Capgirar la selectivitat perquè no sigui un examen memorístic i avaluï competències

És necessari crear eines per avaluar les competències dels alumnes i reformular l'examen de la selectivitat i les proves del final de Primària i d'ESO. És una de les propostes de l'anuari 2018 de la Fundació Jaume Bofill, "Reptes de l'educació a Catalunya", que reclama transformar aquest tipus d'exàmens perquè es basen en la memòria i condicionen els estudis.

L'informe parla de "deu palanques" per "fer possibles els canvis necessaris" del sistema educatiu català. Entre aquestes "palanques", posa més èmfasi a millorar la qualitat dels docents, sobretot amb més formació en el moment d'incorporar-se al món laboral, ampliar les tutories i les reunions amb les famílies, o subvencionar les AMPAs dels centres més desafavorits.

Canviar el sistema d'exàmens

L'entitat proposa capgirar la selectivitat de dalt a baix perquè deixi de ser un examen dividit per assignatures i avaluï de manera més transversal i per competències. És a dir, que sigui un examen en què l'alumne hagi de demostrar els seus coneixements de manera global. Segons els experts, el 80 per cent dels coneixements que s'aprenen de manera memorística s'oblida en només dues setmanes.

Jordi Riera, director dem l'Anuari Fundació Bofill 2018, ho explicat a la presentació, aquest dimarts, de l'estudi:

"En la mesura que la Selectivitat esdevingui autènticament competencial, farà de força tractora del que passa abans de la Selectivitat, és a dir, no hipotecarem anys de preparació per superar la Selectivitat, sinó que la Selectivitat pot esdevenir una eina de transformació educativa amb efectes retroactius."

De retruc, per tant, això també suposaria un canvi integral del Batxillerat, perquè aquests dos cursos deixin d'estar, segons els autors de l'estudi, centrats únicament a aprovar la Selectivitat.

Context de canvi i innovació

L'anuari conclou que cal treballar a tres nivells per facilitar el canvi: l'aula, els centres escolars i el sistema educatiu. Tot això, en un context de transformació del sistema educatiu i de les escoles, assegura la Fundació.

Per elaborar l'informe s'ha treballat amb més de cent experts i disset autors que han redactat les conclusions finals. Són deu àmbits d'intervenció "clau i estratègics per garantir les bases d'equitat i qualitat del sistema educatiu a Catalunya".

Els deu reptes per canviar l'educació

1. No aprendre per ser avaluats, sinó avaluar per aprendre

Coavaluació i autoavaluació, revisió de les proves de competències bàsiques de 6è de Primària i 4t d'ESO, i transformació de la Selectivitat per avaluar les competències. Son les propostes de la Fundació Bofill per canviar l'avaluació.

En un sistema en què cada vegada es prioritza més "el saber fer" per davant de l'ensenyament memorístic, és necessari tenir un sistema d'avaluació de competències i formatiu. Segons l'informe, es continuen utilitzant sistemes tradicionals com els exàmens o les proves de contingut que tenen poc caràcter formatiu.

2. Més formació digital dels mestres i estratègies clares

L'anuari considera que s'ha prioritzat la dotació d'infraestructures i dispositius com ordinadors i tauletes en els centres per davant d'una estratègia clara en l'àmbit de l'ús de les tecnologies en educació. Denuncia, a més, que no s'aprofita la motivació i el coneixement de l'alumnat.

Per això proposa que el Departament d'Ensenyament financiï i defineixi criteris de les necessitats tecnològiques reals dels centres per evitar desigualtats i, al mateix temps, dedicar més esforços a la formació del professorat. Això passaria per incloure les tecnologies digitals com a contingut troncal a la formació del professorat, a la formació permanent i, també, en el reconeixement de mèrits dels docents.

3. Orientació per evitar "joves perduts en l'educació"

Lligat a les transicions entre cada una de les fases de l'ensenyament, l'informe proposa situar l'orientació en el centre del sistema educatiu. És a dir, posar més èmfasi en els canvis de cada etapa, però també en la coordinació de les administracions: educació, joventut, serveis socials i ocupació.

Segons els experts que han elaborat l'anuari, no existeix un model d'orientació, ni tampoc el perfil professional i la coordinació necessària entre centres i administracions implicades. És una de les causes de les altes xifres d'abandonament que encara hi ha (17,1% davant el 10,6% de la Unió Europea).

Cal definir, doncs, com han de ser aquesta figura, els serveis d'orientació i la formació en aquest àmbit dels equips directius i dels tutors.

