"Com esclaus": denuncien explotació laboral a immigrants en un centre de BarcelonActua

Treballar sense salari ni contracte fins a 46 hores setmanals a canvi d'un sostre. És la denúncia de tres persones immigrades, sense sostre ni papers, després del seu pas per un alberg d'acollida de la fundació Barcelonactua. "La primera setmana van ser 20 hores. Ho acceptava. Cada vegada, però, era un dia més, un dia més, un dia més. Quatre, cinc dies a la setmana. Cuinar, netejar, vigilar els altres usuaris durant tota la nit", explica el Youssef.

Van entrar a l'alberg perquè no tenien on viure. La promesa, poder-se regularitzar amb el temps. I mentrestant, tenir l'opció de dormir al centre a canvi d'unes hores de "voluntariat".

En el cas del Youssef, va firmar un document descrit com a "acord" en què es comprometia a treballar com a "voluntari" 10 hores a la setmana, distribuït en dos torns, de set de la tarda fins a mitjanit.

Les funcions, ser responsables de l'ordre i tranquil·litat del centre, que tothom fos a les habitacions passades les 12 de la nit, fer rondes nocturnes o supervisar la cuina i la neteja del centre.

TV3 ha pogut analitzar quadres d'horaris corresponents a 18 setmanes, de gener a octubre del 2021. Uns horaris enviats des de la direcció de la fundació Barcelonactua als "voluntaris" per un grup de whatsapp amb el nom de Staff.

Els torns de feines per poder seguir vivint sota el sostre de l'alberg superen sistemàticament les 10 hores setmanals. I arriben a duplicar-les, triplicar-les o quadruplicar-les.

"Em deia, tu has de treballar en tot això, si no, al carrer", diu l'Ahmed. "Com un esclau de la fundació".

En el seu cas, en una de les setmanes va treballar dilluns i dissabte de 17.00 a 00.00; dimarts i diumenge, de 8.00 a 16.00, i dijous i divendres, de 00.00 a 8.00. En total, 46 hores.

En Youssef va arribar a les 46 hores i mitja en una setmana del mes de juliol. Dilluns, dimarts i dimecres va fer de 00.00 a 9.30. I el cap de setmana va fer de 8.00 a 17.00 els dos dies. En moltes ocasions ha superat les 20 o les 30 h setmanals. "I moltes no han quedat registrades al quadre horari", adverteix.

Totes aquestes hores, evidentment, sense un sou o un contracte laboral, perquè les persones "voluntàries" són d'origen estranger i no tenen permisos de residència o de treball. Només 40 euros mensuals per sufragar alguns desplaçaments.

Una agressió patida pel Youssef el mes d'agost és el desencadenant per decidir fer pública la seva vivència amb Barcelonactua i perseguir-ne totes les conseqüències legals.

Una orella mutilada: el moment en què el Youssef diu prou

El Youssef Ikiss té 29 anys. Va arribar del Marroc ara en fa tot just tres. No té estudis superiors i durant aquest temps no ha pogut treballar, perquè fins als tres anys de residència demostrable a Espanya no es té accés a un permís legal.

Durant aquest temps ha sobreviscut en pisos d'amics, o al carrer. Fins a principis de 2021, quan va localitzar l'alberg d'Arc de Triomf, de Barcelonactua, anomenada Bacstation.

Explica que de seguida se li va indicar que per poder-s'hi estar hauria de fer les 10 hores setmanals com a "voluntari". Ser més gran que els altres usuaris hi ajudava, així com també un caràcter tranquil i responsable.

En el seu cas, a més de torns diürns, ha fet nombrosos torns nocturns, vigilant els altres usuaris fins a les 8 o 9 h del matí, i passant l'informe de la nit, l'endemà, als responsables de la fundació.

La nit del 25 d'agost es trobava precisament fent la vigilància nocturna del centre, integrat de mitjana per 35 usuaris. Una vigilància, la seva, sense tenir formació específica ni en educació o integració social, ni molt menys de seguretat.

En cridar l'atenció a un altre dels hostes de l'alberg, aquest altre usuari s'hi va encarar i va acabar arrencant-li mitja orella d'una mossegada, a més de colpejar-lo amb una barra de ferro.

