Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Carles Puente, el català que va fer desaparèixer les antenes dels telèfons mòbils

El Parlament Europeu reconeix aquest català com un dels 20 inventors a qui s'hauria de conèixer

Joan RaventósActualitzat

Abans d'arribar a Nova York, el riu Hudson sembla que agafi aire. Les seves ribes se separen l'una de l'altra uns quants quilòmetres i no es tornen a acostar fins que es comencen a visualitzar les siluetes dels gratacels de Manhattan. A aquella alçada on el riu sembla un llac, molt a prop terra endins, hi treballava Benoit Mandelbrot.

Havia nascut a Varsòvia, a Polònia, i s'havia fet un nom com a matemàtic. IBM el va fitxar perquè buscava algú que l'ajudés a transmetre dades de l'ordinador a través de línies telefòniques. Durant les seves barrinades, va descobrir uns patrons matemàtics repetitius que el van atrapar. 

Mandelbrot va aprofitar els potents ordinadors del Thomas J. Watson Research Center d'IBM, a la llera del Hudson, per desenvolupar el seu descobriment, i el 1975 va encunyar el mot "fractal" per definir aquells patrons repetitius i autosimilars que el van empènyer a teoritzar la geometria fractal. Una geometria hipnòtica.


Una forma geomètrica fractal es reprodueix gairebé idèntica dins la mateixa estructura geomètrica una vegada i una altra, com si una estructura es mengés a ella mateixa sense atipar-se'n mai. I sense engreixar-se.

I com que no s'engreixa, no ocupa més espai. Justament el que buscava Carles Puente, que el seu invent no ocupés espai.
 

L'antena fractal

Com a estudiant a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Puente va tenir la idea d'utilitzar les fractals per fer antenes.

"Vam començar fent recerca científica purament per curiositat, per veure com podíem millorar el comportament de les antenes tradicionals i solucionar problemes com la miniaturització."


Carles Puente volia fer "una nova tecnologia que solucionés problemes tradicionals". Ens ho explicava a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, on s'ha ha dedicat una setmana als inventors.

Carles Puente, aquesta setmana a Brussel·les (CCMA)

Puente diu que a vegades tenim una percepció dels inventors com si fossin "uns friquis". Ho deia amb un somriure a la boca, sense cap rancúnia envers a cap manera de ser, a cap cultura que quan parla d'inventor li ve al cap el professor Tornassol, deia.

Tot al contrari que en d'altres cultures com l'asiàtica, la nord-americana, també bona part de l'europea, que posen en molt valor els inventors.

Però Europa encara té molt camí per recórrer. Sí, aquí s'inverteix un 20% del total mundial en R+D, en producció científica. Però, en canvi, pel que fa a la producció inventiva a Europa, es genera només el 10% del que es genera a tot el món.

"Una molt bona manera de mesurar la producció inventiva" és fixar-se amb les patents, comenta Puente, que en sap un pou de patents perquè com tots els inventors hi conviu i, com molts inventors, les pateix. Tant en sap, que ha tornat a la UPC, ara per fer de professor de Gestió de Patents.


La indústria no va respectar la patent

Quan Fractus, l'empresa que va cofundar Puente, va patentar l'antena fractal, moltes companyies fabricants de telèfons mòbils de seguida van fer-se seva la idea de Puente, literalment la van plagiar.

L'invent de Puente va permetre treure les antenes del mòbil (CCMA)

"Quan la demanda és molt gran, la indústria no espera ningú, sinó que tira milles i adopta el que la gent està demanant. Clar, ens vam trobar amb el problema que la tecnologia era molt exitosa, però no érem prou recompensats pel nostre èxit".

Fer valdre's la patent els va obligar a obrir un procés judicial que es va allargar dos anys, però va servir perquè a partir d'aleshores els paguessin les llicències per implementar el seu invent a tota mena de dispositius.

Fractus ha venut 40 milions d'antenes en les dues dècades que fa que opera l'empresa de Sant Cugat del Vallès, i ha certificat 1.000 milions de dispositius arreu del món, que són un 40% del mercat global. Ho afirmen en un dels vídeos que explica la història de l'inventor.


"20 inventors amagats que hauries de conèixer"

El Parlament Europeu ha posat en valor la feina dels inventors i ha fet una selecció de 20 noms que "hauries de conèixer", diu el subtítol d'un llibret que es titula "Els inventors amagats".

Hi ha noms com Kornelis  A. Schouhamer Immink, l'inventor del CD, o el de l'home que el va enviar al passat del progrés tecnològic, Karlheinz Brandenburg, l'inventor del format MP3. També Otto Wichterle, que va inventar les lents de contacte toves. O el que va inventar el Bluetooth, Jaap Haartsen, que s'asseia al costat de Carles Puente el dia que els van convidar al Parlament per desgranar els seus invents.

Puente explicava als assistents que la geometria fractal l'havia inspirat per empetitir les antenes, tant, que hi cabrien dins la carcassa d'un mòbil i ja no en sobresortirien. Ni es trencarien. I que, a més a més, serviria per a totes les longituds d'ona perquè sigui útil per a un telèfon 1G o 5G.

Els deia que la teoria de Mandelbrot havia estat clau i els recordava que a vegades les solucions que semblen més complicades són, en veritat, les de tota la vida i s'amaguen, si ens hi fixem, en la naturalesa. 

Això és perquè les geometries fractals que Mandelbrot va descobrir en un laboratori al costat del Hudson les podem trobar en les branques i els branquillons dels arbres, en la distribució de les galàxies, en la geografia de la costa o en els flocs de neu. 

Les geometries fractals, a la natura (CCMA)

 

ARXIVAT A:
CiènciaUnió EuropeaTecnologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut