Les autoritats controlen minut a minut els nivells de radiació pels efectes sobre la salut
Una de les grans preocupacions és el nivell d'exposició a la radioactivitat procedent de la central de Fukushima i els seus efectes sobre la salut. La unitat de mesura de les radiacions són els mil·lisieverts (mSv). El pic més alt a què s'hauria arribat a Fukushima són 400 mil·lisieverts, una exposició que ja pot causar problemes de salut. Però les conseqüències sobre la salut depenen del tipus de material radioactiu i el temps d'exposició.
Els éssers humans estem exposats a petites radiacions. Per exemple, les que es reben quan es viatja en avió, que es coneixen amb el nom de radiació còsmica, o també les que es generen quan es fa una radiografia, que equivaldria a 0,02 mil·lisieverts. La radiació natural que rep una persona a l'any, i que no tindria conseqüències, oscil·la entre els dos i els tres mil·lisieverts. A partir dels 100 mSV s'incrementa el risc de tenir càncer i entre els 400 i els 500 mSv poden aparèixer símptomes com vòmits, nàusees, i afectació a la medul·la òssia i els ganglis limfàtics.
L'exposició a una dosi de 1.000 mSv podria causar enveriament per radiació amb hemorràgies internes, infeccions i una pèrdua més destacada de medul·la òssia. Una radiació de 4.000 mil·lisieverts agreuja aquests símptomes i pot provocar també diarrea i deixar estèril la persona exposada. La mort es pot produir en uns dos mesos. Amb 10.000 mSV hi ha una destrucció dels teixits, del sistema nerviós i greus hemorràgies internes. La supervivència és d'una a dues setmanes. La persona exposada a una radiació a partir de 20.000 mSV pot morir en qüestió d'hores.
Les zones més vulnerables a la radioactivitat són els òrgans, perquè les seves cèl·lules són les que es multipliquen més intensament. Destaquen els testicles i els ovaris, la medul·la òssia, el còlon o els pulmons.
A Fukushima, els nivells de radiació baixen en picat com més augmenta la distància del reactor. A la porta de la central s'ha arribat als 6 mil·lisieverts. En tot cas, les radiacions que han rebut els treballadors que continuen a Fukushima afectaran, segur, la seva salut. Aquests treballadors "estan rebent dosis altíssimes i poden tenir malalties agudes, poden morir o tenir problemes hematològics", ha explicat Elisabeth Cardis, epidemiòloga especialitzada en radiacions del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.
Els nivells de radiació a ciutats com Fukushima, a 60 quilòmetres de la central, Koriyama, Shirakawa o Minasoma, que són dins d'un radi de menys de 100 quilòmetres, són molt més baixos. Són valors de mil·lèsimes de mil·lisieverts, unes radiacions que només podrien ser nocives si les persones hi estiguessin exposades durant anys. "Amb aquests nivells, els riscos són molt petits si no hi ha una explosió", afirma Cardis.
Els experts afirmen que el normal és que els nivells de radiació vagin baixant i descarten una nova Txernòbil, si no hi ha cap explosió.
L'exposició a una dosi de 1.000 mSv podria causar enveriament per radiació amb hemorràgies internes, infeccions i una pèrdua més destacada de medul·la òssia. Una radiació de 4.000 mil·lisieverts agreuja aquests símptomes i pot provocar també diarrea i deixar estèril la persona exposada. La mort es pot produir en uns dos mesos. Amb 10.000 mSV hi ha una destrucció dels teixits, del sistema nerviós i greus hemorràgies internes. La supervivència és d'una a dues setmanes. La persona exposada a una radiació a partir de 20.000 mSV pot morir en qüestió d'hores.
Les zones més vulnerables a la radioactivitat són els òrgans, perquè les seves cèl·lules són les que es multipliquen més intensament. Destaquen els testicles i els ovaris, la medul·la òssia, el còlon o els pulmons.
A Fukushima, els nivells de radiació baixen en picat com més augmenta la distància del reactor. A la porta de la central s'ha arribat als 6 mil·lisieverts. En tot cas, les radiacions que han rebut els treballadors que continuen a Fukushima afectaran, segur, la seva salut. Aquests treballadors "estan rebent dosis altíssimes i poden tenir malalties agudes, poden morir o tenir problemes hematològics", ha explicat Elisabeth Cardis, epidemiòloga especialitzada en radiacions del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental.
Els nivells de radiació a ciutats com Fukushima, a 60 quilòmetres de la central, Koriyama, Shirakawa o Minasoma, que són dins d'un radi de menys de 100 quilòmetres, són molt més baixos. Són valors de mil·lèsimes de mil·lisieverts, unes radiacions que només podrien ser nocives si les persones hi estiguessin exposades durant anys. "Amb aquests nivells, els riscos són molt petits si no hi ha una explosió", afirma Cardis.
Els experts afirmen que el normal és que els nivells de radiació vagin baixant i descarten una nova Txernòbil, si no hi ha cap explosió.
