L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, declarant al judici que es va fer al jutjat de Figueres (ACN / Xavier Pi)
L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, declarant al judici que es va fer al jutjat de Figueres (ACN / Xavier Pi)

Absolta l'alcaldessa de Roses, la primera jutjada per l'1-O

La sentència absol de desobediència Montse Mindan, de Junts per Catalunya

Carles CostaActualitzat

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, no va desobeir la resolució del Tribunal Constitucional, que havia suspès el referèndum de l'1 d'octubre. Ho diu la magistrada del jutjat penal número 1 de Figueres, en la sentència que ha fet pública aquest dimecres. És per això que l'absol de desobediència, en el primer cas d'una alcaldessa o alcalde de Catalunya que arriba a judici pel referèndum.

En la sentència, la magistrada considera que la participació de l'alcaldessa de Roses en els fets de l'1 d'octubre no ha quedat acreditada.

"Els fets declarats provats en la present resolució, en el que fa referència a la participació de l'acusada, no són constitutius d'infracció criminal, pel que la conducta de l'acusada no ha de ser objecte de retret penal, no resultant acreditada la participació de la mateixa als fets jutjats. No existeix prova de càrrec suficient que la faci mereixedora de retret penal (...)".

El cas contra l'alcaldessa de Roses va començar per la denúncia presentada per un particular, dies després del referèndum. El judici es va fer el passat 17 de novembre.

La fiscalia demanava un any d'inhabilitació i una multa de 3.240 euros, per desobediència. Però la magistrada considera que no s'ha pogut acreditar la seva participació en l'1 d'octubre.

"... en el plenari s'han deposat diversos testimonis que han manifestat que l'acusada no va donar ordres expresses ni tàcites amb l'objecte de contravenir la resolució del Tribunal Constitucional, que aquesta no estava a les 07.00 hores de l'1 d'octubre de 2017 al l'Escola Els Grecs, amb l'objectiu d'obrir les portes per a les votacions, ni tampoc a les 08.00 hores, del mateix dia, a l'Ajuntament de Roses obrint les porta principal, ni entregant les claus a cap regidor perquè procedís a l'obertura de la sala de plens, amb la finalitat de realitzar les votacions, ni era tampoc coneixedora de totes les persones que estaven en possessió de les claus de tots els locals municipals."

 

El conseller Bernat Solé, el segon cas d'un alcalde de l'1-O que arriba a judici

Aquest dilluns, s'ha fet el segon judici a un alcalde de l'1 d'octubre. A l'actual conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, se l'acusa de desobediència per haver facilitat, suposadament, el referèndum quan era alcalde d'Agramunt. El cas ja ha quedat vist per a sentència. La fiscalia demana un any i mig d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros.

El conseller Bernat Solé nega al TSJC que organitzés l'1-O quan era alcalde d'Agramunt
Bernat Solé abans d'entrar a l'Audiència de Barcelona (ACN/Marta Sierra)

A diferència de l'alcaldessa de Roses, la causa contra Bernat Solé va començar amb una querella de la fiscalia. Considera que l'actual conseller coneixia la resolució del Tribunal Constitucional, que suspenia el referèndum. Però tot i això, el ministeri públic sosté que Solé va seguir tenint una participació molt activa en la votació i que, fins i tot, hauria amagat paperetes.

Tota l'acusació es basa en dos articles escrits per dos veïns jubilats en la publicació "Sió", una revista local d'Agramunt.

Davant la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el va jutjar per la seva condició d'aforat com a diputat d'Esquerra Republicana al Parlament, Solé va deixar clar que no va participar de cap manera en l'organització del referèndum i que només va vetllar perquè no hi hagués incidents.


Encara hi ha 11 causes obertes contra alcaldes de l'1-O

La sentència d'aquest dimecres que absol l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, encara no és ferma i l'acusació té 10 dies per presentar recurs. Amb aquesta, encara són 11 les causes judicials obertes contra alcaldes de l'1 d'octubre, més de tres anys després del referèndum.


També tenen causa judicial oberta: Bernat Solé (exalcalde d'Agramunt), Marta Felip (exalcaldessa de Figueres), Maties Serracant (exalcalde de Sabadell), Marc Bosch (exalcalde de Dosrius), Miquel Serra (exalcalde d'Alcarràs), Josep Caparrós (alcalde de Sant Carles de la Ràpita), Salvi Güell (alcalde de Castelló d'Empúries), Joan Ramon Casals (exalcalde de Molins de Rei), Miquel Solà (alcalde de Collbató) i Francesc Gras (alcalde de Roquetes).

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OJudicialProcés català
Anar al contingut