Barroso diu que el Nobel d'Obama és "l'esperança d'un món sense armes nuclears"
La concessió del Premi Nobel de la Pau a Barack Obama ja ha provocat reaccions arreu del món. El president nord-americà ha estat felicitat pel president francès i el president de la Comissió Europea, entre d'altres. Hamas considera que el premi és prematur, mentre que el president palestí confia que servirà per arribar a la pau. Des de l'Iran esperen que el Nobel l'incitarà a acabar amb les injustícies. Fins i tot els talibans han reaccionat a la notícia, tot i que amb un clar to burleta.
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha dit que la concessió del Premi Nobel de la Pau a Obama a l'inici del seu mandat reflecteix l'esperança "d'un món sense armes nuclears". Barroso ha estat un dels primers mandataris que ha valorat l'elecció juntament amb el president francès, Nicolas Sarkozy, que ha felicitat Barack Obama pel seu premi, que "consagra la tornada dels EUA al cor de tots els pobles del món". Sarkozy ho ha dit en un missatge públic des de l'Elisi.
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha valorat que amb aquesta distinció el Parlament noruec ha volgut ressaltar la manera amb què la presidència de la primera potència mundial entén les relacions internacionals, la seva oferta de diàleg i enteniment a les diferents cultures. Segons Zapatero, la concessió del Nobel a Obama suposa un estímul i un suport "perquè en la seva tasca aconsegueixi conquestes de pau". Els objectius d'Obama, ha dit, són "positius per al món" i, per tant, són "una tasca en la qual el Parlament noruec ha volgut participar".
Felicitacions també des d'Alemanya, on la cancellera Angela Merkel ha destacat que en poc temps Obama ha aconseguit imposar un altre to a escala mundial i fomentar la disposició al diàleg. Merkel ha conclòs dient: "Tots li hem de donar suport. Ha obert una finestra de possibilitats".
En el capítol de reaccions, però en sentit negatiu, sens dubte destaca la dels talibans, que s'han mofat de la concessió del Nobel de la Pau al president Obama quan en realitat, diuen, hauria de ser premiat per fer "augmentar la violència i matar civils" després d'haver enviat 21.000 soldats addicionals a l'Afganistan.
El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha felicitat Obama pel que constitueix "un honor ben merescut". En un comunicat Rasmussen destaca el "fort compromís per ajudar a forjar la pau i defensar els drets humans fonamentals, també a través de l'Aliança Atlàntica", del president nord-americà. El secretari general de l'OTAN assegura coincidir amb el Comitè del Nobel en considerar que Obama "ha fet esforços extraordinaris per enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre pobles".
Per la seva banda, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha felicitat el president nord-americà, Barack Obama, assenyalant que "personifica un nou esperit de diàleg sobre els grans problemes mundials".
Al pròxim Orient, tant Israel com l'Autoritat Nacional Palestina, han felicitat Obama, convençuts que el premi pot consolidar els esforços del president dels Estats Units per pacificar al regió. En canvi, el moviment islamista Hamas creu que Obama no s'ho mereix perquè diu que encara no ha aconseguit res per resoldre el conflicte. A l'Iran un dels consellers de Mahmud Ahmadinejad ha assegurat que esperen que el premi impulsi Obama a construir un mon més just.
Reaccions des de Catalunya
Des de Catalunya la majoria de reaccions que hem pogut copsar a la concessió del Nobel de la Pau a Obama coincideixen en el to positiu, però, en alguns casos, amb matisos. És el cas, per exemple, de l'oficina d'informació de l'ONU a Europa. El seu responsable per a Espanya, Carlos Jiménez, ha recordat l'interès demostrat per Obama per donar nou protagonisme a aquest organisme: "Va estar-se tres dies a l'ONU, va presidir una reunió del Consell de Seguretat sobre desarmament, va ser al debat general i va ser a la reunió especial sobre el canvi climàtic". "Tot són símptomes d'un compromís, d'un interès personal", ha dit Jiménez, que ha destacat el to de "poder tou" que caracteritza Obama.
Des de la Fundació per la Pau, el president, Jordi Armadans, ha destacat l'aposta per la diplomàcia d'Obama, però també ha posat en dubte si s'adequa al que buscava el fundador del Nobel, ja que en un principi el seu mandat havia de "donar visibilitat als esforços de la societat civil per al desarmament i la pau". Armadans ha dit que "ara caldria veure'n les concrecions", però que entén "el premi com un estímul".
Xavier Badia, cap de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat, saluda la concessió, però diu que esperen que els desitjos es facin ara realitat. Des de la Generalitat s'ha valorat molt positivament que Barack Obama sigui el nou premi Nobel de la Pau. L'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans considera que aquest premi serà "un estímul" per tal que el mandatari nord-americà pugui obtenir l'èxit en els temes que es planteja, com són la lluita contra el canvi climàtic, el diàleg interreligiós i sobretot, la solució del conflicte del Pròxim Orient.
