"Abans de la Via Laietana", imatges d'una ciutat desapareguda
Una exposició fotogràfica recorda tot el que es va perdre quan es va construir, fa un segle, la Via Laietana de Barcelona, que va tallar pel mig la ciutat vella
"Abans de la Via Laietana", imatges d'una ciutat desapareguda
Barcelona

"Abans de la Via Laietana", imatges d'una ciutat desapareguda

Una exposició fotogràfica recorda tot el que es va perdre quan es va construir, fa un segle, la Via Laietana de Barcelona, que va tallar pel mig la ciutat vella

Alonso Carnicer / Sara Grimal Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La Via Laietana és un dels principals carrers de connexió entre l'Eixample de Barcelona i el port. La seva construcció, fa un segle, va suposar la reforma urbanística més gran feta mai a Barcelona. La via, de 900 metres de llarg, es va traçar tallant pel mig de la ciutat vella, i va implicar l'enderroc de centenars d'edificis, la desaparició total o parcial de desenes de carrers i places, i el desallotjament d'unes 10.000 persones.

 

 

L'any 1908, l'Ajuntament va convocar un concurs de dibuixos i fotografies per documentar la part de la ciutat que havia de desaparèixer. Unes imatges poc conegudes que ara es poden veure a l'exposició «La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana», que es pot visitar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins al 31 d'octubre de 2019.

 

Plaça de l'Àngel (Narcís Cuyàs)

 

La Gran Via A, després anomenada Via Laietana, volia portar la modernitat a Barcelona. Una línia recta de gairebé un quilòmetre concebuda com un eix financer. Una operació immobiliària i especulativa a gran escala inspirada en l'arquitectura de ciutats com Nova York, amb edificis en altura com a símbols de poder, impulsada pels prohoms del noucentisme.

La Reforma, com es va anomenar, també pretenia sanejar la ciutat vella i portar la llum -i el control- a la seva densa trama de carrers estrets d'origen medieval. Implicava tallar pel mig una de les zones més poblades de Barcelona.

La reforma es va inaugurar solemnement el 10 de març del 1908, amb presència del rei Alfons XIII, acompanyat del president del govern, Antonio Maura, i l'alcalde, Domingo Sanllehy. Aquest acte marcava l'inici dels enderrocs previstos en el Pla de reforma interior de Barcelona d'Àngel Josep Baixeras, aprovat el 1895 i que havia patit molts anys de retards.

 

Enderrocs de la plaça de Sant Sebastià (Timoteu Colominas)

 

L'operació urbanística suposava enderrocar més de 200 edificis i desallotjar 10.000 persones. Davant la pressió de la Unió d'Artistes, l'Ajuntament de Barcelona va convocar el concurs de dibuixos i fotografies dels carrers sentenciats. Hi havia diverses categories: carrers i places, terrats, detalls decoratius, façanes i vistes generals. La iniciativa també pretenia recollir els aspectes immaterials de la cultura popular, però les presses i la falta d'interès de l'administració van fer que es desestimés.

L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona conserva les fotografies i els negatius de les sèries guardonades en el concurs. Els autors són Adolf Mas, Narcís Cuyàs, Miquel Matorrodona i Josep Pons Escrigas. Hi ha fotos atribuïdes a Carles Passos i Joan F. Rovira, i altres fotògrafs dels quals es desconeix la identitat. També es conserva un centenar de fotografies dels enderrocs fetes per Timoteu Colomines, un funcionari municipal.

 

Detall del carrer de l'Avellana (J. Pons Escrigas)

 

En l'exposició «La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana» es pot veure una selecció de les més de 600 fotografies fetes per diversos autors. Van captar els carrers i les places, els grups de dones a les fonts, els patis dels antics palaus i els convents i esglésies que anaven a terra.

Es mostra la intensa vida comercial d'espais com la meitat desapareguda de la plaça de l'Àngel o del carrer Argenteria. I l'activitat dels tallers i obradors on es treballava a peu de carrer. En algunes fotografies hi ha una forta presència dels habitants d'aquell territori que en poques setmanes havien de marxar.

