Advocats alerten que la pressió laboral els comporta problemes psicològics

Els advocats comencen a preocupar-se per la seva salut mental. Com els mestres, els metges o les infermeres, els advocats tenen molta pressió a la feina, i, de vegades, no saben com afrontar-la. Ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha estudis que permetin valorar realment quina situació psicològica tenen aquests professionals. Però sí que hi ha algunes dades d'altres països.

A França, el 2014, un 52% dels advocats mostraven un alt nivell d'alteració psicològica.
El mateix any, a Itàlia, un 37% dels lletrats se sentien molt pressionats, pràcticament assetjats tant per clients com per caps o companys.

Per reduir els problemes de salut mental d'advocats, procuradors, jutges, i, fins i tot, d'estudiants de Dret, ha nascut a Barcelona l'Institut de la Salut Mental de l'Advocacia. Compten amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i ja han establert contactes amb el Col·legi d'Advocats. TV3 ha parlat amb advocats afectats, que per primera vegada han volgut explicar el seu testimoni.

Quines particularitats tenen els advocats que els fan tan vulnerables?

Jornades inacabables, que duren de dilluns a diumenge, sense poder desconnectar mai de la feina. La conciliació familiar, doncs, és impossible. A tot això s'hi suma la pressió del responsable del bufet o del client. O la pressió que es posen ells mateixos per ambició personal, que fa que la feina passi al davant de tot.

TV3 ha parlat amb advocats afectats, que per primera vegada han volgut explicar el seu testimoni.

"La meva vida ha estat sempre envoltada de molta pressió."

"Havies de començar a treballar molt d'hora i marxar molt tard a dormir. No tenies ni temps de dormir. I moltes vegades potser ni dormies."

"Comencen a ploure els mails, les trucades de telèfon, has d'atendre els clients, has de preparar el dia a dia."

"I això s'allargava no només de dilluns a divendres, sinó també dissabtes, diumenges, festius..."

"Un dia em vaig despertar i no em podia aixecar del llit i no tenia gens d'energia. Era una depressió profunda."

"Patia atacs d'ansietat, atacs de pànic, això m'havia passat fins i tot al meu propi lloc de treball. Moltes vegades deia: 'millor que no ho sàpiguen'. Com que estava sol al despatx, ningú ho sabia."

"Hi ha fins i tot seqüeles físiques com l'hèrnia d'hiatus, i l'esofagitis que tinc."

Manel Atserias, director de l'Institut de Salut Mental de l'Advocacia, explica que els advocats poden tenir ansietat, estrès, depressió, addiccions, alcoholisme, drogaddicció. I poden arribar al suïcidi: s'ha vist que els percentatges de suïcidi entre els advocats són superiors als percentatges de la població.

Segons Atserias, els advocats tendeixen a amagar aquests problemes:

"El professional, precisament per l'estigma que hi ha, com que té por, té por que el seu company, el soci, el responsable de Recursos Humans, el client... el pugui veure com una persona feble, que no és capaç de defensar el seu cas i defensar els seus drets i interessos, per això prefereix callar."

L'Institut de Salut Mental de l'Advocacia vol oferir-los polítiques de benestar per reduir els problemes de salut mental.

"Que se sotmetin a una espècie d'examen, per veure si compleixen o no aquestes polítiques de benestar, d'una forma voluntària, i premiar-los si compleixen amb aquests estàndards."