Turquia és el país que més persones refugiades ha rebut el 2020, amb 3,7 milions de persones

82 milions de refugiats al món l'any de la pandèmia, el doble que fa una dècada

Espanya és un dels països europeus amb la taxa d'asil més baixa: només va aprovar el 5% de les sol·licituds de refugi el 2020

RedaccióActualitzat

L'any 2020, bona part de la població mundial va estar tancada a casa per la pandèmia de la Covid-19, mentre continuava creixent el nombre de persones obligades a fugir de les seves llars. Al món hi ha 82 milions de persones refugiades i desplaçades de forma forçosa: persones que fugen de la violència, els conflictes armats o la persecució política.

Una xifra de vides truncades que s'ha doblat en només deu anys (38,5 milions, el 2011) i que, sovint, es troben que els països no volen acollir-les ni tan sols per raons humanitàries.

A Espanya, per exemple, només es van aprovar el 5% de les sol·licituds d'asil que es van rebre el 2020. Una situació que les entitats humanitàries denuncien avui que es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades.

 

De fet, Espanya és un dels països amb la taxa més baixa de tot Europa, on la mitjana arriba al 33%, i actualment hi ha més de 100.000 sol·licituds pendents de resolució. Contràriament al que pugui semblar, el pes d'acollir persones refugiades no recau precisament en els països rics, com explica Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.

Turquia és el país que més persones refugiades ha rebut el 2020, amb 3,7 milions de persones, seguida de Colòmbia, amb 1,7 milions, el Pakistan, amb 1,4 milions, i Uganda, també amb 1,4 milions, segons les dades de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

"El 85% de les persones refugiades del món són als països fronterers dels territoris en conflicte, i alhora també són països en vies de desenvolupament. Només el 15% està en països desenvolupats. Si observem els desplaçaments interns, només el 6% són als països rics", explica Pajares.

Tot i que puguin compartir les mateixes causes amb els refugiats, la diferència de les persones desplaçades és que l'èxode es dona dins de les fronteres del seu propi país. Com a resultat, són les persones més vulnerables del món, perquè continuen sota la protecció de l'Estat que les persegueix.

Els desplaçaments interns constitueixen gairebé la meitat dels moviments. Els països amb un nombre més elevat de persones desplaçades són Etiòpia, el Sudan, Moçambic, el Iemen, l'Afganistan i Colòmbia.

Pandèmia i refugiats

La pandèmia ha empitjorat encara més la situació, amb moltes persones volent fugir d'una situació econòmica desesperada però amb les fronteres dels països tancades.

Això s'ha traduït en una reducció d'un 27% de les demandes d'asil. La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat denuncia, a més, la realitat a la frontera sud, on els qui hi treballen asseguren que el govern espanyol vulnera sistemàticament els drets de les persones migrants. A la directora de CCAR, Estela Pareja, la preocupa especialment la desprotecció dels infants:

"Ens preocupa la situació dels nens i nenes que arriben a les costes de Ceuta i Melilla. Necessitem millorar els protocols d'atenció per identificar si tenen necessitats de protecció internacional i verificar si són víctimes de tràfic d'explotació laboral o sexual. A més d'agilitzar el trasllat a altres parts de l'estat."

 

De fet, segons les dades d'ACNUR, els infants i adolescents representen el 43% del total de persones desplaçades al món. A més, l'alt comissionat estima que gairebé un milió de nens i nenes van néixer com a persones refugiades entre 2018 i 2020, una mitjana de 290.000 i 340.000 per any.

Aquest diumenge, coincidint amb el dia internacional, diverses entitats que treballen pels drets de les persones migrants i refugiades es mobilitzen arreu de Catalunya, a diverses ciutats com Girona, Tarragona, Balaguer o Reus i a la tarda es farà una concentració davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona.  

"Si bé la Convenció dels Refugiats de 1951 i el Pacte Mundial sobre els Refugiats proporcionen el marc jurídic i les eines per respondre als desplaçaments, necessitem una voluntat política molt més gran per abordar els conflictes i les persecucions que obliguen les persones a fugir en primer lloc", adverteix Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.

 

Dades sobre els refugiats a escala mundial (2020, ACNUR)

  • 82,4 milions de persones desplaçades forçosament el 2020 com a resultat de persecució, conflicte, violència, violació dels drets humans o esdeveniments que alterin greument l'ordre públic
  • 26,4 milions de persones refugiades
  • 20,7 milions de persones refugiades sota el mandat d'ACNUR
  • 5,7 milions de refugiats palestins
  • 48 milions de persones desplaçades internes
  • 4,1 milions de persones sol·licitants d'asil
  • 3,9 milions de desplaçats veneçolans
  • 86% dels refugiats es troben en països en vies de desenvolupament
  • 68% dels refugiats i desplaçats a escala mundial provenen de cinc països: Síria, Veneçuela, Afganistan, Sudan del Sud i Birmània
  • Per països d'acollida: Turquia, Colòmbia, Pakistan, Uganda i Alemanya


Un programa d'acollida de periodistes

L'associació PEN Català, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, ha creat un programa d'acollida de periodistes i escriptors perseguits, amenaçats o amb risc de ser empresonats per la seva feina.

Un d'ells és Milthon Robles, periodista, que va haver de fugir d'Hondures després que intentessin assassinar-lo diverses vegades per investigar les relacions entre les estructures del govern i el crim organitzat.

Pots conèixer la seva història en aquest vídeo:

 

ARXIVAT A:
MigracionsRefugiats
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut