Descobreixen a Groenlàndia un cràter tan gran com París causat per un meteorit

Té 31 quilòmetres d'ample i és un dels 25 més grans del món provocats per meteorits
Descobreixen a Groenlàndia un cràter tan gran com París causat per un meteorit

Descobreixen a Groenlàndia un cràter tan gran com París causat per un meteorit

Té 31 quilòmetres d'ample i és un dels 25 més grans del món provocats per meteorits
Xavier Duran Actualitzat
Imatge artística de com podia haver estat l'impacte del meteorit (Carl Toft)

Imatge artística de com podia haver estat l'impacte del meteorit (Carl Toft)

Els gels de Groenlàndia amaguen molts secrets. I els científics n'acaben de descobrir un: a sota vora un quilòmetre de gel hi ha un gran cràter, generat quan fa molts anys un meteorit va caure al nord de l'illa.

Tot i ser, amb 31 quilòmetres de diàmetre, un dels vint-i-cinc cràters més grans del món causats per un meteorit, descobrir-lo ha estat una feina de tres anys d'un extens equip internacional de científics encapçalat per Kurt H. Kjær, del Museu d'Història Natural de la Universitat de Copenhaguen. El descobriment s'ha descrit a la revista "Science Advances".

Tot va començar el 2015, quan investigadors danesos examinaven un mapa elaborat gràcies a anàlisis de radar efectuades per la NASA des del 1997. Les dades mostraven com era la superfície de l'illa sota el casquet de gel que cobreix el 80% de Groenlàndia. Aleshores, van constatar la presència d'una gran depressió fins aleshores desconeguda. Es trobava sota la glacera de Hiawatha, al nord de Groenlàndia.

Els investigadors van suposar que es podia tractar d'un cràter produït per un meteorit. Els vols amb avions dotats de radars d'última generació van refermar la hipòtesi. Posteriors estudis van ajudar a establir-ne les dimensions. Es tractava d'una estructura circular coberta per 930 metres de gel. El seu diàmetre és de 31 quilòmetres, suficient perquè hi càpiga París sencer. El cràter té una profunditat d'entre 250 i 390 metres. Per tant, probablement també s'hi podria col·locar la Torre Eiffel sense que sobresortís.

 


Mapa del cràter, amb París a la mateixa escala a l'interior (Museu d'Història Natural de Dinamarca-Cryospheric Sciences Lab NASA Goddard Space Flight Center)​

 

Un meteorit de ferro

Però calien més estudis per confirmar si havia estat un meteorit i de quin tipus i quan s'havia produït el xoc. Per això els investigadors van recollir sediments que l'aigua sorgida de la fusió del gel s'havia endut. En un dels sediments analitzats hi havia grans de quars amb signes d'haver sofert un impacte. Altres mostres analitzades tenien concentracions elevades de níquel, cobalt, crom i or. Això indicava que el xoc l'havia provocat un tipus relativament rar de meteorit de ferro. Es calcula que devia mesurar un quilòmetre d'ample.

 


Kurt Kjær recollint mostres a la glacera (Svend Funder)​

 

El cràter està ben conservat. Això fa suposar que es va produir en una època relativament recent. De moment, el marge amb què treballen els investigadors és molt ampli: pot tenir uns tres milions d'anys, però també ser molt més jove i haver-se generat fa 12.000 anys. Posteriors estudis hauran d'acotar la seva edat.

El xoc devia tenir impacte en el clima de l'època. Hauria provocat la fusió de grans quantitats de gel que haurien aportat aigua dolça a l'oceà. Això hauria alterat el clima de manera important. Però fins que no s'estableixi amb més concreció quan es va produir l'impacte, serà difícil fer suposicions sobre la seva influència en el clima.

TEMES:
Ciència