Bombers treballant en l'edifici que es va enfonsar el 1990 al Turó de la Peira
Bombers treballant en l'edifici que es va enfonsar el 1990 al Turó de la Peira (3Cat)

De la Peira a Gràcia: enfonsaments i desallotjaments que han marcat la història recent

Repassem els casos d'enfonsaments i desallotjaments per deficiències estructurals des de 1962

Berta Solanas / Francesc BessesActualitzat

Carrer Escorial de Barcelona, 1962

Ningú va parlar d'aluminosi l'any 1962 quan es va enfonsar el sostre d'una fàbrica de teixits al carrer Escorial de Barcelona que va causar quatre morts. La nau havia estat reformada l'any 1945 amb bigues de formigó. Això va fer que l'accident es qualifiqués d'"inexplicable" al diari La Vanguardia.

Anys després, estudis especialitzats van determinar que l'aluminosi havia estat la causa de l'enfonsament, al mateix temps que el consideraven com un dels primers casos per aquest motiu a la ciutat


Barri de Gràcia, 1972

Deu anys després, el 1972, al barri de Gràcia va caure la segona planta d'un edifici on s'estaven fent obres. La runa va arrossegar la primera planta i tot va caure damunt els clients que hi havia en aquell moment a la botiga d'electrodomèstics de la planta baixa. Quatre d'ells van morir.

Els informes tècnics que es van presentar al judici acreditaven que les bigues estaven fetes amb ciment aluminós i que la seva capacitat de resistència era pràcticament nul·la. Les obres que s'hi estaven fent van desencadenar l'enfonsament. Ja es coneixien, doncs, les propietats del ciment aluminós i la seva degradació. L'arquitecte de l'edifici va ser condemnat a quatre anys de presó per imprudència temerària. 


Carrer Progrés de Badalona, 1989

Era l'any 1989 quan al carrer Progrés de Badalona va caure un edifici de tres plantes on s'estaven fent obres. Això es va sumar a una fuita d'aigua que va afectar les bigues que suportaven l'estructura.

Els quatre paletes que hi treballaven van quedar atrapats per la runa i un d'ells va morir. Unes 20 famílies van haver d'anar a viure a casa de familiars o a pensions.

Així es va explicar a TV3 aquell dia


El ciment aluminós

Aquest material permetia edificar amb molta rapidesa. Per això va ser l'ideal per a la construcció de blocs i polígons d'habitatges durant els anys 50 i 60 del segle passat per proporcionar un sostre a les grans onades migratòries i reallotjar els veïns dels barris de barraques que hi havia a la ciutat.

La ràpida construcció i la forta demanda van ser la parella ideal per a aquest "boom" immobiliari, sovint de baixa qualitat, que va permetre un enriquiment ràpid d'empreses i promotors, emparats pel "desarrollismo" franquista de l'època.

Segons alguns càlculs, es van construir a Catalunya uns 400.000 habitatges amb ciment aluminós, fabricat per l'empresa Ciments Molins.

La resistència d'aquest material varia amb els anys i les condicions meteorològiques. La humitat i les temperatures extremes fan canviar l'estructura interna i fan que es degradi i disminueixi la seva resistència sense que presenti prèviament símptomes externs. Tot i que a França el seu ús en edificis es va prohibir els anys 40, a Espanya això no va passar fins al 1977.


El Turó de la Peira, 1990

La matinada de l'11 de novembre de 1990 s'enfonsava part de l'interior del número 33 del carrer Cadí, al barri barceloní del Turó de la Peira construït durant els anys 50. La zona dels menjadors de les quatre plantes va caure i hi va morir una persona. 

Aquesta és la crònica que en va fer TV3 aquella mateixa nit. 


El Turó de la Peira va posar de manifest els perills de la construcció amb ciment aluminós. L'anàlisi tècnica va concloure que les bigues presentaven un estat de conservació lamentable, fet que es va afegir al deficient manteniment general de l'edifici, les obres que s'hi havien fet i les filtracions d'aigua van provocar el sinistre. 

Més enllà de les 16 vivendes afectades directament, desenes de veïns dels edificis més propers van ser desallotjats de casa de manera immediata pel risc que presentaven.

Uns anys després va començar l'enderroc de 5 blocs i es va promoure la rehabilitació de 3.000 habitatges més. Només la pressió veïnal va fer que les administracions es fessin càrrec de la major part de les obres i de la construcció dels 8 nous blocs, que no va acabar fins al 2018.

La lenta reconstrucció del barri contrasta amb la rapidesa amb què es va construir, 8 anys, entre el 1953 i el 1961. 

La denúncia contra el constructor, Romà Sanahuja, va quedar arxivada tot i els coneixements que ja es tenien sobre el ciment aluminós i el precedent de l'any 1972. Al Turó de la Peira no hi va haver responsables. 


Altres casos de mala construcció

L'octubre del 2014, els bombers van decidir el desallotjament total d'un edifici del carrer Santa Rosalia, al barri de la Teixonera de Barcelona. Es va construir els anys 50 i presentava problemes estructurals i bigues en mal estat. Unes 40 famílies van haver de marxar a correcuita de casa.

El mateix van haver de fer fa poques setmanes 60 famílies del carrer Pirineus de Santa Coloma de Gramenet. I encara més recentment, unes 40 més de l'edifici conegut com El Barco, a Esplugues de Llobregat

En tots els casos, amb la sortida precipitada de casa, començaven dies d'incertesa i angoixa. De vegades, el reallotjament no serà només temporal a l'espera de poder tornar, sinó definitiu. 

La lenta rehabilitació

En alguns casos s'han pres mesures preventives a l'interior dels habitatges per evitar el desallotjament. Al barri del Besòs de Barcelona fa 15 anys que molts veïns viuen amb els pisos apuntalats. Hi ha uns 5.000 habitatges construïts els anys 60 i molts presenten les patologies pròpies de l'aluminosi. L'ajuntament té un pla de rehabilitació, però els veïns denuncien que molts edificis n'han quedat fora.

Per a ells, i com en molts altres casos, la degradació que fa inhabitables els edificis arriba molt abans que les rehabilitacions imprescindibles.

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut