La seu del BCE a Frankfurt (Reuters/Ralph Orlowski)
La seu del BCE a Frankfurt (Reuters/Ralph Orlowski)

Canvi de doctrina del BCE: més marge per no apujar els tipus d'interès i agenda climàtica

Si l'alça de preus continua, el BCE es podria veure forçat a apujar els tipus d'interès a contracor, una decisió que patirien els estats més endeutats, com França, Itàlia o Espanya

Actualitzat

Canvi d'abast en l'estratègia del Banc Central Europeu. Tindrà més marge de maniobra per mantenir els tipus d'interès tan baixos com fins ara i continuar intervenint en l'economia. La seva presidenta, Christine Lagarde, ha anunciat avui la nova doctrina.

A la pràctica, el BCE ha repintat les línies del terreny de joc per guanyar més camp per córrer. Malgrat que en l'última dècada s'ha carregat a l'esquena la feina de salvar l'economia europea, la seva missió, en teoria, és més simple: mantenir l'estabilitat de preus.

Ara la inflació comença a pujar, arrossegada per les matèries primeres, com ara petroli, gas, coure, etc. Si això es consolida, el BCE es podria veure forçat --a contracor-- a apujar els tipus d'interès i deixar d'abocar diners en el sistema. En definitiva, a tancar l'aixeta.

I això, d'entrada, ho patirien els estats més endeutats. Començant per Itàlia, França o Espanya.

 

Una escultura amb el símbol de l'euro, davant de la seu del BCE
Una escultura amb el símbol de l'euro, davant de la seu del BCE (Reuters/Ralph Orlowski)

 

Inflació del 2%, a mitjà termini

Fins ara, l'objectiu era mantenir la inflació per sota, però a prop, del 2%. A partir d'aquest dijous, es manté aquest sostre del 2%, però a mitjà termini. Un canvi subtil, però profund. Perquè significa que no estan obligats a reaccionar immediatament si la inflació es dispara, sempre que més endavant s'acabi controlant.

Un moviment que donarà encara més munició a les veus [no només des d'Alemanya] que qüestionen la intervenció massiva dels bancs centrals com el BCE en els mercats, i les conseqüències que pot tenir a llarg termini, en forma d'inflació i de bombolles financeres.

 

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, arribant a una reunió a Brussel·les
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, arribant a una reunió a Brussel·les (Reuters/Olivier Matthys)

 

El BCE i l'emergència climàtica

El canvi d'estratègia inclou també, per primer cop, l'agenda climàtica.

D'entrada, Lagarde es compromet a incorporar la variable de l'emergència climàtica en els càlculs i previsions macroeconòmiques del banc central. També crearan indicadors per avaluar els riscos associats a la crisi climàtica per l'estabilitat del sistema financer.

El BCE compra regularment deute de grans corporacions; a partir del 2023, tindrà també en compte si compleixen els objectius marcats per l'acord de París. Les empreses hauran d'informar sobre com estan ajustant-se a la legislació europea que desenvolupa aquest acord, i si compleixen els objectius marcats.

El banc central s'ha marcat un calendari fins al 2024 per anar complint tots aquests compromisos, que busquen també marcar un camí, tal com explicava avui la presidenta del BCE, Christine Lagarde: "Vull pensar que altres inversors seguiran el nostre exemple", ha dit.

 

ARXIVAT A:
Banc Central EuropeuCrisi climàtica
Anar al contingut