En la denúncia que en Youssef va presentar a la policia, es descriu com la mitja orella arrencada va quedar a la boca de l'agressor. I que anteriorment, ja havia causat problemes de convivència importants sense que la direcció de Barcelonactua s'impliqués en prendre mesures preventives.

Una ambulància va traslladar-lo a l'Hospital de Sant Pau, on l'informe mèdic resultant recull una pèrdua d'audició de 7,8 i que és necessària una cirurgia plàstica per recompondre el pavelló auditiu amputat. Però que no se li pot fer el seguiment perquè no disposa de targeta sanitària en regla.

"La fundació em va indicar que busqués una clínica privada que em pogués fer la cirurgia i que els presentés un pressupost. La que vaig trobar demanava 5.026 euros per a fer la recomposició de l'orella. Des de la fundació se'm va dir que no tenien els diners per costejar la intervenció, i que ho demanés, per exemple, a Càritas", explica en Youssef.

En aquell moment és quan decideix fer el pas de denunciar la seva situació. S'adreça a Inspecció del Treball perquè s'iniciï una investigació que demostri que les seves hores de feina no han estat un voluntariat, sinó, en realitat, una relació laboral. I, alhora, busca un advocat del torn d'ofici per portar el seu cas als tribunals.

El centre, obert en plena pandèmia amb finançament de l'Ajuntament de Barcelona, tenia la data de tancament fixada amb el final de l'any 2021. El Youssef, com els altres usuaris, en queda fora a finals de desembre, quatre mesos després de l'agressió.

Durant aquest temps explica que la direcció no s'ha implicat per trobar-li una solució per a la seva orella i que no ha estat fins que TV3 ha contactat la fundació que se li ha tornat a preguntar per la qüestió.

Denúncies en curs: Inspecció del Treball i el jutjat social

Arran de la denúncia del Youssef, Inspecció del Treball ja ha visitat el centre d'Arc de Triomf. Ho ha fet aquest mes de desembre. Amb la tornada de festes, la fundació té una cita amb inspecció per a respondre els seus requeriments.

Paral·lelament al curs de la investigació d'Inspecció, ha dut el seu cas a la justícia. Francesc Ros és l'advocat del torn d'ofici que porta el seu cas al jutjat social. En la seva demanda qualifica l'agressió viscuda pel Youssef d'accident laboral i en demana una indemnització per danys morals i estètics de 23.300 euros.

També busca el reconeixement d'una relació laboral que s'ha allargat més de 6 mesos. Una sentència favorable, o un informe d'Inspecció acreditant la falta d'un contracte legal, obririen la porta a l'anomenat arrelament laboral, a través del qual en Youssef podria obtenir un permís de treball donat que ha estat treballant de manera il·legal, com a mínim, mig any.

"Intenten fer passar per un voluntariat una situació que és totalment laboral", apunta Francesc Ros. "Ho fa més greu el fet que sigui una fundació d'aquest tipus la que faci aquestes pràctiques. I sobretot, el fet de deixar d'aquesta manera una persona que ha tingut un accident desenvolupant unes tasques a la fundació i que no té cobertura sanitària."

Per a Laura Muñoz, sindicada al sector social de la CGT, el que han viscut en Youssef, els altres dos testimonis que parlen amb TV3 i els altres voluntaris, "no és una feina, sinó una esclavitud". I assenyala que no és un cas aïllat al sector. "Se n'aprofiten molt sovint,de persones vulnerables, per poder al final ocupar llocs de feina amb funcions típiques d'educador, que haurien d'estar remunerades i no sota aquesta explotació".

El procediment judicial està seguint el seu curs. Aquest dimecres dia 12 de gener, en Youssef i la fundació tenen cita per fer l'acta de conciliació prèvia a prosseguir amb el procés judicial si no hi ha un acord entre les parts.

La fundació admet excessos d'hores puntuals però nega el vincle laboral

Barcelonactua no ha volgut ser entrevistada per aquest reportatge, però ha respost algunes preguntes per escrit i per telèfon.

Admeten que en moments puntuals s'hagin pogut superar les 20 hores setmanals de feina. La justificació és la covid-19. "Estem en temps de pandèmia, de restriccions i de quarantenes i aquest factor ha desestabilitzat sovint el funcionament normal, fent impossible l'entrada de persones no residents al 'hostel'."

