L'autopista AP-7, entre l'Alt i el Baix Penedès, en direcció a Barcelona
L'autopista AP-7, entre l'Alt i el Baix Penedès, en direcció a Barcelona (ACN/Núria Torres)

135 víctimes de trànsit a Catalunya: "Una part de nosaltres va morir amb el meu germà"

El balanç de sinistralitat a les carreteres el 2021 confirma la tendència a la baixa; en l'última dècada la mortalitat s'ha reduït a la meitat

Anna Rius SagreraActualitzat

135 persones han perdut la vida a les carreteres catalanes durant el 2021, un 23% menys que l'any 2019, en què van morir 175 persones. La meitat pertanyien a col·lectius vulnerables i 8 de cada 10 eren homes. Més de la meitat dels accidents mortals han estat en cap de setmana o festiu.

Però aquestes dades només mostren les morts que es produeixen 24 hores després de l'accident i, per tant, moltes víctimes no surten en aquestes estadístiques.

Tampoc no hi ha comptabilitzades les víctimes en vies urbanes i tot plegat fa que la dada no reflecteixi la dimensió de la sinistralitat.

A tall d'exemple, les 175 víctimes a les carreteres de l'any 2019 (és l'any de referència per les restriccions de la covid) s'eleven fins a 242 si es té en compte que 67 persones van perdre la vida en accidents urbans.

I arriba fins a 304 persones mortes si s'incorporen aquells ferits greus que han mort en un màxim de 30 dies després de l'accident.

Els accidents amb víctimes greus també s'han rebaixat gairebé un 24% respecte al 2019. Enguany hi ha hagut 592 ferits greus, mentre que el 2019 n'hi va haver 775.

Les dades marquen una tendència a la baixa que en l'última dècada ha reduït a la meitat la mortalitat, malgrat que no ha estat una progressió lineal, amb anys de repunt com el 2018.

 

Vides estroncades

Més enllà de les estadístiques, els familiars i amics de les víctimes veuen estroncades les seves vides després d'un accident. Es tracta de famílies com les dues que recull aquest reportatge de TV3

 

Associacions com Stop Accidents donen suport psicològic, social i jurídic, i proposen la conscienciació mitjançant el testimoni d'aquells a qui un accident de trànsit ha marcat un abans i un després en les seves vides.

És el cas de la Marta, de 39 anys i veïna de Badalona. Era el mes d'agost de 2020 i havia passat un dia de platja en família, quan al voltant de les nou del vespre va rebre la trucada més dolorosa i inesperada de la seva vida:

"Pensem que som immortals, que tot això li passa a la resta, que a nosaltres no ens passarà res i això li pot passar a qualsevol."

L'Ángel, el seu germà gran, havia estat envestit un conductor que triplicava la taxa d'alcoholèmia i avançava en un revolt tancat amb línia contínua.

Eren un grup de ciclistes que acabaven de sortir de Sant Pere de Vilamajor, quatre van resultar ferits i l'Ángel va morir. Tenia 44 anys i dos fills.

"Quan tripliques la taxa d'alcoholèmia, quan consumeixes drogues, quan condueixes d'una manera agressiva, intentes avançar en una zona on no es pot, no és un accident, és un homicidi. Estic segura que aquest noi no va sortir de casa dient "avui mataré a algú", segur..., però, ostres tu, quan portes aquest nivell..."

També reclama que s'endureixi la llei i que es retiri la taxa màxima d'alcohol a la sang per exigir "zero alcohol al volant".

El conductor va ser detingut, però un any i mig després encara no hi ha data per al judici. La família viu la contradicció de la necessitat de fer justícia i de la por de tornar a viure un moment tan dolorós.

També qüestionen l'efectivitat del càstig: "És difícil pensar que una persona que ha matat algú pugui recuperar el carnet pagant 300 o 400 euros d'un curs, no hauria de tornar a conduir mai".


Afrontar la mort d'un fill

La Carme Torrijos també va trucar a la porta de StopAccidents. Va perdre el seu fill gran en un accident de moto. No hi ha culpables, va ser una mala corba, havien sortit en grup i ningú s'explica què li va passar a l'Albert per sortir de la carretera a l'altura del Bruc.

Tenia 27 anys, en feia tres que s'havia independitzat i la seva mort va colpejar per sempre tots els que l'envoltaven. La Carme explica:

"No, és que no pot ser, jo ho he vist a les pel·lícules, però aquí a casa meva no pot estar passant."

Conserva el record de l'Albert ben viu a casa, fins i tot el gos: "Ell sempre havia volgut un gos i jo li deia que no, que no volia més responsabilitats, així que quan se'n va anar a viure amb a seva parella, el primer que va fer és tenir un gos: l'Iron".

Ara, la Carme té cura del gos, mentre la seva jove treballa. I, sense remei, pensa en el seu fill i en la seva vida anterior a l'accident.


Voluntariat per ajudar a conscienciar

Per mirar de canalitzar el patiment i ajudar en la conscienciació, tant la Carme com la Marta col·laboren amb l'associació Stop Accidents. Hi fan xerrades de testimoni i, en el cas de la Marta, fins i tot ha explicat el seu cas en autoescoles on conductors penats intenten recuperar el carnet de conduir.

Tant la Marta com la Carme recorden que el nombre de persones mortes en accident de trànsit és una petita mostra de les víctimes reals. La Marta reflexiona:

"No és una vida, són moltes, els que estem al voltant. Una part de nosaltres, de tots, vam morir aquest dia amb el meu germà. Jo sempre deia: si a mi em passés això, em moriria i... et mors."

 

ARXIVAT A:
PolicialTrànsit
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut