Inés del Río, l'etarra condemnada a 3.828 anys que ha dut als tribunals la "doctrina Parot"

Estrasburg ha resolt a favor de l'exarceració i indemnització de l'etarra, membre del "comando Madrid" que va ser condemnada a Espanya per un total de 24 assassinats.
Inés del Río, l'etarra condemnada a 3.828 anys que ha dut als tribunals la "doctrina Parot"
Madrid

Inés del Río, l'etarra condemnada a 3.828 anys que ha dut als tribunals la "doctrina Parot"

Estrasburg ha resolt a favor de l'exarceració i indemnització de l'etarra, membre del "comando Madrid" que va ser condemnada a Espanya per un total de 24 assassinats.
Redacció Actualitzat
Inés del Río, detinguda el 1987 a Saragossa i condemnada a 3.828 anys de presó.

Inés del Río, detinguda el 1987 a Saragossa i condemnada a 3.828 anys de presó.

Inés del Río Prada, l'etarra que ha portat fins al Tribunal d'Estrasburg la "doctrina Parot", és una sanguinària etarra del "comando Madrid" que va ser condemnada a Espanya a 3.828 anys de presó per un total de 24 assassinats comesos durant la seva participació en atemptats tan cruents com el de la plaça de República Dominicana de Madrid, en què van morir 12 guàrdies civils.

En la sentència feta pública pel Tribunal d'Estrasburg, la justícia europea ha condemnat Espanya per aplicar la "doctrina Parot" a aquesta etarra del "comando Madrid", nascuda a Tafalla (Navarra), el 1958.

Inés del Río va ser una dels integrants de l'històric comando que va actuar a Madrid a mitjans dels anys 80 al costat d'etarres com Iñaki de Juana Chaos, Antonio Troitiño, Soares Gamboa o Belén González.

Coneguda amb l'àlies de "Neus" o "Petita", va ser detinguda el juliol de 1987 a Saragossa després d'haver aconseguit fugir sis mesos abans d'una operació en la qual els GEOs van assaltar el pis de Madrid en què s'amagaven els etarres i on van ser detinguts sis terroristes, entre els quals el mateix Troitiño i De Juana Chaos.

Sis atemptats mortals en dos anys

El primer atemptat pel qual Inés del Río va ser condemnada és el del coronel del cos jurídic militar de l'Exèrcit de Terra Vicente Romero i el seu xofer, Juan García Jiménez, abatuts a trets el juny de 1985. Aquest mateix dia, va morir el membre del Tedax Esteban del Amo García com a conseqüència d'una bomba trampa col·locada pels terroristes al cotxe amb el qual van fugir del primer atemptat. La terrorista va ser condemnada a 58 anys de presó per aquests fets.

Només un mes després, Del Río va participar a l'atemptat del vicealmirall de l'Armada i director general de Política de Defensa Fausto Escrigas, pel qual va ser condemnada a 48 anys més de presó per l'Audiència Nacional.

El setembre d'aquest mateix any, el "comando Madrid" va fer esclatar un cotxe bomba a la plaça de República Argentina de Madrid al pas d'un autobús ocupat per guàrdies civils. Tot i això, l'únic mort com a conseqüència de l'explosió va ser el nord-americà Eugene Kenneth Brown, que practicava esport als voltants.

Un altre dels atemptats més sanguinaris en què va participar Inés del Río és el del carrer Juan Bravo de Madrid, en què van morir cinc guàrdies civils encarregats de la vigilància de les ambaixades dels Estats Units i Itàlia.

Ja el juny del 1986, el cotxe en el qual viatjava el comandant de l'Exèrcit de Terra Ricardo Sáenz de Ynestrillas, juntament amb el tinent coronel Carlos Vesteiro i el soldat conductor Francisco Casillas, va ser metrallat per dos membres d'ETA, un atemptat pel qual Del Río va ser condemnada a 87 anys de presó.

L'últim dels atemptats amb els quals se la relaciona és el de la plaça de República Dominicana, comès un any abans de la seva detenció. El 14 de juliol del 1986, el "comando Madrid" va estacionar una furgoneta bomba que van fer esclatar al pas d'un comboi de vehicles de la Guàrdia Civil compost per un autobús, un minibús i un tot terreny.

Com a conseqüència de l'explosió, van morir 12 agents de la Guàrdia Civil i 78 persones més -entre transeünts i guàrdies civils- van patir ferides de diversa consideració. En aquest atemptat, Inés del Río va participar en les tasques de vigilància i preparació de l'explosiu i va ser condemnada a més de 2.200 anys de presó.