De moment, Telegram continua funcionant (iStock)

Bloqueig de Telegram: què en sabem fins ara i quines implicacions té

L'Audiència Nacional justifica el tancament temporal de l'aplicació com l'única manera d'acabar amb la difusió il·legal de continguts audiovisuals protegits per dret d'autor

Actualitzat

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha pres una decisió insòlita per acabar amb la difusió sense permís de continguts audiovisuals protegits pel dret d'autor. Ha ordenat bloquejar cautelarment i de forma immediata l'aplicació de missatgeria Telegram a l'estat davant la inacció de la companyia.

En la seva interlocutòria, el magistrat explica que va demanar a Telegram que proporcionés dades tècniques per poder identificar els titulars dels comptes que presumptament difonien continguts il·legals, tal com havien denunciat Mediaset, Atresmedia, Movistar Plus i l'Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA).

El magistrat detalla que s'hi va adreçar a través d'una Comissió Rogatòria Internacional que va enviar a les Illes Verges britàniques el 28 de juliol del 2023, demanant-los "una activitat de comunicació" als responsables de la xarxa social. Amb tot, assegura que davant la "falta de col·laboració" de les autoritats d'aquest país --on l'empresa té la seu social-- s'ha vist obligat a bloquejar cautelarment l'aplicació.

Ara per ara no ha transcendit quins continguts concrets consten a la denúncia, però atesa la graella de les diferents empreses denunciants podrien ser tant sèries, com pel·lícules, programes i retransmissions esportives.
 

Qui i quan tallarà Telegram?

El jutge ha adreçat un requeriment als operadors de telecomuniacions i d'accés a Internet amb autorització per operar a Espanya perquè suspenguin temporalment els recursos associats a Telegram i els dona un termini per fer-ho de tres hores des del moment que rebin la comunicació judicial. 

La petició s'adreça a una desena d'empreses com Telefónica, Vodafone, Orange, MasMovil, Digi, Adamo, Avatel, Procono i Aire Networks. També ordena deshabilitar la connexió a les pàgines de Telegram Web, Telegram Messenger i a les aplicacions de Telegram per a Android i iOs --per a l'iPhone i l'iPad d'Apple--. 

En el cas de les aplicacions, Pedraz mana deshabilitar i bloquejar la connexió per tal de suspendre el funcionament de Telegram de les connexions des dels telèfons o tauletes de tots els usuaris, de totes les operadores i de qualsevol sistema operatiu.

Hi ha uns 8,5 milions d'usuaris de Telegram a l'estat espanyol (Pexels)

Una decisió justificada o desproporcionada?

Organitzacions d'usuaris, col·legis professionals d'enginyeria i advocats especialitzats en dret d'internet no s'acaben de posar d'acord sobre els límits i les conseqüències d'una decisió que s'ha pres en fase d'instrucció, sense que s'hagi fet cap judici ni s'hagi dictat sentència.

L'advocat especialitzat en dret d'internet, propietat intel·lectual i tecnologia, David Maeztu, ha valorat a TV3 que estem davant d'una mesura "molt dràstica" que afecta moltes persones, però "lògica" davant l'incompliment d'una ordre judicial.

Una altra opció hauria estat demanar el bloqueig dels continguts però no de tota la plataforma. És el que ha defensat l'advocat especialista en drets d'internet Martí Manent a Catalunya Ràdio, amb l'argument que no estem davant d'un delicte greu.

"El que mai s'ha fet és tancar un canal de comunicació per protegir la propietat privada, i els drets audiovisuals són propietat privada, el mateix dret que té un pagès sobre un tomàquet."

L'organització de consumidors FACUA veu la decisió "desproporcionada" i creu que el jutge no ha calculat els perjudicis que tindrà per a milions d'usuaris, i centenars d'empreses i organismes públics i privats que difonen continguts a través de Telegram.

El jutge Pedraz argumenta que la mesura està "justificada" perquè convé per posar fi a la infracció, i que és "proporcional i idònia". En aquest sentit, recorda que l'article 13.2 de la LECRIM permet acordar aquest tipus de mesures cautelars.  
 

Per què Telegram no respon al jutge?

Una de les raons podria ser el fet que Telegram només té en plantilla uns 50 treballadors a temps complet arreu del món, tal com va assegurar fa poc el fundador de la companyia, Pavel Durov, en una entrevista al Financial Times.

Una dada que sorprèn tenint en compte que la fan servir 900 milions d'usuaris --8,5 milions a Espanya--. L'argument de la poca solidesa empresarial és el que ha defensat l'enginyer informàtic i expert en noves tecnologies Josep Maria Ganyet, a Catalunya Ràdio.

"No tenen prou gent monitorant els continguts que s'hi pengen o atenent les peticions d'empreses que denuncien que algú es lucra distribuint programes seus. Com que no tenen prou recursos, els continguts continuen penjats."

En qualsevol cas, els experts en dret insisteixen que això no seria cap excusa i que totes les empreses tenen uns deures i han d'assumir uns costos regulatoris determinats si volen operar a Espanya.

 

El precedent del Brasil 

Un dels pocs precedents que hi ha al món el trobem al Brasil, quan l'abril del 2023 un jutge d'aquest país va ordenar suspendre el servei de Telegram al país --a instàncies de la Policia Federal-- en considerar que no estava col·laborant en una investigació contra grups neonazis

En aquell cas, un jutjat de primera instància també va notificar a les operadores de telefonia del país i a les responsables de les botigues d'aplicacions Playstore i AppStore que bloquegessin l'ús de Telegram. 

Amb tot, a l'estat espanyol està per veure si aquesta prohibició es podria esquivar d'alguna manera, amb eines com les que actualment permeten saltar-se un bloqueig geogràfic d'aplicacions.
 

Què falla a Telegram?

Telegram va néixer el 2013 com una aplicació de missatgeria centrada en la velocitat i la seguretat. Permet crear grups de fins a 200.000 persones o canals per fer difusió a audiències il·limitades.

A diferència de Whatsapp, Telegram emmagatzema la informació al núvol amb una sincronització constant, cosa que permet accedir-hi des de diferents dispositius alhora, i compartir un nombre il·limitat d'arxius de fins a 2 gigues cadascun.

Telegram assenyala que tots els xats i grups presents a la seva plataforma són "territori privat" dels seus participants, i que no processa cap mena de sol·licitud a aquest nivell. Ofereix una gran privacitat, amb la possibilitat de crear xats secrets xifrats.

L'empresa diu que atén reclamacions referents a canals públics, grups públics, bots o paquets de "stickers" que estan disponibles públicament. En cas que vulnerin drets d'autor, explica que demana als propietaris que facin una reclamació per correu electrònic o que "reportin" el contingut.

En el cas denunciat per Mediaset, Atresmedia, Movistar Plus i l'Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA), l'empresa no ho ha tingut en compte, i els ha ignorat a ells i també als tribunals.

 

 

ARXIVAT A:
Xarxes socials Mitjans de comunicació
Anar al contingut