Registre mensual de CO2 a l'Observatori de Mauna Loa
Registre mensual de CO2 a l'Observatori de Mauna Loa

Rècord històric de CO2 a l'atmosfera

Néstor GómezActualitzat

Per primera vegada, la concentració mitjana de diòxid de carboni (CO2) mensual al planeta ha superat les 400 ppm (parts per milió) al març.

El canvi climàtic segueix avançant i l'escalfament del planeta sembla no tenir fre. És la primera vegada des que els científics mesuren la concentració de CO2 a l'atmosfera que s'arriba a aquesta xifra. L'estudi del CO2 té dues branques: les mesures preses directament de l'atmosfera des del 1956 des de l'Observatori de Mauna Loa, a Hawaii; i les mesures indirectes a partir de l'estudi del gel de l'Antàrtida, on s'ha remuntat uns 800.000 anys.

La combustió dels combustibles fòssils ha fet augmentar les concentracions de CO2 en més de 120 ppm des del temps preindustrial. La meitat d'aquest increment s'ha produït des del 1980, segons Pieter Tans, cap científic de la Xarxa de Referència de gas d'efecte hivernacle de la NOAA, que afirma: "Només era una qüestió de temps." La taxa de creixement de la concentració de CO2 a l'atmosfera des del 2012 fins al 2014 va ser de 2,25 ppm per any, la més alta mai registrada en tres anys consecutius.

Les 400 ppm són una gran dada de referència, ja que sense l'aportació de l'home no s'hauria arribat a aquest nivell de concentració. La primera vegada que es va arribar a les 400 ppm va ser a totes les estacions de l'Àrtic, durant la primavera del 2012. El 2013, l'Observatori Mauna Loa, de la NOAA, va superar per primera vegada el llindar de 400 ppm. Els estudis de CO2 en el gel han remuntat fins a 800.000 anys enrere i les xifres de concentració disten molt de les actuals. Durant les glaciacions, la concentració de CO2 superava les 185 ppm i en l'època preindustrial rondava les 278 ppm.

El diòxid de carboni té un paper fonamental per regular la temperatura del planeta. El problema és que l'excés de concentració de CO2 ha donat peu a un sobreescalfament, l'anomenat escalfament global del planeta.

Anar al contingut