36 dies l'any, els permisos que queden als presos després de la decisió del Suprem

L'indult als presos independentistes i la reforma del delicte de sedició aniran en paral·lel, segons fonts parlamentàries

RedaccióActualitzat

Primer cap de setmana a la presó per a Carme Forcadell i Dolors Bassa després que el Suprem va revocar el tercer grau als líders independentistes. L'expresidenta del Parlament ja va reingressar al vespre a la presó de dones de Wad Ras, mentre l'exconsellera de Treball ho va fer a Puig de les Basses.

Feia gairebé cinc mesos que Forcadell i Bassa tenien el tercer grau i només anaven a dormir a la presó de dilluns a dijous. Ara, la decisió del Suprem els impedeix sortir per considerar "prematur" el tercer grau. El tribunal els denega també l'aplicació de l'article 100.2, que els permetia sortir alguns dies a treballar o a fer voluntariat.
 

Sense tercer grau ni el 100.2, els presos polítics tenen la mirada posada, ara, en els permisos penitenciaris a què tenen dret per haver complert una quarta part de la condemna. Són permisos de fins a 36 dies l'any fora de la presó. Això ja ho poden fer Jordi Cuixart i Jordi Sànchez des del gener, Joaquim Forn des del juny i Josep Rull des de l'octubre.
 

 

De la resta de presos, Carme Forcadell serà la primera que podrà obtenir aquests permisos i sortir de la presó unes hores. Serà a partir del 28 de gener. I darrere seu, Oriol Junqueras, el 30 de gener -a temps per poder participar en la campanya de les eleccions del 14F-, Dolors Bassa i Raül Romeva l'11 de febrer i, finalment, Jordi Turull el 16 de febrer. 

Tot i la diferència de penes, s'ha de tenir en compte que Junqueras i Forn van estar més temps en presó preventiva.

 

Quatre escenaris per sortir de la presó

Els altres escenaris per sortir de la presó són més una qüestió política.

Hi ha l'indult, una mesura de gràcia que depèn del govern espanyol i que es va començar a tramitar a finals de setembre. L'any 2019 se'n van tramitar 4.162 i se'n van concedir 39, un 0,94%.

Hi ha la reforma del delicte de sedició, una proposta d'Unides Podem i Comuns i que aquesta setmana el ministre de Justícia avisava que no s'aprovaria en Consell de Ministres abans d'acabar l'any. Al Congrés, només caldria majoria simple vots per aprovar-la.

El tercer escenari és l'amnistia, la via preferida pels independentistes perquè, defensen, així es podria aplicar als més de 2.000 represaliats del procés. La plataforma Amnistia i Llibertat ja recull firmes per portar-la al Congrés a traves dret de petició.

I l'últim i molt més llunyà escenari és el Tribunal Europeu de Drets Humans, el tribunal d'Estrasburg. No és un camí ràpid. En el cas d'Arnaldo Otegi, el TDEH va trigar set anys - inclosos els anys en presó - a donar-li la raó.
 

I quan?

La tercera i la quarta via semblen molt llunyanes. La tercera perquè hi ha dubtes que una amnistia siguin constitucional. I la via europea perquè una sentència en qualsevol sentit encara trigarà a arribar.

El quan és un dels aspectes que genera més debat en les dues primeres vies entre partits perquè a l'horitzó hi ha unes eleccions catalanes. Des del PSOE podríem dir que refreden les expectatives que sigui abans del 14F i, en canvi, Unides Podem i les forces independentistes que han donat suport als pressupostos -Esquerra i el PDeCAT- voldrien que anés més ràpid i que, almenys, abans dels comicis catalans hi hagués algun gest del govern espanyol. Cadascú fa els seus càlculs electorals.

En el que hi ha més acord, segons fonts parlamentàries, és que indult i reforma del delicte de sedició vagin en paral·lel. Si hi ha una proposta en ferm de rebaixar el delicte de sedició, la decisió final sobre l'indult seria més fàcil de defensar pel govern espanyol. També es podria plantejar un indult parcial perquè els presos independentistes poguessin sortir aviat de la presó. L'amnistia, de moment, no està a la taula del govern espanyol.

ARXIVAT A:
Procés catalàTribunal Suprem
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut