Biden reconeix el genocidi armeni, que Turquia sempre ha negat
És el primer president dels Estats Units que fa aquest pas i s'arrisca a augmentar la tensió amb Turquia, que és molt bel·ligerant amb la qüestió
Més d'1,5 milions de morts i la intenció d'esborrar la poblacó armènia de la història. Va passar fa 106 anys, el 1915, i Turquia sempre ho ha intentat enterrar. Ara el president dels Estats Units, Joe Biden, ha fer un pas inèdit: per primer cop un líder nord-americà reconeix aquest genocidi. Turquia ja ha rebutjat el gest i avisa que la història "no es pot canviar".
Feia dies que s'especulava que Biden podria fer aquest pas, d'una gran càrrega simbòlica. Era una promesa electoral i finalment ho ha fet, primer en una conversa telefònica amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i després en un comunicat:
"Recordem la vida de tots aquells que van morir en el genocidi armeni de l'època otomana i ens comprometem a evitar que es torni a produir aquesta atrocitat"
El 24 d'abril és quan es commemora el genocidi que van patir els armenis a mans de l'imperi Otomà.
La declaració podria tensar la relació entre els Estats Units i el seu aliat turc. El ministre d'Exteriors del país, Mevlut Cavusoglu, ja ha rebutjat l'ús del terme "genocidi": "Les paraules no poden canviar ni reescriure la història. No hem d'aprendre res de ningú respecte al nostre propi passat".
"Words cannot change or rewrite history."
Mevlüt Çavuşoğlu (@MevlutCavusoglu) April 24, 2021
We have nothing to learn from anybody on our own past. Political opportunism is the greatest betrayal to peace and justice.
We entirely reject this statement based solely on populism.#1915Events
Armènia ha agraït les paraules del president nord-americà, que obren -diuen- la porta al reconeixement oficial del genocidi. Fins ara, més d'una vintena de països han reconegut el genocidi, que Turquia encara continua negant.
El primer genocidi del segle XX
El dels armenis està considerat el primer genocidi del segle XX a Europa. Hi va haver massacres, deportacions i un extermini calculat per eliminar la cultura armènia, de llengua indoeuropea i religió cristiana, per part del règim otomà. Va començar el Diumenge Vermell, el 24 d'abril de 1915, quan el gran visir va ordenar l'execució de més de 600 intel·lectuals armenis.
Amb l'excusa de la Primera Guerra Mundial i les hostilitats amb Rússia, les autoritats va condemnar a treballs forçats tots els homes d'entre 20 i 45 anys, susceptibles d'aliar-se amb l'enemic. Els deportaven al desert sirià. Molts van acabar assassinats pels camins. Molts altres van morir per les malalties o la fam.
En total, un milió i mig de persones van ser assassinades i un milió més van ser deportades. Un cop acabada la guerra, es van fer alguns judicis a càrrecs locals amb penes de mort incloses, però s'entén que van ser més una concessió als països que van guanyar la guerra que un veritable procés de reparació.
Malgrat que es considera el segon genocidi més estudiat de la història, Turquia sempre l'ha negat. Diu que van morir 300.000 persones i que va ser pel caos i els combats de la Primera Guerra Mundial.
