Avisen de temporals violents i pluges torrencials si el Mediterrani continua escalfant-se

Aquest abril ha estat el més càlid i sec des que hi ha registres, a Espanya, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Les temperatures mitjanes han rondat els 15 graus, 3 per sobre del que és habitual en aquesta època. I això té un efecte directe sobre el mar, que s'escalfa sense aturador. 

La temperatura mitjana de la superfície dels oceans ha assolit els 21,1 graus, un màxim històric en els darrers 40 anys que és quan van començar el registre de dades per satèl·lit. I això ha provocat onades de calor marines a tot el món. 

"És molt preocupant perquè tornem a batre un rècord i ens estem acostumant que ja no són excepcions", explica Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències del Mar -CSIC. "Cada any, estem batent un rècord darrere un altre", avisa.

"A l'estiu del 2022, aquí a la Mediterrània, vam batre tots els rècords de les sèries de dades que tenim."

"La tendència és a pujar i, mentre no fem res, continuarà", explica Jordi Salat, oceanògraf. "I quan comencem a fer-hi alguna cosa, continuarà pujant durant bastants anys. Ara, si no hi fem res, encara pujarà més."

Segons els investigadors, més del 90% de la calor addicional que ha absorbit l'oceà és causada per l'increment dels gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera per la crema de combustibles fòssils i la desforestació.

Un estudi publicat el 2022 ja alertava que la quantitat d'escalfor acumulada a l'oceà s'estava accelerant i penetrant més profundament, cosa que proporciona combustible perquè els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents, intensos i que s'allarguin en el temps.

Una calor que ens retornarà

"L'oceà té 1.200 vegades més capacitat calorífica que l'atmosfera. S'escalfa més a poc a poc que l'aire, però està absorbint una calor que després ens el tornarà i ho farà quan menys ens ho esperem", alerta Salat.

Aquests últims tres anys hem tingut un cicle meteorològic natural anomenat, "La Niña" i, malgrat que ajuda a reduir les temperatures i a disminuir els efectes de l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, hem assolit màxims històrics. I els científics apunten que amb el fenomen d'"El Niño" la calor augmenta a la superfície de l'oceà.

"És molt preocupant pensar que els darrers anys hem estat una fase de "La Niña", que teòricament és una fase freda, i hem batut tots els rècords."

Garrabou recorda que aquest any entrarem en fase d'"El Niño". "No són bones notícies, amb l'episodi d'El Niño' l'oceà s'escalfa i de retruc tot el planeta".

Amb un augment de temperatura mitjana global de 0,6 graus de la superfície marina, en les darreres 4 dècades, ja hi ha hagut un augment de les tempestes, dels huracans, dels tifons, de les inundacions i de la pujada del nivell del mar. 

"Una de les primeres coses que passarà, si augmenta la temperatura del mar i de la temperatura de l'aire que ja està passant, és un augment de la freqüència de temporals violents i de pluges torrencials", explica l'oceanògraf Jordi Salat.

"Ho dic ara amb la sequera que tenim a sobre, però ningú recorda el Glòria de fa tres anys."

La situació al Mediterrani

Tots els mars europeus s'han escalfat. Al Mediterrani, les temperatures del 2022 han estat molt més elevades que la mitjana. En alguns moments, 5 vegades per sobre de l'habitual per l'època, amb onades de calor marina des del maig fins al desembre que han causat una mortalitat massiva de fins a 90 espècies, incloent-hi coralls, esponges i macroalgues.   

A Catalunya, l'aire s'ha escalfat 1,8 graus i la temperatura de la superfície del mar ha augmentat un grau, a l'Estartit, en els últims 30 anys. I ha pujat 10 centímetres, de nivell, en aquestes tres dècades. 

Quim Garrabou explica que aquestes temperatures tenen un impacte directe en la biodiversitat: "Múltiples espècies, fins a 90 espècies diferents, de grups tan diversos com coralls, esponges, algues, fins i tot la posidònia oceànica s'estan morint a causa de l'augment de la temperatura. O sigui que la imatge que tenim és d'una degradació, a nivell global, molt greu, molt dramàtica".

Què es pot fer?

Els científics demanen fer una crida per passar a l'acció i reduir l'ús de combustibles fòssils. Demanen que com a societat, canviem el nostre estil de vida. "Ja sé que es diu molt, però és l'única solució" diu en Quim Garrabou.  

Una solució complementària és protegir àrees marines, una eina fonamentals per a la conservació dels ecosistemes marins afectats per l'impacte humà. Les Nacions Unides han fixat com a objectiu protegir un 30% de la superfície marina abans del 2030. Una fita que està alineada amb l'estratègia de biodiversitat de la Unió Europea.

La iniciativa ja té el suport de més de 70 països. Per ara, només al 7% en el cas dels mars i oceans tenen algun tipus de protecció.

Catalunya, l'any passat, va afegir un total de 20 noves zones d'exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d'espècies que habiten al fons del mar. En total, una àrea de 462 quilòmetres quadrats que va des de la Ràpita fins al cap de Creus. Però, en total, la zona totalment protegida és d'un minso 3%. 

"Cada vegada que li hem donat una oportunitat a la natura, sempre és molt generosa. Imaginem-nos que seria si tinguéssim àrees marines protegides més grans, i estiguessin totes elles ben gestionades. Jo crec que aquí hi ha una oportunitat molt gran per fer front a aquest desafiament que tenim davant nostre", rebla Quim Garrabou.