Peleu i trinxeu les cebes, els alls i el tros de gingebre. Reserveu-ho.
Desfeu un tros de polpa de tamarinde ¿de la mida d'una mandarina- dins un got amb tres dits d'aigua calenta. Deixeu-ho reposar una bona estona.
En una paella sense gens d'oli torreu-hi el curri en pols i el xili, remenant-ho sense parar amb una cullera de fusta. Quan noteu que desprenen l'aroma, retireu la paella del foc i afegiu-hi la cúrcuma, el cardamom i la canyella.
Talleu els pits de pollastre a trossos de la mida d'un mos. Tingueu en compte que aquest plat, com que es menja amb els dits, s'ha de servir de manera que no calgui tallar res.
En una cassola, poseu-hi el vinagre i mig got d'aigua, el pollastre trossejat, la ceba, els alls i el gingebre, i la barreja d'espècies que teniu a la paella. Remeneu-ho perquè el tall quedi ben impregnat de tot plegat i deixeu que vagi fent xup-xup a foc mitjà.
Prepareu les herbes: agafeu dos pessics de fulles de curri, fulles de rampe (normalment les fulles es posen fresques, però aquí potser no se'n troben) i les llavors d'anet.
Un cop el pollastre sigui cuit, aboqueu-lo en una safata de vores altes i reserveu-lo.
En la mateixa cassola, poseu-hi l'oli de coco i sofregiu-hi les herbes que heu preparat i un bon grapat de ceba trinxada. Quan la ceba comenci a enrossir-se ja hi podeu tornar a posar el pollastre amb tot el suc de cocció. Coleu-hi la polpa de tamarinde que teniu en remull i remeneu-ho. Deixeu que acabi de coure un parell de minuts més i afegiu-hi la llet de coco. Remeneu-ho i aromatitzeu-ho amb una mica de curri en pols torrat. Tasteu-ho i, si convé, rectifiqueu-ho de sal.
Retireu la cassola del foc i deixeu-la tapada fins que la porteu a taula, així no es perdran les aromes d'aquest curri.
 
Nota:
La Núria no hi va posar claus d'espècia, perquè aquell dia no en tenia, però ens va dir que normalment n'hi posa un parell, junt amb les herbes.