Demanden Apple, Google i Tesla pels nens morts a les mines de cobalt del Congo

Amnistia Internacional o l'Unicef fa temps que denuncien l'explotació infantil en l'extracció de cobalt que després es fa servir per a les bateries dels telèfons mòbils i altres productes tecnològics de les grans multinacionals. Més del 60% de la producció mundial de cobalt procedeix de la República Democràtica del Congo, un dels països més pobres, conflictius i inestables del món.

Ara s'ha fet un pas més enllà, amb una demanda a un tribunal de Washington. L'han posada les famílies de 14 menors morts o mutilats en l'extracció de cobalt al Congo, segons ha informat The Guardian.

La demanda no té precedents

Els demandants reclamen una compensació per danys a les famílies de les víctimes i una altra quantia per enriquiment il·lícit, supervisió negligent i danys emocionals intencionats. Si l'acció tira endavant, marcaria un precedent molt important.

Nens congolesos aguantant trossos de cobalt extret de les mines (Amnistia Internacional)

Apple, Google, Dell, Microsoft i Tesla són algunes de les companyies demandades per haver instigat les morts o lesions greus dels nens. El bufet d'advocats especialitzat en drets humans International Rights Advocates hi està al darrere.

"En lloc d'intervenir i ajudar aquests menors amb una part mínima de la seva riquesa i poder, aquestes empreses no fan res i es continuen beneficiant del cobalt barat extret per nens a qui han robat la infància, la salut i, a molts, fins i tot la vida."

La demanda assegura que aquestes multinacionals tenien "coneixement concret" que el cobalt que es feia servir en els seus dispositius procedia d'empreses que apostaven per treballs infantils forçats en condicions perilloses i per això consideren que en són còmplices.

A més, sosté que no imposen cap tipus de control, tot i tenir la capacitat de supervisar aquestes mines, per la qual cosa haurien contribuït a les morts i lesions patides pels familiars dels demandants.

El cobalt és clau per a les bateries de liti que utilitzen els mòbils, ordinadors portàtils i cotxes elèctrics

1 o 2 dòlars diaris

Els advocats també denuncien el contrast entre les condicions de vida a les mines i el benestar al voltant de la tecnologia.

"L'auge tecnològic ha provocat una explosió en la demanda de cobalt, però, en un dels contrastos més extrems imaginables, el cobalt l'extreuen a la República Democràtica del Congo, en condicions extremadament perilloses, nens a qui paguen un o dos dòlars al dia."

Terry Collingsworth, l'advocat principal, ha demanat que s'aturin els abusos.

"En 35 anys com a advocat de drets humans no he vist mai uns abusos tan greus i a tan gran escala contra nens innocents. Aquesta sorprenent crueltat i avarícia s'ha d'acabar."

Un demandant explica que un nebot seu es va posar a treballar a les mines quan la família no va poder pagar els 6 dòlars mensuals de l'escola. L'abril passat treballava en una mina de Glencore quan un túnel es va enfonsar i el va sepultar. No van recuperar el cadàver.

Un altre nen va quedar paralític quan va caure en un pou d'una mina on portava roques de cobalt per a Kamoto Copper Company per 0,75 dòlars diaris.

Cobalt per a les bateries

Des del 2016 fins al 2018, el preu del cobalt es va disparar d'uns 26.000 dòlars per tona a més de 90.000, encara que aquest any els preus han tornat a caure amb força.

Aquest mineral és fonamental per carregar les bateries de liti que es fan servir als telèfons mòbils, ordinadors portàtils i cotxes elèctrics. La demanda d'aquest mineral s'ha triplicat en els últims cinc anys i s'espera que es dupliqui a finals del 2020.

Algunes de les famílies demandants asseguren que els seus fills treballaven il·legalment a les mines propietat de l'empresa britànica Glencore. Aquest cobalt era venut després per Umicore, un intermediari amb seu a Brussel·les que és qui ven finalment el mineral processat a Apple, Google, Tesla, Microsoft i Dell.

Altres demandants sostenen que els nens treballaven a les mines propietat de l'empresa xinesa Zhejiang Huayou Cobalt, subministradora d'Apple, Dell i Microsoft i possiblement d'altres multinacionals tecnològiques.