Un estudi fet amb dents fòssils de cavalls salvatges confirma la teoria de l'evolució de Darwin
Un estudi fet a partir de l'anàlisi de més de 6.500 dents fòssils de cavalls de fins a 55 milions d'anys d'antiguitat confirma la teoria de l'evolució natural de les espècies de Darwin. Els científics han aconseguit demostrar que existeix un procés d'adaptació d'hàbits alimentaris a nous entorns, que varien per canvis climàtics. La recerca és fruit de la col·laboració entre l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social i dos equips dels Estats Units. Ha estat publicada a la revista "Science".
La investigació analitza el desgast dels molars fòssils del cavalls d'una antiguitat d'entre 55 milions d'anys fins fa uns 10.000 anys. Les restes dentals estudiades es corresponen a grups de diferents zones geogràfiques, procedents de les planures de l'oest dels Estats Units, la majoria, i de més de 70 espècies extingides d'aquests animals.
La supervivència de poblacions de cavalls en l'actualitat es deu al fet que alguns dels primers exemplars salvatges sorgits a l'Amèrica del Nord van fugir a altres continents a la recerca de millors condicions meteorològiques per viure. "Els fòssils dentals més moderns analitzats en aquest estudi daten de fa 10.000 anys, l'època més recent de la qual es mantenen restes molars d'aquells primers cavalls salvatges, abans de la seva extinció, juntament amb altres grans animals, com els mamuts, coincidint amb l'últim període glacial", explica Florent Rivals, un dels responsables de l'estudi.
Les primeres poblacions de cavalls vivien a la selva tropical amb molta calor i s'alimentaven de fruites especialment, de manera que les seves dents eren afilades i poc desgastades. Una de les grans fites en la transformació dental equina es va produir fa uns vint milions d'anys, després d'un marcat canvi climàtic que va fer proliferar les praderies de gramínies a l'Amèrica del Nord . Aquestes plantes, que van anar guanyant terreny en extensió als grans arbres i arbustos d'èpoques anteriors, es caracteritzen per contenir partícules minerals abrasives que desgasten i aplanen les puntes de les dents.
Amb anterioritat a aquesta època, fa uns 40 milions d'anys, la dentadura equina també va patir un fort desgast, en canviar el clima de la zona, i passar de la selva tropical als boscos temperats. Això va donar pas a una alimentació entre els cavalls amb fruites i vegetació menys tova.
Els investigadors han comprovat també que els canvis dentals no són immediats sinó que tarden almenys un milió d'anys a afermar-se després d'haver passat un canvi climàtic, fet que es tradueix en unes 100.000 generacions.
La supervivència de poblacions de cavalls en l'actualitat es deu al fet que alguns dels primers exemplars salvatges sorgits a l'Amèrica del Nord van fugir a altres continents a la recerca de millors condicions meteorològiques per viure. "Els fòssils dentals més moderns analitzats en aquest estudi daten de fa 10.000 anys, l'època més recent de la qual es mantenen restes molars d'aquells primers cavalls salvatges, abans de la seva extinció, juntament amb altres grans animals, com els mamuts, coincidint amb l'últim període glacial", explica Florent Rivals, un dels responsables de l'estudi.
Les primeres poblacions de cavalls vivien a la selva tropical amb molta calor i s'alimentaven de fruites especialment, de manera que les seves dents eren afilades i poc desgastades. Una de les grans fites en la transformació dental equina es va produir fa uns vint milions d'anys, després d'un marcat canvi climàtic que va fer proliferar les praderies de gramínies a l'Amèrica del Nord . Aquestes plantes, que van anar guanyant terreny en extensió als grans arbres i arbustos d'èpoques anteriors, es caracteritzen per contenir partícules minerals abrasives que desgasten i aplanen les puntes de les dents.
Amb anterioritat a aquesta època, fa uns 40 milions d'anys, la dentadura equina també va patir un fort desgast, en canviar el clima de la zona, i passar de la selva tropical als boscos temperats. Això va donar pas a una alimentació entre els cavalls amb fruites i vegetació menys tova.
Els investigadors han comprovat també que els canvis dentals no són immediats sinó que tarden almenys un milió d'anys a afermar-se després d'haver passat un canvi climàtic, fet que es tradueix en unes 100.000 generacions.