Raül Romeva, eurodiputat per Iniciativa, considera el premi precipitat. Ho ha dit al programa "Tot és molt confús", de Pere Mas, a Catalunya Ràdio. Romeva ha dit que el Nobel a Obama desvirtua el premi i el president dels EUA.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, qui ha dit que hi ha altres noms que podrien haver rebut el guardó perfectament abans que Obama.
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha valorat que amb aquesta distinció el Parlament noruec ha volgut ressaltar la manera amb què la presidència de la primera potència mundial entén les relacions internacionals, la seva oferta de diàleg i enteniment a les diferents cultures. Segons Zapatero, la concessió del Nobel a Obama suposa un estímul i un suport "perquè en la seva tasca aconsegueixi conquestes de pau". Els objectius d'Obama, ha dit, són "positius per al món" i, per tant, són "una tasca en la qual el Parlament noruec ha volgut participar".
Felicitacions també des d'Alemanya, on la cancellera Angela Merkel ha destacat que en poc temps Obama ha aconseguit imposar un altre to a escala mundial i fomentar la disposició al diàleg. Merkel ha conclòs dient: "Tots li hem de donar suport. Ha obert una finestra de possibilitats".
En el capítol de reaccions, però en sentit negatiu, sens dubte destaca la dels talibans, que s'han mofat de la concessió del Nobel de la Pau al president Obama quan en realitat, diuen, hauria de ser premiat per fer "augmentar la violència i matar civils" després d'haver enviat 21.000 soldats addicionals a l'Afganistan.
El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha felicitat Obama pel que constitueix "un honor ben merescut". En un comunicat Rasmussen destaca el "fort compromís per ajudar a forjar la pau i defensar els drets humans fonamentals, també a través de l'Aliança Atlàntica", del president nord-americà. El secretari general de l'OTAN assegura coincidir amb el Comitè del Nobel en considerar que Obama "ha fet esforços extraordinaris per enfortir la diplomàcia internacional i la cooperació entre pobles".
Per la seva banda, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, ha felicitat el president nord-americà, Barack Obama, assenyalant que "personifica un nou esperit de diàleg sobre els grans problemes mundials".
Al pròxim Orient, tant Israel com l'Autoritat Nacional Palestina, han felicitat Obama, convençuts que el premi pot consolidar els esforços del president dels Estats Units per pacificar al regió. En canvi, el moviment islamista Hamas creu que Obama no s'ho mereix perquè diu que encara no ha aconseguit res per resoldre el conflicte. A l'Iran un dels consellers de Mahmud Ahmadinejad ha assegurat que esperen que el premi impulsi Obama a construir un mon més just.
Reaccions des de Catalunya
Des de Catalunya la majoria de reaccions que hem pogut copsar a la concessió del Nobel de la Pau a Obama coincideixen en el to positiu, però, en alguns casos, amb matisos. És el cas, per exemple, de l'oficina d'informació de l'ONU a Europa. El seu responsable per a Espanya, Carlos Jiménez, ha recordat l'interès demostrat per Obama per donar nou protagonisme a aquest organisme: "Va estar-se tres dies a l'ONU, va presidir una reunió del Consell de Seguretat sobre desarmament, va ser al debat general i va ser a la reunió especial sobre el canvi climàtic". "Tot són símptomes d'un compromís, d'un interès personal", ha dit Jiménez, que ha destacat el to de "poder tou" que caracteritza Obama.
Des de la Fundació per la Pau, el president, Jordi Armadans, ha destacat l'aposta per la diplomàcia d'Obama, però també ha posat en dubte si s'adequa al que buscava el fundador del Nobel, ja que en un principi el seu mandat havia de "donar visibilitat als esforços de la societat civil per al desarmament i la pau". Armadans ha dit que "ara caldria veure'n les concrecions", però que entén "el premi com un estímul".
Xavier Badia, cap de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat, saluda la concessió, però diu que esperen que els desitjos es facin ara realitat. Des de la Generalitat s'ha valorat molt positivament que Barack Obama sigui el nou premi Nobel de la Pau. L'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans considera que aquest premi serà "un estímul" per tal que el mandatari nord-americà pugui obtenir l'èxit en els temes que es planteja, com són la lluita contra el canvi climàtic, el diàleg interreligiós i sobretot, la solució del conflicte del Pròxim Orient.
Raül Romeva, eurodiputat per Iniciativa, considera el premi precipitat. Ho ha dit al programa "Tot és molt confús", de Pere Mas, a Catalunya Ràdio. Romeva ha dit que el Nobel a Obama desvirtua el premi i el president dels EUA.
En la mateixa línia s'ha pronunciat el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, qui ha dit que hi ha altres noms que podrien haver rebut el guardó perfectament abans que Obama.
