Bush obté el suport europeu per entrenar les forces iraquianes i crítiques per les tortures

A una banda de la taula, els Estats Units, i a l'altra, Europa. L'objectiu: millorar les deteriorades relacions transatlàntiques. L'escenari era l'irlandès castell de Dromoland, perquè Irlanda té la presidència rotatòria de la Unió. És la segona visita de George Bush a Europa aquest mes, després de ser a Normandia. Aquesta vegada el motiu de la visita de Bush és la cimera anual entre els Estats Units i la Unió Europea. La reunió ha servit per firmar documents conjunts sobre diversos temes com el Sudan, la lluita contra la sida i el terrorisme o la no-proliferació d'armes de destrucció massiva. A més, el secretari d'Estat, Colin Powell, i la comissària europea Loyola de Palacio han firmat un acord per fer compatibles els sistemes de navegació per satèl·lit respectius: el GPS i el Galileu. Però el focus s'ha centrat a l'Iraq, quan només falten quatre dies perquè Washington escenifiqui el traspàs de sobirania. Pressionat per les eleccions del novembre, Bush necessita que la comunitat internacional s'uneixi per aconseguir l'estabilitat a l'Iraq i que s'oblidi l'agre debat sobre la guerra i les armes de destrucció massiva mai trobades. Brussel·les i Washington han rubricat un comunicat conjunt en què donen el seu suport total al poble iraquià i al nou govern iraquià que dimecres que ve assumirà la sobirania del país. La millor notícia per a Bush és que la Unió Europea dóna suport a l'entrenament i equipament de les forces armades professionals que el primer ministre iraquià ha sol·licitat a l'OTAN. Tot i això, en el comunicat no s'especifica que sigui l'OTAN qui s'encarregui d'aquesta tasca. Precisament dilluns i dimarts, els líders de l'OTAN es reuneixen a Istanbul i s'espera que arribin a un acord per ajudar a entrenar forces de seguretat iraquianes, proposta molt llunyana de la voluntat nord-americana que fossin tropes de l'OTAN directament les que s'involucressin en la seguretat a l'Iraq. Però no tot han estat notícies esperançadores per a Bush. El comunicat també subratlla la necessitat de respectar les convencions de Ginebra, una clara al·lusió crítica a les tortures per part de soldats nord-americans a presos iraquians. Després de la reunió amb els 25, Bush i la delegació nord-americana que l'acompanya han agafat un avió amb destí a Istanbul, on a partir de dilluns assistiran a la cimera de l'OTAN. El president nord-americà ha estat a Irlanda 18 hores. Un temps que els pacifistes han aprofitat per sortir al carrer i fer sentir la seva oposició a la política de Bush. Bush és rebut amb protestes al carrer Al carrer, el debat sobre la guerra i la posterior crisi per les tortures a presos iraquians, no s'obliden. Una massiva manifestació de protesta va rebre ahir Bush, en contrast amb la càlida benvinguda que havien tingut fins ara els presidents nord-americans. Milers de persones van manifestar a Dublín el seu descontentament amb la política nord-americana a l'Iraq i també amb el fet que el govern irlandès permeti als avions de combat nord-americans proveir-se de combustible a Irlanda de camí cap a Bagdad. Les manifestacions s'han repetit avui, tot i que l'impressionant dispositiu de seguretat que envolta la visita del president, el més gran vist mai a Irlanda, s'ha encarregat que els milers de manifestants no s'aproximessin a menys de dos quilòmetres del castell de Dromoland.