Denuncien la dificultat de les persones vulnerables per obrir un compte bancari

Les entitats socials asseguren que els bancs incompleixen la seva obligació d'obrir comptes de pagament bàsic, un producte financer especialment pensat per a migrants en situació irregular

Yolanda MarzabalActualitzat

Una directiva europea del 2014 exigeix a tots els estats membres que facilitin la inclusió financera de tots els residents a la Unió, fins i tot d'aquells que no hi tenen residència legal o ingressos regulars.

L'estat espanyol va transposar la norma el 2017 en l'últim minut i a correcuita. Es va crear el compte de pagament bàsic, un producte financer que tots els bancs tenen obligació d'obrir. Però les entitats socials del tercer sector denuncien que aquest dret es vulnera sistemàticament.

Obrir un compte bancari gratuït quan no es tenen diners ni document que acrediti una residència legal al país (DNI o NIE) o documentació que demostri ser sol·licitant d'asil suposa un periple per oficines provant sort. De fet, a les pàgines web de les entitats bancàries és un producte difícil de trobar i a moltes oficines no es publicita o simplement es desconeix.

El dret a un compte de pagament bàsic es vulnera sistemàticament, segons les entitats socials (CCMA)

El periple d'obrir un compte gratuït

La Flor de María va arribar del Perú el març passat. Ja s'ha empadronat a Barcelona sense domicili fix i només té el passaport. Gràcies a Càritas, que també l'ajuda a pagar l'habitació on viu en un pis compartit, ha trobat suport i informació sobre el seu dret a obrir un compte de pagament bàsic, imprescindible per tramitar qualsevol mena d'ajuda.

"Vaig anar a una primera oficina i em van atendre molt amablement, però em van dir que necessitava un DNI o NIE, després ho vaig provar en una segona oficina d'un altre banc... i el mateix, que només la podia obrir si tenia DNI o NIE. A la tercera, no em van demanar res, vaig donar el passaport i ja està."


Els requisits són molt clars: no tenir un altre compte obert a Espanya, ser una persona física que resideixi legalment a la UE, encara que no tingui domicili fix, ser sol·licitant d'asil o ser una persona sense permís de residència, però que la seva expulsió sigui impossible per raons jurídiques o de fet. Un requisit, per tant, al qual es poden agafar tots aquells que, sigui com sigui, viuen aquí.

La Flor de María encara està esperant que es resolgui el seu cas (CCMA)

Un compte que no dona cap benefici als bancs

Càritas ha acompanyat en l'últim any i mig 400 persones perquè poguessin fer-ho. En cap cas ha estat un tràmit senzill, tot i que complien els requisits exigits, per falta de voluntat dels bancs.

"En un primer moment ens pensàvem que era per falta de coneixement de les entitats perquè tenen molts tipus de productes i això era com molt nou, però després de tot aquest temps i d'haver-ne informat totes les direccions, ara veiem que és un problema de voluntat", explica la Sònia Lacalle, la responsable jurídica de Càritas.

Ella té clar quina és la raó que hi ha al darrere: "Els comptes de pagament bàsic no donen cap benefici al banc perquè al final són comptes gratuïts. Poden tenir com a màxim un cost de tres euros al mes de comissió. El sistema financer no està pensat per no tenir beneficis."

La Flor està pendent que li truquin per passar a recollir la targeta i firmar l'obertura del compte. Va ser una trucada i una carta de Càritas a l'oficina el que va obrar el miracle, al tercer intent.

Campanya de sensibilització

L'Oficina per la No-discriminació de l'Ajuntament de Barcelona també n'és plenament conscient. El principal problema és que les oficines rebutgen els clients sense ni tan sols demanar la documentació necessària. I és que l'entitat té dret a sol·licitar tota una sèrie de documentació d'acord amb la llei de prevenció del blanqueig de capitals i, un cop analitzada, té 10 dies per denegar o acceptar la sol·licitud.

Però si ni tan sols accepta la petició, no en queda constància escrita i no es pot elevar la queixa al Banc d'Espanya, que és qui ha de vetllar pel compliment de la norma.

És el que li va passar al Rafael Pérez, un ciutadà del Perú que, assessorat per serveis socials, va sol·licitar un compte de pagament bàsic, va presentar tot el que li exigien i finalment li van comunicar per telèfon que no l'hi farien.

Ell, com 82 persones més, ha tramitat la seva denúncia a través de l'oficina, I és que durant mesos no va rebre una ajuda a la qual tenia dret perquè no disposava d'un compte bancari. "Tu quan tramites una ajuda social de 400 és perquè la necessites per menjar, no perquè triguin mesos a resoldre-ho", denuncia Marion Hohn, l'advocada que assessora jurídicament les persones que acudeixen a l'Oficina per la No-discriminació.

Rafael Pérez ha explicat que li van denegar el compte de pagament bàsic (CCMA)

Denunciar els incompliments

Hohn té clar que no només els bancs estan incomplint les seves obligacions, sinó també els estats europeus que no estan posant els mitjans, perquè hi ha eines senzilles per resoldre el problema. I això porta moltes persones a buscar solucions alternatives, com comptes de prepagament a Correus, o comptes en línia en altres països o que deslliuren els bancs de la seva responsabilitat.

L'oficina ja ha organitzat dues formacions online adreçades a tècnics de serveis socials, ONG i entitats socials, no tant per donar a conèixer el producte sinó per assessorar-los sobre com actuar en cas de denegació i, sobretot, per orientar-los sobre la necessitat de denunciar els incompliments al Banc d'Espanya perquè acabi establint uns criteris més nítids que no permeti als bancs desatendre les persones més vulnerables.

De fet, el Banc d'Espanya, tot i que la directiva ho exigeix, no ha facilitat les reclamacions que ha rebut en relació amb els comptes de pagament bàsic, ni tan sols quants se n'obren a l'Estat. Una informació que tampoc han proporcionat ni l'Associació Espanyola de Banca ni l'Associació de Caixes i Bancs.

 

ARXIVAT A:
Economia de butxacaBanca
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut