50 destacats catalans residents a Madrid expliquen en un llibre com viuen la seva identitat a la capital estatal
La periodista Anabel Abril recull en un llibre com viuen la seva identitat a la capital espanyola empresaris, actors, periodistes, magistrats o músics, com Isidre Feiné, Josep Maria Pou, Carles Francino o la jutge Encarna Roca.
RedaccióActualitzat
En un moment en què es parla més que mai de la relació entre Madrid i Catalunya, acaba de publicar-se el llibre "Catalanes en Madrid", que ofereix, precisament, la mirada que tenen cinquanta catalans que viuen a la capital espanyola. Bona part coincideixen que la ciutat els ha acollit bé però mostren un cert cansament per la incomprensió que a vegades detecten.
Consideren que Madrid és molt acollidora i ningú pregunta d'on ets, però quan es parla de Catalunya, noten falta d'empatia i comprensió, com explica l'autora, la periodista Anabel Abril: "Aquesta situació d'incomprensió mútua i de poques explicacions arriba un punt que cansa, que es va fent més extrema. I sobretot en un moment en què la política et porta a posicions més radicals provoca més radicalització d'un mateix i les postures es van allunyant cada vegada més".
Madrid-Barcelona o Espanya-Catalunya
La percepció de la crispació contra Catalunya varia segons els entrevistats. Fainé, per exemple, diu: "No em sento ni m'han fet sentir diferent pel fet de ser català. A Madrid sempre m'han tractat amb respecte i consideració". En canvi, l'actor Josep Maria Pou diu que va arribar a Madrid el 1966 i llavors els catalans eren ben vistos. I, en canvi, ara "la situació és d'enfrontament, crispada i angoixant".
El treball
Els entrevistats constaten que la manera de treballar és diferent a Barcelona i a Madrid. Joan Rosell diu que "els catalans som més concrets i anem més al gra. A Madrid es treballa més hores i les reunions són més llargues".
La magistrada Encarna Roca hi coincideix i assegura que "els catalans són més àgils en el treball, més ordenats".
Per la seva banda, Susanna Griso diu que té la impressió que a Madrid la gent dorm menys hores que a Barcelona. Sobre la tendència més noctàmbula dels madrilenys, en la mateixa línia, l'actor Jordi Rebellón diu que a Catalunya quan un plega de la feina se'n va a casa. En canvi, a Madrid, la gent se'n va a fer unes canyes.
Cosmopolites
Susanna Griso explica que fa tretze anys un amic li va dir que Madrid és el més semblant a Nova York. I ella hi està d'acord perquè, diu, "és una ciutat oberta de la qual ningú s'apodera".
El director teatral Mario Gas considera que els catalans som més tancats que els madrilenys. "A Catalunya pensem que som tan bons en tot que ens tanquem en nosaltres mateixos; hauríem d'oblidar una mica el nostre melic", diu Gas en el llibre.
Sobre aquest punt, molts dels entrevistats asseguren que els atreu de Madrid el fet que la majoria de gent no ha nascut a la ciutat sinó que ha vingut de fora.
Madrid i poder
El periodista Josep Capella, corresponsal de TV3 a Madrid, diu que a la capital "toques poder, aquí es talla el bacallà". Mentre que el també periodista Carles Francino, al capdavant de "La ventana" a la Ser, afirma que "Madrid és ara molt més capital del regne que fa 15 anys. Hi ha una clara voluntat i vocació dels que manen a Madrid de reforçar el paper de capital".
Estètica diferent
Pel que fa a les diferències en la moda i la manera de vestir entre totes dues capitals, la magistrada Encarna Roca diu que l'estètica madrilenya és més antiga i rància. I que, a Madrid, a ella li diuen que vesteix a la catalana.
Per últim, els catalans també responen sobre com són vistos a Catalunya com a residents a Madrid. En aquest sentit, sobre què perceben en la gent quan tornen a casa, Carles Francino indica la paradoxa que mentre que a Madrid ets "el catalán", un cop tornes a Barcelona t'acusen d'haver-te espanyolitzat:
"Em resulta incòmode sentir-me 'catalán español sospechoso' a Madrid i espanyolista a Barcelona".
Consideren que Madrid és molt acollidora i ningú pregunta d'on ets, però quan es parla de Catalunya, noten falta d'empatia i comprensió, com explica l'autora, la periodista Anabel Abril: "Aquesta situació d'incomprensió mútua i de poques explicacions arriba un punt que cansa, que es va fent més extrema. I sobretot en un moment en què la política et porta a posicions més radicals provoca més radicalització d'un mateix i les postures es van allunyant cada vegada més".
Madrid-Barcelona o Espanya-Catalunya
La percepció de la crispació contra Catalunya varia segons els entrevistats. Fainé, per exemple, diu: "No em sento ni m'han fet sentir diferent pel fet de ser català. A Madrid sempre m'han tractat amb respecte i consideració". En canvi, l'actor Josep Maria Pou diu que va arribar a Madrid el 1966 i llavors els catalans eren ben vistos. I, en canvi, ara "la situació és d'enfrontament, crispada i angoixant".
El treball
Els entrevistats constaten que la manera de treballar és diferent a Barcelona i a Madrid. Joan Rosell diu que "els catalans som més concrets i anem més al gra. A Madrid es treballa més hores i les reunions són més llargues".
La magistrada Encarna Roca hi coincideix i assegura que "els catalans són més àgils en el treball, més ordenats".
Per la seva banda, Susanna Griso diu que té la impressió que a Madrid la gent dorm menys hores que a Barcelona. Sobre la tendència més noctàmbula dels madrilenys, en la mateixa línia, l'actor Jordi Rebellón diu que a Catalunya quan un plega de la feina se'n va a casa. En canvi, a Madrid, la gent se'n va a fer unes canyes.
Cosmopolites
Susanna Griso explica que fa tretze anys un amic li va dir que Madrid és el més semblant a Nova York. I ella hi està d'acord perquè, diu, "és una ciutat oberta de la qual ningú s'apodera".
El director teatral Mario Gas considera que els catalans som més tancats que els madrilenys. "A Catalunya pensem que som tan bons en tot que ens tanquem en nosaltres mateixos; hauríem d'oblidar una mica el nostre melic", diu Gas en el llibre.
Sobre aquest punt, molts dels entrevistats asseguren que els atreu de Madrid el fet que la majoria de gent no ha nascut a la ciutat sinó que ha vingut de fora.
Madrid i poder
El periodista Josep Capella, corresponsal de TV3 a Madrid, diu que a la capital "toques poder, aquí es talla el bacallà". Mentre que el també periodista Carles Francino, al capdavant de "La ventana" a la Ser, afirma que "Madrid és ara molt més capital del regne que fa 15 anys. Hi ha una clara voluntat i vocació dels que manen a Madrid de reforçar el paper de capital".
Estètica diferent
Pel que fa a les diferències en la moda i la manera de vestir entre totes dues capitals, la magistrada Encarna Roca diu que l'estètica madrilenya és més antiga i rància. I que, a Madrid, a ella li diuen que vesteix a la catalana.
Per últim, els catalans també responen sobre com són vistos a Catalunya com a residents a Madrid. En aquest sentit, sobre què perceben en la gent quan tornen a casa, Carles Francino indica la paradoxa que mentre que a Madrid ets "el catalán", un cop tornes a Barcelona t'acusen d'haver-te espanyolitzat:
"Em resulta incòmode sentir-me 'catalán español sospechoso' a Madrid i espanyolista a Barcelona".
