2012: l'any que la gent va empènyer
Llegeix "La postdata", de Xavier Bosch, director i presentador d'"Àgora".
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Al Mediterrani hi continuen passant coses. Si, en els dos últims anys, la gent ha canviat règims i ha esberlat dictadures als països del nord d'Àfrica, ara la convulsió social també sacseja Grècia, Itàlia i Espanya.
A Catalunya hem tingut dos exemples, aquest 2012, de com les coses poden anar de baix a dalt. Semblava utòpic poder arribar a plantejar el tema, però la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha aconseguit aturar 500 desnonaments i res no els aturarà fins a canviar una llei hipotecària que reculli la dació en pagament. El soroll, la unió, la lluita i la perseverança han estat la fona que ha utilitzat aquest David per lluitar contra un Goliat que mira atònit al seu voltant, adonant-se que s'està quedant sol. L'altre exemple potser és fins i tot més evident de com la gent ha marcat i condicionat l'agenda política.
A la manifestació de la Diada, la concentració més multitudinària de la història de Catalunya, vam veurem com a última hora s'hi apuntaven polítics perquè no fos dit que no hi eren. Ells sempre saben buscar el millor angle per a la foto perquè saben, des de fa anys i panys, que a la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat. Fins i tot, un que no hi va anar, com Artur Mas, va escoltar el missatge de la gent i va decidir endegar el procés cap a la independència. Novament, de baix a dalt. La societat, la voluntat de la gent, movent i sacsejant coses que semblaven intocables pels segles dels segles.
Per això, ahir, en l'última "Àgora" del 2012, vam voler convidar dues persones que mereixeran ser candidates a catalanes de l'any: Ada Colau i Carme Forcadell. Per la seva lluita, la seva tenacitat i la seva revolució tranquil·la en la defensa de sengles causes justes. Ens va semblar que era una bona manera de sintetitzar un any econòmicament ruïnós, socialment injust però, això sí, nacionalment il·lusionador.
A Catalunya hem tingut dos exemples, aquest 2012, de com les coses poden anar de baix a dalt. Semblava utòpic poder arribar a plantejar el tema, però la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha aconseguit aturar 500 desnonaments i res no els aturarà fins a canviar una llei hipotecària que reculli la dació en pagament. El soroll, la unió, la lluita i la perseverança han estat la fona que ha utilitzat aquest David per lluitar contra un Goliat que mira atònit al seu voltant, adonant-se que s'està quedant sol. L'altre exemple potser és fins i tot més evident de com la gent ha marcat i condicionat l'agenda política.
A la manifestació de la Diada, la concentració més multitudinària de la història de Catalunya, vam veurem com a última hora s'hi apuntaven polítics perquè no fos dit que no hi eren. Ells sempre saben buscar el millor angle per a la foto perquè saben, des de fa anys i panys, que a la taula del Bernat qui no hi és no hi és comptat. Fins i tot, un que no hi va anar, com Artur Mas, va escoltar el missatge de la gent i va decidir endegar el procés cap a la independència. Novament, de baix a dalt. La societat, la voluntat de la gent, movent i sacsejant coses que semblaven intocables pels segles dels segles.
Per això, ahir, en l'última "Àgora" del 2012, vam voler convidar dues persones que mereixeran ser candidates a catalanes de l'any: Ada Colau i Carme Forcadell. Per la seva lluita, la seva tenacitat i la seva revolució tranquil·la en la defensa de sengles causes justes. Ens va semblar que era una bona manera de sintetitzar un any econòmicament ruïnós, socialment injust però, això sí, nacionalment il·lusionador.
