Un pis per 4.000 euros al mes: "Barcelona es lloga"

Trobar un pis de lloguer per sota de 700 €, a Barcelona, s'ha convertit en una missió impossible. Sobretot als barris més cèntrics. Hi ha poca oferta i la demanda és molt alta. El pol d'atracció que suposa Barcelona, no només pels turistes, sinó per professionals que volen fer llargues estades a la ciutat estan pressionant a l'alça els preus.

Amb "Barcelona es lloga", "30 minuts" aprofundeix en el problema de l'habitatge a la ciutat. Al documental ens podem trobar el cas de discjòquei canadenc Jeff Kirkwood, que ha decidit instal·lar-se a Barcelona, des d'on podrà treballar per tot Europa. Durant sis mesos s'allotja en un pis de la plaça Sant Jaume. Paga 4.000 euros al mes:

"L'any passat vaig actuar a París, Londres, Viena, Varsòvia, Barcelona, Eivissa, i Barcelona és una base perfecta, és el millor trampolí per viatjar pels voltants."

Albert González, del departament de lloguer Engels&Völkers, explica que pel client estranger "el lloguer a Barcelona és barat":

"Barcelona és una ciutat que podríem dir que és a la Champions del que és la demanda internacional. Vull dir, al final, estem competint amb ciutats com París, Roma, Londres, amb la qual cosa sí que és veritat que els preus al centre són elevats pel que són els ingressos dels ciutadans locals, són elevats, és així, és una realitat."

Però què passa amb qui no pot pagar aques preus? Els que pateixen les conseqüències de l'interès internacional per la ciutat són els veïns. Al Poblenou, l'Ángela, que treballa al mercat del barri, ho experimenta en la pròpia pell. Paga 600 € per un pis de 90 m2 prop de la feina. Se li acaba el contracte i el propietari en vol cobrar 1.000. Amb un sou mileurista, per ella és un lloguer inassumible. Ja busca pis, però al Poblenou no hi troba res.

Un cas similar el podem trobar al carrer Parlament, 1-3. Al desembre, una immobiliària va comprar el bloc sencer i als llogaters a qui s'acaba el contracte no els renovaran el lloguer. Ho explica la Lali C. de Puig:

"M'estàs fotent fora de casa!, perquè és la frase, m'estàs fent fora de casa!! I et diuen: 'No, no, és que te n'has d'anar'. Jo no me n'haig d'anar, jo aquí estic molt bé. No veig per què me n'haig d'anar."

Respon la cap de màrqueting de la immobiliària Elix, Diana Salarich:

"Quan venci el contracte doncs nosaltres tenim el dret a renovar-lo o no. Com passa amb tots els contractes de lloguer o amb tots els contractes de qualsevol tipus de servei."

"Barcelona arriba des de Vic fins a Collbató i fins a Cubelles"

Quina sortida queda? "El límit serà la capacitat adquisitiva de l'inquilí", respon Joan Ollé, president del Col·legi d'API de Barcelona, i suggereix que qui busqui un lloguer raonable haurà d'ampliar el seu radi de recerca:

"Barcelona arriba des de Vic fins a Collbató i fins a Cubelles. I quan la gent s'hagi acostumat a agafar el transport públic, estaran contents de viure-hi."

L'Ajuntament, per la seva banda, intenta pal·liar una situació desesperada per a molts llogaters. La ciutat ha reforçat les inspeccions de pisos turístics il·legals per forçar els propietaris que els retornin al lloguer tradicional.

També s'ha engegat un cens de pisos buits. Als propietaris se'ls ofereix un paquet d'ajudes per animar-los a posar preus raonables. El problema de fons és l'escassedat del parc municipal de vivenda, que a Barcelona és d'un 1,5%. Un percentatge insignificant, sobretot si es compara amb ciutats com Viena, on el 30% de l'habitatge és municipal i es lloga a preus raonables.

Més enllà dels preus, trencant la xarxa social

La conseqüència directa de tot plegat la pateixen els veïns, obligats a abandonar els barris on han viscut tota la vida.

El resultat dels processos d'expulsió de veïns té conseqüències que no es poden mesurar. Una és la transformació de les xarxes socials i veïnals dels barris més cèntrics, uns canvis difícils d'aturar.

Tornem als veïns del carrer Parlament:

"Estan eliminant les comunitats i el teixit social amb aquestes estratègies. És mot trist. Aquesta serà una altra Barcelona, potser es convertirà en un bombó amb un llaç rosa, però nosaltres en aquesta Barcelona ja no hi volem ser, no és la nostra."