4. Ampliar l'oferta després de l'ESO

Per la Fundació Bofill, el gran repte de millorar la connexió entre les diferents etapes és bàsic per lluitar contra la "xacra de l'abandonament educatiu". A part de millorar l'orientació durant la secundària, l'anuari reclama ampliar l'oferta de després de l'ESO: "Més híbrida i millor distribuïda en el territori".

Concreta aquesta proposta en tres punts: garantir la connexió entre Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior d'una mateixa família professional, incorporar dins el Batxillerat mòduls de formació professional, i incrementar l'oferta pública de famílies d'FP allà on existeix més demanda real o potencial.

5. Reduir les feines de gestió i burocràcia dels centres

Els centres educatius assumeixen masses tasques burocràtiques i de gestió, assegura l'informe, i això és un obstacle perquè actuïn de motor de la transformació educativa.

En aquest sentit, reclama simplificar els processos de gestió i eliminar els tràmits innecessaris. Els equips directius i els docents podran, així, dedicar-se als reptes de l'ensenyament, assegura. Proposa també crear un Centre de Formació per al Lideratge Educatiu per millorar les competències directives dels docents.

6. Més igualtat en la participació de les famílies

La Fundació Bofill manté que les famílies més vulnerables i d'origen estranger tenen menys relació amb l'escola, fet que provoca que també tinguin menor incidència en les decisions escolars i en el seguiment dels alumnes.

El repte en aquest àmbit hauria de ser destinar més recursos a les Associacions de Famílies en zones vulnerables, i més i millor mediació. Una de les propostes és ampliar la comunicació entre docents i famílies mitjançant tutories i reunions personalitzades amb petits grups.

7. Més atenció als centres socialment desafavorits

L'informe conclou que és una necessitat de país tenir una model sòlid d'atenció a les escoles socialment més desafavorides, que son un 16% en el cas de la Secundària i un 17% a Primària.

Les propostes per minimitzar les diferències entre centres són dues. En primer lloc, assignar els recursos d'acord amb criteris de necessitat i evitar l'estigmatització. En segon lloc, crear zones d'acció prioritària per gestionar l'escolarització i els recursos humans i articular programes específics.

8. Enfortir les xarxes entre escoles, mestres i administracions

Per atendre els reptes educatius, cal fomentar el treball en xarxa entre centres, professionals i serveis i recursos de diferents administracions, assegura l'anuari de la Fundació Bofill.

En aquest sentit, assenyala experiències reals com els Plans Educatius d'Entorn o els Projectes Educatius de Barri que mostren efectes positius, però manté que han tingut un desplegament desigual i poc sostenible. Proposa estendre aquests plans i dotar-los de més recursos.

9. Més qualitat del professorat, sobretot el novell

Hi ha xifres que constaten que gairebé la meitat dels nous titulats es consideren molt poc preparats per impartir classe. Segons l'informe, la qualitat del mestre és el factor escolar que més marca les oportunitats educatives, per davant d'altres com ara la ràtio d'alumnes per aula, els materials o el currículum.

El que es coneix com a "inducció a la docència", la formació dels mestres quan s'incorporen al món professional, és fonamental per a la qualitat dels docents i, a Catalunya, no se li dona prou importància, conclou l'anuari.

Per tot això, proposa un "programa nacional d'inducció" que obligui tots els mestres a passar per un període d'aprenentatge en centres reconeguts per l'administració. L'anuari concreta: "El disseny del sistema d'accés i el seguiment acadèmic del període d'inducció hauria de ser compartit entre universitats formadores de docents i administració educativa. La gestió del programa hauria de ser competència de l'administració."

Així ho ha explicat Riera:

"Incorporar com a mínim un any d'inserció pràctica professional d'aquests recent titulats, a partir de la qual, superada aquesta fase, passin a ser professors o mestres acreditats."

10. Recerca al servei de les escoles

La desena i última "palanca" de l'anuari reclama fer un esforç en l'àmbit de la recerca. Demana avançar en la línia seguida per altres països, amb projectes i institucions que incentivin l'acostament entre recerca i món educatiu. Calen actuacions fonamentades en evidències, que sorgeixen en el dia a dia de l'escola.

L'anuari ho concreta amb dues propostes: un llibre blanc sobre l'estat, l'impacte i les potencialitats d'un sistema català de R+D educatiu, i la incorporació de la dedicació a la recerca del professorat com a temps de treball.