Construeixen un microordinador que obté energia de la fotosíntesi de les algues
El microprocessador funciona amb l'energia de la fotosíntesi de les algues del seu interior (Paolo Bombelli/University of Cambridge)

Construeixen un microordinador que obté energia de la fotosíntesi de les algues

Els investigadors creuen que aquesta font d'energia renovable pot ajudar a abastir la gran quantitat de dispositius electrònics que hi haurà d'aquí deu anys

Actualitzat

Un grup de científics de la Universitat de Cambridge han aconseguit alimentar un microprocessador de manera continuada durant tot un any utilitzant algues, llum natural i aigua

Aquesta fita mostraria el potencial d'aquests recursos naturals com a font d'energia renovable capaç d'alimentar petits dispositius

L'alga emprada es diu "Synechocystis", no és tòxica i, de manera natural, recol·lecta energia del sol a través de la fotosíntesi. Aquest procés químic genera energia biofotovoltaica

Els investigadors han descobert que el petit corrent elèctric que es genera pot interactuar amb un elèctrode d'alumini i utilitzar-se per alimentar un microprocessador.   


El Dr. Paolo Bombelli i el professor Christopher Howe del Departament de Bioquímica de la Universitat de Cambridge són els responsables de la investigació. També hi ha col·laborat Arm, una empresa líder en el disseny de microprocessadors i n'ha finançat la investigació el Centre Nacional d'Innovació en Biofilms.

El Dr. Paolo Bombelli i el professor Christopher Howe són els responsables de la investigació (Universitat de Cambridge)


Fàcilment replicable, econòmic i reciclable

El mecanisme està fet de materials comuns, econòmics i en gran part reciclables. Això, segons explica Christopher Howe, significa que es podria replicar fàcilment "centenars de milers de vegades per alimentar petits dispositius com a part de l'internet de les coses".

"El creixent internet de les coses necessita una quantitat cada cop més gran d'energia i creiem que s'haurà de provenir de sistemes que la puguin generar, i no simplement emmagatzemar-la com fan les bateries."

Un altre punt que assenyalen els investigadors és que no s'ha d'alimentar les algues. Aquestes plantes creen el seu propi aliment mitjançant la fotosíntesi. 

"El nostre mecanisme no s'esgota com ho fa una bateria, perquè usa contínuament la llum com a font d'energia."

I, encara que en aquest procés es necessita llum, el dispositiu és capaç de seguir produint energia tot i estar un temps a la foscor. De fet, els científics creuen que això passa perquè les algues processen part del seu aliment quan no hi ha llum i això és el que segueix generant un corrent elèctric. 


Un futur amb més i més dispositius electrònics

L'internet de les coses (de l'anglès "Internet of Things" o "IoT") és un terme que es refereix a tots els objectes físics que usem en el nostre dia a dia que estan interconnectats per tal d'intercanviar-se dades a través d'internet.

Aquests dispositius quotidians, que poden ser des d'un rellotge intel·ligent fins als censors de temperatura de les centrals elèctriques, utilitzen uns xips i unes xarxes sense fil que necessiten petites quantitats d'energia. 

S'espera que el 2035 la xifra de dispositius augmentarà a un bilió, cosa que requerirà una gran quantitat de fonts d'energia portàtils. 

En aquest sentit, Howe i Bombelli opinen que no seria pràctic alimentar milers de dispositius amb bateries d'ions de liti, ja que es necessitaria tres vegades més liti del que es produeix en un any a tot el món. Per no parlar dels efectes contaminants que tenen aquests materials per al medi ambient. 

 

ARXIVAT A:
CiènciaMedi ambientEnergiaRecerca científicaRegne Unit
Anar al contingut