enviar els refugiats que demanen asil a centres d'internament a l'Àfrica

El Parlament danès acaba d'aprovar una polèmica llei que "de facto" suposa externalitzar el dret d'asil. Proposa enviar els que sol·licitin aquest dret a centres d'acollida situats en estats de fora de la Unió Europea -possiblement a l'Àfrica- mentre es tramita el seu cas.

Si al final no se'ls acaba concedint l'asil, hauran d'abandonar el país amfitrió, però fins i tot si obtenen l'estatut de refugiats, aquestes persones podrien haver d'estar-se en aquests països, on tindrien dret a protecció. És un pas més en la restrictiva política immigratòria de Dinamarca.

La llei s'ha aprovat amb 70 vots a favor i 24 en contra i ha comptat amb el suport del Partit Socialdemòcrata, que governa en minoria, i de les forces d'oposició de dreta i extrema dreta.

El govern danès ja està negociant amb diversos països perquè alberguin aquests centres a canvi d'una compensació econòmica. Sembla que les converses més avançades són amb Ruanda, però, segons la premsa danesa, també s'està parlant amb Eritrea, Etiòpia, Egipte i Tunísia.

A finals d'abril, el ministre d'Immigració i Integració, Mattias Tesfaye, que és fill d'un immigrant etíop, va anar a Kigali per firmar un memoràndum d'entesa amb el govern ruandès sobre cooperació en matèria d'asil i migració.

Crítiques dels defensors dels drets humans

La llei ha provocat crítiques unànimes dels defensors dels drets humans, que la consideren inadmissible i profundament insolidària amb la gent més vulnerable.

Amnistia Internacional ha advertit les autoritats daneses que la iniciativa podria violar els drets que la llei internacional atorga als refugiats i als que aspiren a ser-ho.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, l'ACNUR, també ha alertat que es podria desencadenar un efecte dòmino en altres països que vulguin imitar la postura danesa.

Un portaveu de la Comissió Europea, Adalbert Jahnz, s'ha mostrat preocupat i ha advertit que el que pretén aquesta llei no és possible sota les normes de la Unió ni sota el nou Pacte per la Migració i l'Asil.

Però Dinamarca no forma part de tota la política comuna de la Unió Europea en matèria d'immigració i des de fa dues dècades -tant si governa la dreta com l'esquerra- ha optat per la línia dura. Les autoritats daneses han assegurat que respectaran la legalitat internacional i consideren que aquests tipus d'acords amb altres països no afecten la qualitat democràtica del país.

Línia dura amb els refugiats

Dinamarca és vista com un dels països europeus més intransigents amb els refugiats. Recentment ha decidit començar a deportar refugiats sirians perquè considera que moltes zones del país ja són prou segures.

L'enduriment de la política d'asil del país es va accentuar amb la crisi migratòria de l'any 2015, quan un milió de refugiats van arribar a Europa. Llavors Dinamarca va rebre 21.000 sol·licituds d'asil. L'any passat només en va acceptar 600.

L'objectiu és que no arribi cap refugiat de forma espontània i només acceptar les quotes de repartiment establertes per les Nacions Unides.