Sánchez viatja per segellar un acord bilateral i tancar la llarga crisi entre tots dos països (EFE/Zipi)

Cimera Espanya-Marroc per segellar una nova relació: evolució de 30 anys de tensions

Després del gir històric d'abandonar el suport al referèndum del Sàhara, de les tensions a les fronteres de Ceuta i Melilla i l'espionatge de Pegasus

Actualitzat

Pedro Sánchez viatja aquest dimecres al Marroc per celebrar una cimera bilateral d'alt nivell llargament esperada. Després de 8 anys de l'última reunió entre els dos caps de govern, el president espanyol encapçala una àmplia delegació de ministres, --cap de Podem--, per tancar la crisi més gran de les últimes dècades entre ambdós països.

Als anys 90 les inversions catalanes al Marroc començaven a créixer i sovintejaven les visites comercials. Les relacions d'Espanya amb el país alauita, on regnava Hassan II, el pare del monarca actual, se centraven en el mateix que avui dia: problemes migratoris, tensions amb Espanya per l'aprovació dels estatuts d'autonomia de Ceuta i Melilla, i el debat etern del Sàhara.

Posteriorment, van continuar apareixent conflictes, com per exemple l'ocupació de l'illot de Perejil, que va obligar el govern de José María Aznar a fer un gest de força amb l'exèrcit per desallotjar-ne els ocupants marroquins.

Trenta anys després, les portades dels informatius els últims mesos han estat, si fa no fa, les mateixes. Ara, però, els dos països, tradicionalment en tensió, semblen arribar a un acord.

Seu de la cimera, la primera en vuit anys de crisi bilateral (EFE/Mohamed Siali)

Gir històric de Pedro Sánchez

Per això ha calgut que Pedro Sánchez hagi posat el punt final a l'històric suport a les resolucions de les Nacions Unides, que estableixen un referèndum d'autodeterminació per al Sàhara Occidental. A canvi, ara s'adhereix a la proposta d'autonomia per a la regió defensada per Rabat. La decisió va tibar l'acord d'investidura amb els socis d'Unides Podem al govern de l'Estat, radicalment contraris al canvi de posició del govern espanyol respecte a l'antiga colònia. Es tracta, en definitiva, del reconeixement explícit de la territorialitat marroquina per part del govern espanyol.

Perquè, a canvi, el règim marroquí també fa un reconeixement de la integritat territorial espanyola –en tots els sentits– i es compromet amb el control dels fluxos migratoris, conscient que aquestes dues qüestions són els principals talons d'Aquil·les de la política local a Madrid.

Entremig, l'estada del líder del Front Polisario Brahim Gali a Logronyo per una intervenció quirúrgica i els assalts a les tanques de Ceuta el 2021, amb el vistiplau del govern marroquí, i a Melilla aquest estiu passat, amb la mort d'una quarantena de subsaharians, o l'espionatge marroquí amb Pegasus al mòbil de Pedro Sánchez i als ministres de Defensa, Interior i Agricultura, semblantment a una quarantena de polítics i activistes catalans, no han deixat d'enterbolir les relacions entre el palau de Dar al-Maizen i La Moncloa.

La 12a reunió d'alt nivell hispano-marroquina arriba pocs dies després que el Parlament Europeu hagi aprovat una resolució, amb els vots en contra del PSOE, en què es condemna el retrocés dels drets humans al Marroc.

ARXIVAT A:
MigracionsPedro SánchezMarrocSàhara OccidentalCeutaMelillaPegasus
Anar al contingut