Mare Nostrum, el superordinador que planta batalla a la Covid-19 des de tots els angles
El superordinador Mare Nostrum 4 pot fer uns milers de bilions d'operacions per segon (ACN)

Barcelona, candidata a acollir el superordinador més ràpid d'Europa

La decisió es farà pública el 7 de juny

RedaccióActualitzat

El Barcelona Supercomputing Center ha presentat la seva candidatura davant la Comissió Europea per albergar un dels dos supercomputadors més potents d'Europa, que estarà entre els 10 més potents del món i que costarà uns 200 milions d'euros.

Aquest superordinadors serà el més potents del món, amb 15 vegades més capacitat que l'actual MareNostrum 4.

Supercomputador MareNostrum 4 (ACN)

 

Serà la primera vegada que la Comissió Europea finança directament equipaments de supercomputació per als estats membres, concretament aportant fins a 250 milions d'euros per als projectes guanyadors. La resta l'aportaran l'Estat, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Aquest centre de computació vol situar Europa al nivell dels Estats Units, la Xina i el Japó en supercomputació.

Tenir un d'aquests superordinadors suposaria un pas de gegant per al Barcelona Supercomputing Center, ja que no només multiplicaria la força operativa, sinó també els espais, la capacitat energètica i de finançament.

Sergi Girona, director d'operacions, centra la candidatura a donar serveis als usuaris científics:

"El que busca la convocatòria és tenir la capacitat d'hostatjar una màquina que compleixi una potència en rendiment de la màquina, però també la capacitat de donar serveis als usuaris científics. Nosaltres ens focalitzarem a donar serveis als usuaris científics, que les seves aplicacions es puguin executar adequadament en aquests tipus de màquines, i buscar una màquina que té molta potència podria encarir l'execució de les aplicacions normals."


Josep Maria Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center, creu que compleixen totes les condicions per optar-hi:

"En el fons és el pas següent natural a tots els anys que portem hostatjant un dels MareNostrums. Ara, el punt important és que la Comissió Europea fa un pas endavant, anima les institucions europees líder en aquest sector que presenti propostes. Creiem que tenim les capacitats científiques i tècniques de poder fer-ho i els suports polítics i econòmics dels nostres patrons i els nostres governs per poder optar-hi."

 

A banda del BSC també s'hi presenten equipaments de Finlàndia i Itàlia, i no es descarta que se n'hi afegeixi algun altre abans del 4 d'abril, que és quan es tanca la presentació de candidatures. La decisió es farà pública el 7 de juny.

 

Supercomputadors

Un supercomputador fa més càlculs complexos en un segon que tots els cervells del planeta en mesos.

Els superordinadors que estaran funcionant des de l'1 de gener del 2021 tindran com a mínim una capacitat de 200 petaflops per segon. Un petaflop són mil bilions d'operacions de càlculs per segon.

El supercomputador MareNostrum 4, que ara és la joia de la corona del BSC, té un rendiment pic de 13,7 petaflops, de manera que les màquines que projecta Europa per al 2021 significaran un salt qualitatiu molt important, un canvi total en l'ordre de magnitud.

Supercomputador MareNostrum 4 (ACN)

 

L'espai mínim per albergar el supercomputador és de 700 metres quadrats, que es repartirien entre la Capella Torre Girona i al nou edifici corporatiu, la construcció del qual es troba en el seu tram final. També es necessita una gran potència elèctrica, el 100% de la qual procediria d'energies renovables.

Els superordinadors donen servei a totes les àrees de la ciència i el coneixement, que demanen processar grans quantitats de dades.

"De l'astrofísica a la química, l'enginyeria, els materials i la sociologia", destaca el director d'operacions del BSC, Sergi Girona, que afegeix que "la inversió en supercomputació té un llarg retorn per a la societat".

La supercomputació s'ha convertit en una eina imprescindible per desenvolupar recerca d'excel·lència; aconseguir millores en l'àmbit de la salut; obtenir prediccions climàtiques més acurades; crear nous materials o perquè la indústria sigui més competitiva, per exemple.

El director general de Recerca, Joan Gómez, incideix en la importància d'una supercomputació cada vegada més potent i se centra en la medicina personalitzada com a exemple:

"L'escala de la recerca ha canviat absolutament. En l'àmbit de la salut, treballem amb tots els expedients de tots els pacients de tots els hospitals i centres de recerca. Totes aquestes dades circulen gràcies al BSC. La supercomputació permet el diagnòstic personalitzat i localitzar expedients de forma molt ràpida i segura".

El nou supercomputador hauria de substituir el MareNostrum 4. Actiu des del 2017, en dos anys i a mesura que la tecnologia avanci, perdrà posicions. Instal·lat a l'antiga capella de la Torre Girona, ara és el setè computador més veloç d'Europa.

ARXIVAT A:
TecnologiaCiència
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut