Urkullu situa un promotor d'Elkarri com a cap de la nova àrea de Pau i Convivència al seu govern
Jonan Fernández, exregidor d'Herri Batasuna i impulsor del moviment pacifista Elkarri, liderarà la reestructuració de les àrees de pau, convivència, memòria, víctimes i drets humans del govern basc. El PP i UPyD han criticat el nomenament i l'AVT trenca relacions amb l'executiu d'Íñigo Urkullu.
RedaccióActualitzat
El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha fitxat el promotor del moviment pacifista Elkarri, Jonan Fernández, com a nou responsable de les polítiques de pau i convivència del govern basc. El nomenament de Fernández va acompanyat d'una reestructuració de les àrees de pau, convivència, memòria, víctimes i drets humans del govern basc. Urkullu ha presentat la nova estructura, que tindrà com a principal objectiu consolidar definitivament la pau al País Basc.
El lehendakari considera que Fernández és una persona "idònia" per dirigir aquesta nova àrea i ha destacat que ni ell ni els altres dos responsables de la secretaria, Mónica Hernando i Txema Urkijo, estan afiliats al PNB i tots tres tenen, segons ha destacat Urkullu, un "passat de reconeguts esforços" en la promoció dels drets humans al País Basc.
A finals de la dècada dels 80, Fernández va ser regidor a Tolosa per Herri Batasuna i va promoure la coordinadora Lurraldea, que s'oposava al traçat de l'autovia de Leizaran entre Navarra i Guipúscoa. Anys més tard, va impulsar el moviment per a la pau i el diàleg Elkarri i, des del 2006, dirigia el centre per la pau Baketik. Després del nomenament, Fernández ha anunciat que deixa la direcció de Baketik, una associació que impulsa processos de transformació amb sentit ètic, amb "plena confiança en el futur".
L'AVT trenca relacions amb el govern basc
El PP, UPyD i les víctimes del terrorisme critiquen el nomenament de Fernández per la seva antiga militància a l'esquerra abertzale. Tant PP com UPyD han considerat que Fernández defensa la "teoria del conflicte i l'equidistància" i que sempre ha donat suport als postulats de l'esquerra abertzale, però les crítiques més dures les han fet algunes associacions de víctimes.
La principal associació de víctimes del País Basc, Covite, ha augurat que Fernández promourà una "memòria immoral" del que ha succeït a Euskadi per l'actuació d'ETA. El col·lectiu basc de víctimes apunta que "no necessita valorar la trajectòria" del nou secretari general de Pau i Convivència i recorda que va ser regidor d'HB i que, a principis dels noranta, "va titllar el terrorisme d'ETA de ‘violència de contestació'", malgrat que reconeixen que a partir de mitjans d'aquesta dècada "es va posicionar en contra de l'estratègia violenta de la banda terrorista".
L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ha anat més enllà i ha anunciat que trenca relacions amb l'executiu d'Urkullu i que en rebutjarà les ajudes econòmiques. L'AVT creu que "el nomenament de Fernández és només el primer pas perquè sigui ETA qui posi el punt final a la seva pròpia història de terror" i rebutja asseure's "a la mateixa taula que un individu que va pertànyer a un partit terrorista que aplaudia i ovacionava tots i cada un dels assassinats d'ETA".
Malgrat les dificultats econòmiques, l'associació afirma que prefereixen "passar dificultats i tenir necessitats que haver de rebaixar-nos a demanar un sol euro a Bildu, Batasuna i aquells que durant dècades brindaven després de cada atemptat d'ETA".
Urkullu no ha volgut comentar les crítiques de partits com el PP i UPyD i diversos col·lectius de víctimes i ha dit que prefereix mirar el futur amb "esperança".
El lehendakari considera que Fernández és una persona "idònia" per dirigir aquesta nova àrea i ha destacat que ni ell ni els altres dos responsables de la secretaria, Mónica Hernando i Txema Urkijo, estan afiliats al PNB i tots tres tenen, segons ha destacat Urkullu, un "passat de reconeguts esforços" en la promoció dels drets humans al País Basc.
A finals de la dècada dels 80, Fernández va ser regidor a Tolosa per Herri Batasuna i va promoure la coordinadora Lurraldea, que s'oposava al traçat de l'autovia de Leizaran entre Navarra i Guipúscoa. Anys més tard, va impulsar el moviment per a la pau i el diàleg Elkarri i, des del 2006, dirigia el centre per la pau Baketik. Després del nomenament, Fernández ha anunciat que deixa la direcció de Baketik, una associació que impulsa processos de transformació amb sentit ètic, amb "plena confiança en el futur".
L'AVT trenca relacions amb el govern basc
El PP, UPyD i les víctimes del terrorisme critiquen el nomenament de Fernández per la seva antiga militància a l'esquerra abertzale. Tant PP com UPyD han considerat que Fernández defensa la "teoria del conflicte i l'equidistància" i que sempre ha donat suport als postulats de l'esquerra abertzale, però les crítiques més dures les han fet algunes associacions de víctimes.
La principal associació de víctimes del País Basc, Covite, ha augurat que Fernández promourà una "memòria immoral" del que ha succeït a Euskadi per l'actuació d'ETA. El col·lectiu basc de víctimes apunta que "no necessita valorar la trajectòria" del nou secretari general de Pau i Convivència i recorda que va ser regidor d'HB i que, a principis dels noranta, "va titllar el terrorisme d'ETA de ‘violència de contestació'", malgrat que reconeixen que a partir de mitjans d'aquesta dècada "es va posicionar en contra de l'estratègia violenta de la banda terrorista".
L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) ha anat més enllà i ha anunciat que trenca relacions amb l'executiu d'Urkullu i que en rebutjarà les ajudes econòmiques. L'AVT creu que "el nomenament de Fernández és només el primer pas perquè sigui ETA qui posi el punt final a la seva pròpia història de terror" i rebutja asseure's "a la mateixa taula que un individu que va pertànyer a un partit terrorista que aplaudia i ovacionava tots i cada un dels assassinats d'ETA".
Malgrat les dificultats econòmiques, l'associació afirma que prefereixen "passar dificultats i tenir necessitats que haver de rebaixar-nos a demanar un sol euro a Bildu, Batasuna i aquells que durant dècades brindaven després de cada atemptat d'ETA".
Urkullu no ha volgut comentar les crítiques de partits com el PP i UPyD i diversos col·lectius de víctimes i ha dit que prefereix mirar el futur amb "esperança".