 

Detall del carrer de Graciamat (J. Pons Escrigas)

 

Ho explica Rafel Torrella, un dels comissaris de l'exposició i conservador de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona:

"La gent del barri es va estranyar en certa forma de veure aparèixer allà fotògrafs carregats amb càmeres de plaques. I això es nota molt en la presència dels personatges en les imatges fotogràfiques. La gent surt de les cases, els nens se'n van al mig del carrer per aparèixer en la fotografia, que fins llavors encara era un fet bastant inusual. Pensem que el 1908 és l'inici del fotoperiodisme... i els barris aquests no eren fotografiats perquè no eren els barris on passaven coses, entre cometes, importants."

Va ser el primer i també l'últim cop que aquests carrers eren fotografiats de forma sistemàtica, a través de la mirada dels diferents fotògrafs. Això converteix aquestes imatges en una part important del patrimoni visual de Barcelona.

Jordi Calafell, comissari de l'exposició, descriu la mirada dels fotògrafs:

"Quan es fa aquest concurs, el 1908, per primera vegada i en molt poc temps, només en dos mesos, es fa un registre fotogràfic massiu de tota aquesta zona de la ciutat. Com que els fotògrafs saben que en poques setmanes tot aquest territori desapareixerà, hi ha un element nostàlgic molt important en aquestes imatges. I la nostàlgia, per defecte, és positiva. I per tant, tracta per primera vegada l'humil i el seu territori, els seus barris, de forma digna."

 

 

Carrer de les Filateres (J. Pons Escrigas)

 

 

Les fotografies es van exposar el 1908 i el 1913, i després van caure en l'oblit al llarg de gairebé un segle. L'any 2001 el Museu d'Història de Barcelona en va presentar una part i les fotografies van passar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona on han estat conservades i digitalitzades. Per Jordi Calafell, les imatges podien plantejar preguntes incòmodes sobre la destrucció de la vida de barris sencers:

"Aquestes imatges sempre han estat envoltades d'una nebulosa, d'una boira d'invisibilitat. Al llarg d'un segle han estat molt poc ensenyades. Tot i que no qüestionen la Via Laietana, crec que la fotografia pot ofendre, incomodar alguna gent, l'administració, les classes acomodades. Hem hagut d'esperar que passin 100 anys perquè ens fem preguntes sobre la nostra contemporaneïtat, i fem una lectura moderna, i per tant política, d'aquestes imatges."

L'exposició mostra 66 positius originals guardonats al concurs i 35 còpies digitals en gran format realitzades a partir dels negatius originals. 142 imatges més es poden veure en un dels quioscos interactius situats a la sala expositiva.

Una exposició virtual que es pot visionar en el web de l'AFB permet accedir al conjunt de fotografies exposades a la sala.

L'exposició es complementa amb una publicació digital que es pot consultar al web de l'Arxiu Fotogràfic, que conté informació sobre els fotògrafs guanyadors del concurs i el seu treball.

 

Plaça de l'Oli (Narcís Cuyàs)

 

Les fotografies han preservat per a la història la intensa vida de veïns, de carreters i menestrals i oficis de tota mena, com en les diverses imatges de la plaça de l'Oli. Un espai que poc després va quedar esborrat, i que es trobava justament en mig de l'actual Via Laietana, a l'altura de la plaça de Ramon Berenguer. Dels carrers que sortien de la plaça de l'Oli se n'ha conservat un petit tram del carrer de l'Oli, emparedat darrera els grans edificis pantalla de la nova avinguda.

Un mapa interactiu que es pot consultar a l'exposició i a la web mostra 98 imatges geolocalitzades de la sèrie fotogràfica que va realitzar el fotògraf Josep Pons Escrigas, que permet situar les imatges i la posició del fotògraf sobre la trama originària de carrers dibuixats als Quarterons de Garriga i Roca de 1860 i, amb un efecte de transparència, sobre la cartografia actual.

Els enderrocs van durar cinc anys i van acabar amb 2.200 habitatges. Els propietaris van ser indemnitzats, però la immensa majoria dels habitants eren llogaters que van haver de marxar cap a altres zones de la ciutat sense rebre cap compensació. No hi va haver grans actes de protesta. Però, un any després, el 26 de juliol de 1909, a Barcelona va esclatar la revolta popular amb la Setmana Tràgica.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut