La TV 2.0 ja és aquí

La televisió cada cop es veu menys. Les audiències es fragmenten i es consumeixen continguts audiovisuals en diferents plataformes, començant per l'ordinador i seguint pel telèfon mòbil. Els usuaris volen ser productors de continguts audiovisuals i tenir facilitats per compartir-los amb d'altres. A més, no volen una programació tancada sinó a la carta. Estem parlant de la televisió 2.0?
Barcelona / Karma Peiró

La TV 2.0 ja és aquí

La televisió cada cop es veu menys. Les audiències es fragmenten i es consumeixen continguts audiovisuals en diferents plataformes, començant per l'ordinador i seguint pel telèfon mòbil. Els usuaris volen ser productors de continguts audiovisuals i tenir facilitats per compartir-los amb d'altres. A més, no volen una programació tancada sinó a la carta. Estem parlant de la televisió 2.0?
Actualitzat
Algunes de les conclusions que ha deixat la 4a Jornada sobre Televisió de Servei trenquen els esquemes més tradicionals del sector audiovisual.

Segons les últimes dades d'El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura els usuaris ja no consumeixen únicament televisió a través de la pantalla instal·lada al menjador de casa. Joan Sabaté, director general de FUNDACC, ha explicat que "les audiències s'estan fragmentant i es consumeixen els continguts audiovisuals des de diferents plataformes. Hi ha un lleuger retrocés del consum de mitjans tradicionals i les eines 2.0 (aquelles que permeten crear i difondre continguts fàcilment) són cada cop més reclamades".

Partint d'aquí, els diferents ponents que han participat en la Jornada han exposat exemples de nous formats i tecnologies. Mentre que uns pensen que l'ordinador, els telèfons mòbils, pantalles al carrer i altres dispositius que es veuran properament ens mostraran tota la producció audiovisual del moment i que la televisió tal com la coneixem ara ja no té futur, d'altres defensen el televisor com un aparell que integri tot tipus d'eines 2.0 per interactuar i acumular continguts generats pels usuaris. "Hi haurà una lluita de formats televisius però la pantalla de casa integrarà des de les programacions tradicionals fins a la TDT, el Blu-Ray Disc, internet, la videoconsola, la televisió de pagament, etc", ha comentat Albert Cañigueral de l'empresa ADB.

La publicitat té la clau?

"La publicitat segueix sent la reina", ha explicat Josep Maria Tribó, director d'operacions de Mediacontacts (Havas Media). "Però és el consumidor el que tria què vol veure, com i quan. A més, vol consumir més d'un canal alhora i té dues vides: una de real i una de virtual", perquè està en comunitats d'internet com Secondlife, MySpace, Tuenti, etc. "També volen rapidesa. Si Google dóna resultats en centèsimes de segon, no podem trigar mesos o anys a posar en marxa una aplicació".

Xavier Molinas, coordinador d'audiovisuals de proximitat de la CCMA, ha fet servir exemples dels carrers de Nova York per explicar com les pantalles de televisió les trobarem molt aviat en espais públics, adossades a les paredes d'autobus, metro o en les façanes dels edificis més rellevants de les ciutats. És el que es coneix als EUA com el "digital signage". "És el temps de la televisió de proximitat". En aquesta línia, la Corporació Catalana va posar en marxa fa uns mesos el projecte SUPERTRAM que des de les andanes del tramvia de Barcelona es pot escoltar Catalunya Informació i a dins de cada comboi veure les emissions de TV3 en directe. Un altre projecte pilot s'està realitzant en l'Hospital de Calella, on des de la sala d'espera i la sala d'urgències els pacients poden seguir la programació, compartint la pantalla amb consells i recomanacions mèdiques facilitades pel mateix hospital.

La ràdio també està innovant i a casa nostra tenim el guardonat projecte d'ICat fm. "Si ara ja va per davant de moltes emissores tradicionals, encara hi anirà més perquè ja estem pensant en aplicacions 2.0 com una programació personalitzada, entorns de comunitats d'oients, participació, etc.", han explicat Ferran Clavell i Lluís Cuevas.

La clau és crear comunitats d'usuaris
De Finlàndia i la Gran Bretanya s'han presentat dos exemples interessants per mostrar com els continguts audiovisuals poden captar públics ben diferents creant comunitats. Així, Mika Tuomola ha mostrat com des de la televisió finlandesa es va promoure un projecte de ficció interactiva a internet, "Accidental Lovers", fent participar als usuaris a través de SMS i donant-los la capacitat de canviar el guió de la sèrie. I Lizzie Jackson ha presentat "Adventure Rock", una comunitat dedicada als nens i impulsada per la BBC.

I seguint en la mateixa línia han continuat la resta de ponents. Destacable és l'opinió d'una altra veu europea, en aquest cas la de Milverton Wallace, del Centre for Digital Media and Participatory Culture (Gran Bretanya). Segons aquest expert dels mitjans digitals, la televisió sense interactivitat està acabada. "Una pantalla sense ratolí no serveix per a res. Uns mitjans que es dirigeixin a tu però sense incloure't en el seu contingut no mereixen que et quedis assegut mirant-los".

La Jornada ha finalitzat amb una taula rodona en què representants d'empreses clau del sector audiovisual han reflexionat sobre el que es va comentar en les ponències anteriors i el futur de l'audiovisual amb opinions diverses.