La prima de risc italiana es manté per sobre dels 500 punts, tot i la compra de deute del BCE
La màxima autoritat monetària a l'eurozona, el Banc Central Europeu, ha tornat a intervenir per frenar la caiguda dels mercats: ha comprat bons italians. Això ha animat els mercats, que han remuntat després d'obrir sense gaire impuls. La sessió ha estat molt volàtil i els mercats han acabat la jornada sense un comportament clar. Frankfurt i Milà han aconseguit guanys moderats, mentre que Londres i París queien per sota del mig punt. L'Ibex-35 ha retrocedit un 0,36%, mantenint el nivell dels 8.300 punts. La prima de risc italiana s'ha moderat dels 567 als 508 punts bàsics. L'espanyola s'ha quedat en els 406 punts bàsics.
Els mercats financers han començat la jornada trasbalsats per la por d'un possible rescat d'Itàlia i per la idea de França i Alemanya de redissenyar la zona de l'euro amb una Europa de dues velocitats. Els parquets han obert en negatiu i la prima de risc d'Itàlia i Espanya ha continuat disparada.
Davant la pressió dels inversors, el Banc Central Europeu ha intervingut comprant deute italià. Això ha capgirat la tendència i ha tenyit de verds els principals indicadors. La borsa espanyola resistia fins i tot a les dades de la Comissió Europea, que ha rebaixat les previsions de creixement d'Espanya i ha pronosticat que no complirà l'objectiu de dèficit.
La venda per part d'Itàlia de 5.000 milions d'euros amb lletres a un any impulsava els guanys, enmig del debat i les discrepàncies sobre la creació d'una Europa de dues velocitats. La cancellera alemanya Angela Merkel ha desmentit que s'estigui treballant en aquest sentit.
Amb la borsa en positiu, es coneixia l'elecció de Lukàs Papadimos, exvicepresident del Banc Central Europeu, com a nou primer ministre grec.
L'estratègia del BCE i les diferents informacions econòmiques que s'han succeït al llarg del dia han aconseguit relaxar una mica els mercats. La prima de risc italiana començava la jornada en els 567 punts bàsics, però ha baixat fins als 508. Aquestes dades mantenen Itàlia en zona de perill. I és que Grècia va ser intervinguda quan la seva prima de risc va arribar als 450 punts bàsics; Irlanda, als 544, mentre que Portugal va assolir els 627 punts bàsics. La prima de risc espanyola es quedava en els 406 puntos bàsics.
La tendència s'ha enroncat quan Wall Street ha començat a caure, fet que ha arrossegat alguns parquets europeus. El selectiu espanyola ha tancat amb unes pèrdues moderades del 0,36%, però mantenint el nivell dels 8.300 punts. Amadeus, Repsol i Ebro Foods han liderat les pèrdues i Caixabank, FCC i Abertis els guanys.
Disparitat en els resultats de la resta dels parquets europeus. La Borsa de Milà ha tingut el resultat més destacat de la jornada amb una pujada de gairebé un 1%, seguida de la Borsa de Frankfurt amb un 0,66%. Pel que fa als resultats negatius, París ha retrocedit un 0,34% i la Borsa de Londres ho ha fet un 0,28%.
L'euro ha pujat i es cotitzava a 1,36 dòlars. Quan ha arrencat la sessió es cotitzava a 1,35 dòlars. El barril Brent, el de referència a Europa, avançava fins als 114 dòlars.
Davant la pressió dels inversors, el Banc Central Europeu ha intervingut comprant deute italià. Això ha capgirat la tendència i ha tenyit de verds els principals indicadors. La borsa espanyola resistia fins i tot a les dades de la Comissió Europea, que ha rebaixat les previsions de creixement d'Espanya i ha pronosticat que no complirà l'objectiu de dèficit.
La venda per part d'Itàlia de 5.000 milions d'euros amb lletres a un any impulsava els guanys, enmig del debat i les discrepàncies sobre la creació d'una Europa de dues velocitats. La cancellera alemanya Angela Merkel ha desmentit que s'estigui treballant en aquest sentit.
Amb la borsa en positiu, es coneixia l'elecció de Lukàs Papadimos, exvicepresident del Banc Central Europeu, com a nou primer ministre grec.
L'estratègia del BCE i les diferents informacions econòmiques que s'han succeït al llarg del dia han aconseguit relaxar una mica els mercats. La prima de risc italiana començava la jornada en els 567 punts bàsics, però ha baixat fins als 508. Aquestes dades mantenen Itàlia en zona de perill. I és que Grècia va ser intervinguda quan la seva prima de risc va arribar als 450 punts bàsics; Irlanda, als 544, mentre que Portugal va assolir els 627 punts bàsics. La prima de risc espanyola es quedava en els 406 puntos bàsics.
La tendència s'ha enroncat quan Wall Street ha començat a caure, fet que ha arrossegat alguns parquets europeus. El selectiu espanyola ha tancat amb unes pèrdues moderades del 0,36%, però mantenint el nivell dels 8.300 punts. Amadeus, Repsol i Ebro Foods han liderat les pèrdues i Caixabank, FCC i Abertis els guanys.
Disparitat en els resultats de la resta dels parquets europeus. La Borsa de Milà ha tingut el resultat més destacat de la jornada amb una pujada de gairebé un 1%, seguida de la Borsa de Frankfurt amb un 0,66%. Pel que fa als resultats negatius, París ha retrocedit un 0,34% i la Borsa de Londres ho ha fet un 0,28%.
L'euro ha pujat i es cotitzava a 1,36 dòlars. Quan ha arrencat la sessió es cotitzava a 1,35 dòlars. El barril Brent, el de referència a Europa, avançava fins als 114 dòlars.
