Protesta contra la sentència del cas de La Manada, l'any 2018 (Europa Press)
Protesta contra la sentència del cas de La Manada, l'any 2018 (Europa Press)

Condemnen un fòrum d'internet per la difusió de dades de la víctima de La Manada

És la primera sentència contra un fòrum d'internet com a responsable civil subsidiari en un cas d'escarni d'una víctima

Actualitzat

El fòrum d'internet Foroparalelo.com ha estat condemnat com a responsable civil subsidiari en el cas de la filtració de les dades de la víctima de La Manada.

Foroparalelo.com és el lloc web on un exmilitar de Barcelona condemnat pel cas va publicar una fotografia del DNI de la jove, imatges de l'agressió sexual i dades privades seves.

En el judici, al novembre, l'acusat va acceptar una pena de 24 mesos de presó i una indemnització de 20.000 euros per a la jove.

Es tracta de la primera condemna contra un fòrum en línia en un cas d'escarni d'una víctima, el que es coneix com a "victim blaming".

Manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona contra la sentència de La Manada
Manifestació a la plaça de Sant Jaume de Barcelona contra la sentència de La Manada (ACN / Elisenda Rosanas)

Culpabilitzar la víctima

La culpabilització de la víctima --en anglès, "victim blaming"-- és una actitud que atribueix certa responsabilitat a una persona en uns fets dels quals és víctima. Habitual en casos de violació, també es pot donar en situacions d'injustícia.

L'origen de l'expressió és un llibre del psicòleg William Ryan, que, amb el títol "Blaming the victim", considerava aquesta actitud com una ideologia utilitzada per justificar el racisme.

En el cas de La Manada, la víctima va haver de patir retrets com ara que havia begut als Sanfermines i que no havia cridat prou, o per intentar portar una vida normal després dels fets.

El vot particular del jutge Ricardo González a la sentència de La Manada, en què demanava l'absolució dels acusats, és un exemple claríssim de culpabilització de la víctima.

En el vot particular, el magistrat feia servir arguments com ara que li semblava que els gestos de la víctima eren "incompatibles amb qualsevol sentiment de por, temor, rebuig o negativa", o que el que li suggerien "els seus gestos, expressions i sons és excitació sexual".

Difusió de dades personals a la xarxa

Poc després de la polèmica sentència en què es condemnava a nou anys de presó per abús sexual els membres de La Manada, la víctima va denunciar que s'havien difós dades personals seves i amenaces a les xarxes socials i en pàgines com Forocoches o Burbuja.info.

En la sentència de l'Audiència de Navarra, que va generar una onada de protestes a tot Espanya i que posteriorment el Suprem va augmentar a 15 anys per violació, el tribunal no va incloure cap dada personal de la víctima.

L'octubre del 2018 la Policia Nacional va identificar un home de Barcelona que aleshores tenia 40 anys i vivia al districte d'Horta-Guinardó com la persona que va difondre les dades. L'home va utilitzar el wifi d'una veïna per fer la filtració a la xarxa.

La primera sentència contra els membres de La Manada va generar una onada de protestes a tot l'estat
La primera sentència contra els membres de La Manada va generar una onada de protestes a tot l'Estat (Europa Press)
ARXIVAT A:
Agressió sexualProtecció de dades
Anar al contingut