Capturen quatre taurons al cap de Creus per fer-los un seguiment detallat i protegir-los
Es van poder marcar amb diferents senyals tres tintoreres i un solraig, un exemplar difícil de veure al Mediterrani i en perill d'extinció
Quatre taurons que s'han capturat al cap de Creus porten ara marques acústiques que permetran fer-los un seguiment detallat. Es tracta d'exemplars amenaçats que es vol protegir, perquè s'ha detectat que les poblacions estan en clara davallada. El marcatge dels esquàlids, en concret un solraig i tres tintoreres, l'ha fet l'Associació Catalana per una Pesca Responsable (ACPR).
Ara podran recopilar dades dels moviments dels taurons per poder-los protegir amb mesures com ara aplicar restriccions de pesca a les zones que més freqüenten.
Vuit embarcacions amb biòlegs, pescadors i submarinistes s'han dedicat a pescar amb canya els exemplars, atrets per trossets de sardina.
Han fet servir un ham circular que es clava a la comissura de la boca per evitar ferir l'animal. Un cop fora de l'aigua, els han immobilitzat mentre els biòlegs els posaven els marcadors i, de seguida, els han retornat al mar.
El solraig, la sorpresa
La captura del solraig "ha estat la gran sorpresa del dia" perquè està en perill d'extinció, segons ha explicat el doctor en Biologia i tècnic de la Fundació Barcelona Zoo, Pablo Cermeño. L'exemplar capturat feia 1,46 metres de llarg.
Els biòlegs s'han mostrat contents d'haver-lo pogut marcar perquè, segons han explicat, "és difícil de veure al Mediterrani". És un tauró ovovivípar, que manté els ous al ventre fins que els embrions estan molt desenvolupats. Les femelles maduren quan tenen 18 anys i es reprodueixen cada 3 amb períodes de gestació entre els 15 i els 18 mesos.
Per la seva banda, la tintorera és un peix que habita al Mediterrani entre els 60 i els 300 metres de profunditat, en zones on la temperatura es troba per sota els 21 graus. És un tauró vivípar amb una gestació que dura quasi un any.
En la jornada de marcatge s'han capturat dues tintoreres més, però "eren massa petites". Les tres que ara neden amb els xips col·locats feien 2,15 metres de llarg, 1,20 i 1,39 metres.
Marques acústiques i no de GPS
És la segona vegada que s'aconsegueix marcar tintoreres a la zona, després d'una primera sortida fa un any que va servir per col·locar senyals GPS a set exemplars.
No se n'han pogut obtenir els resultats esperats perquè les marques electròniques de senyal GPS col·locades als taurons "van deixar d'emetre senyal de seguida". "Creiem que es van fer malbé", explica Cermeño, que tampoc descarta que algun exemplar fos capturat o morís i, en submergir-se, es perdés el senyal.
Ara, no s'han utilitzat marques GPS, sinó unes altres de tipus acústic. Se n'ha implantat dues en tintoreres i una a l'exemplar de solraig capturat. Per introduir-la, han fet un petit tall al ventre del tauró i han cosit la ferida abans d'alliberar-lo.
Un cop dins del mar, el xip emet uns senyals que són captats per una xarxa de receptors acústics instal·lats al fons marí. Aquests receptors emmagatzemen la informació i, quan es recullen i se'n descarreguen les dades, permeten reconstruir el moviment i la trajectòria de cada individu marcat.
La tercera tintorera s'ha marcat amb un sistema pop up (que ja s'havia utilitzat l'any passat). Es tracta d'una marca electrònica que va enganxada a l'aleta del tauró i recull informació de temperatura, lluminositat i profunditat.
En comptes de transmetre informació de l'individu periòdicament, ho fa al cap d'un any, quan la marca es desenganxa de l'animal i sura fins a la superfície per emetre les dades recollides.
Reproducció tardana i l'impacte de la pol·lució
Una de les problemàtiques per la supervivència dels taurons, segons apunta el doctor en biologia, és que "la majoria es reprodueixen quan són grans i no ponen milions d'ous com altres espècies de peixos".
Cermeño també alerta que "la pol·lució i el canvi climàtic els deixen sense aliment" i que "se'ls pesca quasi per accident i no s'aprofiten". Això passa, diu, "tot i que s'ha intentat excloure'ls canviant les mides de les xarxes", però reconeix que "no s'aconsegueix del tot".
El projecte l'ha engegat la plataforma ACPR. Hi ha col·laborat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), a través de l'Institut de Ciències del Mar (ICM); la Fundació Zoo de Barcelona; el centre d'immersió Sotamar de Cadaqués; la UB, i la Generalitat. Es preveu fer una tercera jornada de marcatge el 8 de juliol.
