Alemanya reclama un gasoducte que connecti Espanya i Portugal amb la resta d'Europa
El projecte Midcat, aturat des del 2019 a Hostalric, podria ser una de les alternatives a la dependència del gas rus que demana el canceller Olaf Scholz
La dependència del gas rus urgeix els països europeus a buscar alternatives per obtenir energia.
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha insistit a demanar la construcció del gasoducte que augmenti el subministrament de gas des de la península Ibèrica cap a la resta d'Europa, passant per França.
Scholz ha lamentat que aquest gasoducte "hauria pogut construir-se" i "ara se'l troba a faltar" perquè "contribuiria enormement a alleujar la situació":
"S'hauria d'haver construït una connexió entre Portugal, Espanya, i a través de França, fins a l'Europa central. Això ajudaria a alleujar la situació."
Creu que les connexions amb el nord d'Àfrica ajudarien a "diversificar el subministrament". Scholz ha explicat que el govern alemany ha tingut converses amb París, Lisboa i Madrid, a més de la presidenta de la Comissió Europea, l'alemanya Ursula von der Leyen, per defensar el projecte.
Sense que Scholz l'hagi citat explícitament, de les seves paraules es dedueix que podria referir-se al gasoducte Midcat.
Una nova vida per al Midcat?
La recerca d'alternatives al gas rus podria fer ressuscitar el Midcat, el projecte de gasoducte entre Catalunya i la regió francesa de Migdia-Pirineus (el nom agafa les tres primeres lletres de Midi-Pyrénées i Catalunya).
Les obres del Midcat van començar el 2010, però es van aturar el 2019. Des d'aleshores, està paralitzat pels costos i pel poc interès que hi té França, que s'abasteix principalment amb energia nuclear.
A hores d'ara hi ha 220 quilòmetres pendents de construir entre Hostalric i Barbairan.
Actualment, només hi ha dos gasoductes que connectin els dos costats dels Pirineus. Entre tots dos sumen una capacitat d'uns 8.000 milions de metres cúbics anuals, mentre que el Nord Stream 2, el projecte per exportar gas de Rússia a Alemanya que Berlín ha paralitzat, preveia transportar uns 55.000 metres cúbics anuals.
Ribera celebra la proposta alemanya
La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha celebrat la proposta de Scholz, però demana a la Unió Europea que agilitzi les inversions.
Ribera valora "positivament" el missatge del canceller alemany, però considera que les interconnexions no han de ser un assumpte bilateral i ha reclamat més implicació de la Comissió Europea i el Consell Europeu.
"Espanya ha mostrat sempre disponibilitat i ha reivindicat més interconnexió", ha insistit la vicepresidenta del govern espanyol.
Anys d'aposta per l'energia russa
Durant els darrers anys, i fins a la invasió russa d'Ucraïna, Alemanya va apostar per importar energia russa.
El govern de Scholz, una coalició de socialdemòcrates, verds i liberals, va arribar al poder el mes de desembre i s'ha vist forçat a reduir la dependència energètica de Rússia heretada dels governs de Schröder i Merkel.
Scholz, vicecanceller i ministre de Finances de l'últim govern de Merkel, ha fet autocrítica i ha reconegut que "qualsevol govern o empresa ha de tenir en compte que les situacions poden canviar i preparar-se per si passa".
Malgrat aquesta situació, Scholz ha destacat que s'han trobat alternatives per al subministrament de gas "en temps rècord".
Tot i la caiguda del subministrament de gas rus, els dipòsits de gas a Alemanya es troben al voltant del 75% de capacitat, segons les dades de l'Agència Federal de Xarxes.
El govern alemany s'havia marcat com a objectiu que els dipòsits estiguessin al 75% de la capacitat l'1 de setembre, un percentatge que hauria de pujar al 85% l'1 d'octubre i al 95% l'1 de novembre.
L'evolució dels dipòsits, però, depèn que es mantinguin els enviaments a través del gasoducte Nord Stream 1. A mitjans de juliol, Gazprom va tallar temporalment el subministrament per fer tasques de manteniment i, quan es va restablir el servei, el volum havia baixat al 20% de la capacitat, en comptes del 40% que rebia anteriorment.
A més, Alemanya ha començat a estalviar consum en edificis públics segons el criteri de cada estat federat, amb mesures com apagar la il·luminació de monuments o que les dutxes de piscines, pavellons esportius o gimnasos només tinguin aigua freda.
