Rubalcaba, en un acte de campanya a Sant Sebastià
Rubalcaba, en un acte de campanya a Sant Sebastià, en una imatge d'arxiu
Sevilla

Rubalcaba, el guardià de la vella guàrdia felipista

Alfredo Pérez Rubalcaba va néixer a Solares, a Cantàbria, el 1951. És un dels polítics de relleu dins les files socialistes, amb una trajectòria que recull altes responsabilitats tant en el partit, com en els governs de Felipe González (1982-1996) i de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011). Derrotat pel líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, a les eleccions del 2011, Rubalcaba va buscar, durant una difícil campanya electoral, el suport de la vella guàrdia socialista en el mateix expresident González, Alfonso Guerra, Javier Solana o Gregorio Peces-Barba. Només uns mesos més tard, l'exministre d'Interior, es tornava a sentir ben protegit en anunciar el suport que li donava com a candidat a la Secretaria General del PSOE el màxim representant del felipisme.

Myriam CordónActualitzat
Doctor en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid, aquest hàbil orador va enfocar la seva carrera cap a l'àmbit educatiu i va ser professor en diverses universitats abans de dirigir la Secretaria d'Estat d'Educació el 1988 i posteriorment el Ministeri d'Educació i Ciència. Les seves capacitats com a gestor el van portar, en temps de González, al ministeri de la Presidència, el 1993. Va ser llavors quan Rubalcaba es va començar a curtir de valent com a home fort d'un govern que afrontava la pitjor de les acusacions de la seva història: haver practicat el terrorisme d'Estat sota les sigles del GAL.

Ha plogut molt des de llavors, però Rubalcaba, que veu un desafiament en cada adversitat, es va trobar no fa gaire, amb un altre repte vertiginós: el d'evitar un desastre electoral cantat a les files socialistes. I és que una de les pitjors crisis econòmiques dels últims segles havia passat una factura elevadíssima a un PSOE que per si sol ja anava a mig gas. El càntabre es presentava com l'única esperança d'un socialisme ferit, amb la intenció d'intentar donar la volta a unes enquestes que, aquest cop l'encertaven de ple. La victòria contundent del Partit Popular, el 20-N, van portar Alfredo Pérez Rubalcaba directament a l'oposició.

Però també en aquest terreny la història topava amb un home experimentat, doncs després de la derrota electoral que va patir el PSOE l'any 1996, va ser ell qui, des de l'oposició i sempre en la lluita contra ETA, va apostar pel Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme amb el Partit Popular com a gran aliat (2000), un acord que va copsar el cor de la banda i que va enfortir la unió dels dos grans partits espanyols.

Amb l'elecció de José Luis Rodríguez Zapatero com a secretari general del PSOE, Rubalcaba va fer el seguiment de prop d'una campanya electoral que també assenyalava a Mariano Rajoy com a clar vencedor. Però els atemptats de l'11-M a Madrid van bolcar els resultats a favor dels socialistes i Zapatero va arribar primer a la presidència.

Amb la tornada del PSOE a la Moncloa, Rubalcaba va ser designat portaveu del grup socialista al Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins que l'11 d'abril del 2006 va substituir José Antonio Alonso al Ministeri d'Interior. Més tard, Rubalcaba seria nomenat vicepresident del govern i compaginaria aquest càrrec amb la cartera d'Interior i amb la responsabilitat de donar veu al partit.

En arribar la darrera patacada socialista en les eleccions passades, els barons del PSOE van reclamar unitat als seus i de pas, van clavar els ulls en el guardià del felipisme.


Els suports de Rubalcaba

Gestor del final del terrorisme etarra amb Zapatero, Rubalcaba va tornar a tenir al seu voltant, només fa uns dies, la vella guàrdia en la seva cursa com a candidat a la Secretaria General del PSOE. Ho anunciava signant ell mateix al seu compte de Twitter: "Felipe González participarà demà, dissabte, en un acte de la meva candidatura a la S. G. del PSOE. Serà a Madrid al costat de @patxilopez. RbCb", piulava. També explicava que hi assistirien la consellera d'Igualtat i Benestar Social de la Junta d'Andalusia, Micaela Navarro, i una dels portaveus de la seva candidatura, María González.

En la controvertida comunitat andalusa, Rubalcaba va explicar, ja en la recta final del Congrés, que els secretaris generals provincials li donaven suport a ell. En concret, els de Jaén, Sevilla i Cadis, que ho havien fet a títol individual. El mateix dia, l'exvicepresident va rebre suports puntuals com els de l'alcalde de Toledo, Emiliano García-age; el de Vigo, Abel Caballero o el del líder del PS de Galícia, Pachi Vázquez. Altres secretaris generals que van expressar la seva preferència per Rubalcaba van ser Patxi López i els líders de Castella Lleó, Oscar López; d'Astúries, Javier Fernández; de Cantabria, Lola Gorostiaga i de Balears, Francesc Antich.

Alfredo Pérez Rubalcaba va celebrar el seu últim acte públic a Madrid acompanyat de dones feministes a les que va prometre que el PSOE serà "refugi" per a les seves organitzacions. Amb un ull sempre posat en la seva rival, Carme Chacón, l'hereu reinventat del felipisme obria, en aquell acte, la porta al nomenament d'una "número dos" en la direcció del partit. Ho feia flanquejat per les diputades Elena Valenciano i María González, i per la filósofa Amelia Valcárcel.



Anar al contingut