El 33 estrena "Josep Palau i Fabre. Retrat cubista"
Tancant l'any dedicat al creador català, el documental pretén ser una mirada "subversiva" sobre el controvertit i desbordant intel·lectual català: poeta, assagista, autor teatral, traductor, activista cultural, refugiat a l'exili i amic i biògraf de Picasso.
El dissabte 21 d'abril, a les 23.40, el 33 estrena "Josep Palau i Fabre. Retrat cubista".
Dirigit per Eloy Aymerich i produït per la Fundació Palau i Clack, amb la col·laboració de TV3, el documental pretén ser una mirada "subversiva" sobre aquest controvertit poeta, assagista, autor teatral, traductor, activista cultural, refugiat a l'exili i amic i biògraf de Picasso.
"Josep Palau i Fabre. Retrat Cubista" s'estrena coincidint amb el tancament de l'Any Palau i Fabre i en una data que coincideix, a més, amb els 101 anys del naixement d'aquest intel·lectual català. També es podrà veure a la Sala Chomón de la Filmoteca el dimarts 5 de juny, en una sessió que es completarà amb la projecció de "Le Lalaire de la peur" (1952) , d'Henri-Georges Clouzot, en què Palau i Fabre va fer de figurant.
"El seu caràcter avantguardista, incomprès, marginat i poc convencional es plasma en la seva vida i la seva obra, que el situa en la línia dels grans il·luminats (sota l'estela de Ramon Llull) i el converteix en una figura única i singular dins la història de la literatura i la cultura catalana i europea del segle XX", afirma Eloi Aymerich, director de la peça, de 60 minuts de durada.
El documental trenca el personatge en diferents parts per reconstruir-lo de nou en un retrat més ampli i profund. Un retrat que, seguint els principis del cubisme picassià, mostra les seves diverses facetes, cada una associada a una de les seves activitats culturals i literàries, i sempre vinculades als llocs on va viure i escriure.
Així, escriptors, artistes i coneguts com Julià Guillamón, Perejaume, Maya Widmaier-Picasso, Miquel Barceló o Vicenç Altaió descobreixen aquest retrat pictòric i profund del poeta barceloní. Una història marcada per la relació amb la seva família burgesa, l'exili a París, el retorn activista a la Costa Brava o la culminació de la seva obra amb l'obertura de la Fundació Palau a Caldes d'Estrac.
Un Palau reivindicat per noves generacions de creadors
A "Palau i Fabre. Retrat cubista", hi participen poetes i artistes visuals de les noves generacions, que pinten, reciten i canten Palau i Fabre: des dels cantautors Cesk Freixas i Meritxell Gené, fins als poetes Mireia Calafell o Jaume C. Pons Alorda, passant per la tatuadora Sit Cantallops, l'artista urbà Harry Bones o el músic Pau Miquel Soler, autor de la banda sonora original.
És, doncs, un Palau i Fabre fet de múltiples cares: l'exaltat, l'alquimista, el foll, el geni, l'eremita, l'il·luminat. Un documental cultural ple de poesia visual, connexió intergeneracional i material d'arxiu inèdit en collage per descobrir l'univers esclatant de Josep Palau i Fabre.
"No hi havia hagut mai tanta gent que analitzava Josep Palau i Fabre. Mai tantes veus l'havien dibuixat, cantat, recitat i retratat. Per nosaltres, és com el documental definitiu", subratlla en aquest sentit Eloi Aymerich.
Amb guió de Judith Vives i Marc Giner a la direcció de fotografia i el muntatge, el documental compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes, el Consorci Turisme Costa del Maresme i la Diputació de Barcelona.