Expliquen que la idea del centre era que fos "bastant autogestionat". I que es crea en un moment d'emergència arran de la pandèmia.

"Es va crear amb recursos extraordinaris fruit de la covid. De fet, havia d'haver tancat el desembre de 2020, però en allargar-se la situació pandèmica, es va seguir tot el 2021. Però aquest recurs sempre va tenir un caràcter provisional."

La direcció de la fundació explica que en aquest centre s'han contractat laboralment una persona a jornada completa, tres a temps parcial i que ha comptat amb diversos becaris d'universitats: "Hi ha moments el cap de setmana i a les nits que no es queda personal contractat."

Descriuen que s'han inspirat en un model de "hostels" per a turistes en què els usuaris no paguen per estar-s'hi però a canvi hi fan algunes feines.

Un model il·legal, contrari a l'Estatut dels Treballadors i perseguit per Inspecció del Treball. "Aquestes empreses ocupen llocs de treball amb un mecanisme que clarament és un frau a la seguretat social. S'estalvien les cotitzacions a la seguretat social i això és il·legal, contrari a la normativa", apunta Eusebi Colàs-Neila, professor de Dret del Treball a la Universitat Pompeu Fabra.

La fundació afegeix que "a Arc de Triomf es va seguir el model de voluntaris amb manutenció i ajudes que era el que tenia el hostel" però que "amb el temps ja es va contractar la vigilància". Especifiquen que des del juny s'ha comptat amb una persona, vigilant professional, que cobria tres nits a la setmana. Els quadrants horaris que ha pogut veure TV3 indiquen que l'horari era de 17.00 a 24.00 i altres voluntaris feien la vigilància passada mitjanit. Després de l'agressió al Youssef, argumenten que es va decidir contractar dos vigilants de seguretat més, amb formació específica.

Barcelonactua insisteix que el seu model propicia la integració en la societat dels seus usuaris, que en total han estat 150 com a "alumnes" i 15 com a "voluntaris staff".

"Hem aconseguit regularitzar algunes persones i hem propiciat contractacions amb les empreses de l'ecosistema BAC."

Dues d'elles, expliquen, han estat presentades a la línia d'ajudes ACOL de la Generalitat, que subvenciona un contracte laboral de 12 mesos.

El finançament de l'Ajuntament de Barcelona ha estat en forma de subvenció. La fundació no en concreta la quantitat específica pel centre d'Arc de Triomf, però descriuen unes percepcions públiques d'entre 15 i 20 euros per persona usuària i dia.

Per la seva banda, fonts del govern municipal destaquen la trajectòria de l'entitat en l'acollida de joves migrats, promovent la seva inclusió i autonomia. I pel que fa a les denúncies dels joves, apunten que n'han tingut coneixement a través de TV3. Confien en què el procediment judicial obert permeti aclarir-ho i resoldre el conflicte laboral.

Sobre l'agressió a en Youssef, la fundació argumenta que es va fer fora del centre a l'agressor, que han fet seguiment de la seva situació amb la treballadora social del CAP del Raval, que es va facilitar el tràmit de correcció de la targeta sanitària i se li van pagar medicaments. També se li va permetre seguir al centre, fins al tancament de desembre, sense que hagués de treballar més.

Ell, en canvi, descriu que el mes de desembre se'l va fer fora sense donar-li opció ni a recollir amb temps les seves coses. I que no ha estat fins que TV3 s'ha posat en contacte amb la direcció que ha tornat a rebre missatges conciliadors per parlar sobre l'operació de l'orella.

Pel que fa als altres denunciants amb qui ha parlat TV3, la fundació descriu que van incomplir constantment amb les seves tasques i no van participar en les reunions setmanals requerides.

Ells són l'Ahmed i l'Abdellah. El primer té 26 anys, és guionista de professió i va arribar fa dos anys de l'Iraq. Es troba en tràmits per a ser reconegut refugiat. Va viure al carrer i ara ha trobat sostre en l'antiga escola Massana del Raval, coneguda com a Tancada Migrant, i ocupada des de fa alguns anys. "No vaig voler confiar en cap altra fundació", explica.

L'Abdellah té 35 anys i és del Marroc. Com l'Ahmed, va estar cinc mesos al centre. Ara, de moment sense una alternativa viable, segueix dormint al carrer.