La Fundació Bofill conclou que les desigualtats socials suposen un "llast" per a la millora dels resultats educatius
Catalunya s'estanca en matemàtiques i les desigualtats educatives i socials creixen en nou anys, segons l'anàlisi que fa la Fundació de l'últim informe PISA
Les desigualtats educatives i socials han crescut en nou anys i suposen un "llast" per a la millora dels resultats a Catalunya. Aquestes són les principals conclusions de l'anàlisi que la Fundació Bofill ha fet dels resultats de l'informe PISA, que avalua el rendiment acadèmic dels estudiants de Secundària, del 2003 al 2012. L'estudi, que ha analitzat els resultats en matemàtiques, conclou que en 493 punts Catalunya té els resultats estancats, tot i que en una mitjana acceptable; en canvi, en 9 anys les desigualtats educatives s'han multiplicat, de manera que el nivell social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats en l'últim PISA que el 2003.
El director de l'informe, Xavier Bonal, ha admès: "No estem tan malament en resultats. Estem sobre la mitjana de l'OCDE, però en canvi en qualitat tenim dèficits significatius i si ho lliguem al fet que, a nivell internacional, les millores en equitat milloren les oportunitats i els resultats educatius, quedaria clar que una bona via de millora dels resultats seria millorar en equitat educativa." I és que, a diferència d'altres països com Alemanya, Suïssa o Corea, que han millorat els resultats en matemàtiques gràcies a la reducció de les desigualtats segons el nivell socioeconòmic, Catalunya i Espanya s'han estancat en aquest període.
En la mateixa línia, l'estudi conclou que el percentatge d'alumnes amb risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades més alt entre els alumnes amb un nivell socioeconòmic baix que alt.
Aquest informe també constata que assistir a centres amb elevats percentatges d'alumnat immigrant fa baixar els resultats de tots els estudiants, almenys en matemàtiques. A Catalunya, a més, l'alumnat autòcton té de mitjana uns 70 punts més que els seus companys d'origen estranger. Són diferències molt importants que només superen dos països: Bèlgica i Finlàndia.
En qualsevol cas, la segregació escolar perjudica "de manera sensible" els resultats PISA de tots els alumnes: els més desafavorits passen de 471 punts a 441 i els no desafavorits, de 522 a 475 punts.
L'estudi proposa, entre altres mesures, repartir millor l'alumnat amb risc educatiu entre totes les escoles, evitant-ne la concentració en un centre, i invertir més en ensenyament.
